A Osona s’hi donen diversos conflictes relacionats amb el cicle del porc.

Les macrogranges, la industrialització de la ramaderia del porcí. Els residus que generen aquestes, la ramaderia industrial que l’utilitza com a fertilitzant, i que es filtra al subsòl contaminant els aqüífers. I els escorxadors industrials del bestiar porcí, que comporten la vulneració de les normes més basiques en la seguretat en el treball. Vulneració dre drets bàsics, amb horaris de més de vuit hores amb sous per sota del mínim interprofessional i el sotmetiment dels treballadors a la voluntat dels grans grups industrials del porcí, en molts casos amb el vistiplau dels grans sindicats CCOO i UGT, parapetats i instal·lats en molts dels comitès d’empresa nomenats per la gerència de les empreses.

Les falses cooperatives, el frau de llei més extens en els escorxadors. Com a eina d’esclavatge, inscriuen als treballadors com a socis cooperadors obligant-los a pagar quota d’adhesió per poder treballar-hi, donar-se d’alta a la seguretat social com a autònom, i descomptat-li del seu sou. Sotmesos al consell rector, que en realitat són els esbirros, els encarregats d’atemorir-los i controlar-los i marcar les condicions de treball segons les demandes de producció dels grans grups industrials del porcí. Gran part d’aquests treballadors no entenen amb prou feines l’idioma, ni saben quins són els seus drets. Treballadors en precari, refugiats econòmics, que provenen de paisos d'Àfrica, Àsia, Sud-Amèrica, polonesos, romanesos, i també alguns espanyols.

Cal exigir al Departament de Treball que faci la seva feina d’inspecció. Que actuï desqualificant les falses cooperatives de serveis, que la llei no reconegui aquestes empreses com a cooperatives i les obligui a inscriure-les com a empreses.

Cal la implicació contundent -com ja està fent la XES- de la Confederació de Cooperatives, identificant i denunciant l’intrusisme d’aquestes falses cooperatives, no sols en el sector de les càrnies sinó també en el de l'hoteleria com s’està veient amb les Kellys.

Suport i eines de lluita per aconseguir que s’autoorganitzin, cosa que ja estan començant a fer, i les assemblees de treballadors tinguin elements per definir la seva l’estratègia a seguir. I que el treballadors es reconeguin com a treballadors, no com a cooperativistes.

Cal suport solidari amb la lluita d’aquests col·lectius, Càrnies en Lluita, amb aportacions per a la caixa de resistència.

I divulgació pública, de manera continuada als mitjans de comunicació, premsa, ràdio, televisióo, xarxes, com ja fan Setembre i la Directa, per què això és una batalla que cal guanyar.