Els savis diuen que la gent a internet vol llegir poc i que se'ls ha de donar tot mastegat. Nosaltres, a Setembre, encara devem ser dels il·lusos que pensem que sigui en paper, sigui a internet, la gent busca periodisme, i periodisme a vegades pot voler dir una nota curta, però moltes hores encara és, afortunadament, un bon reportatge, documentat i ben escrit, que ja dèiem en un article anterior que el periodisme ja és això, buscar, trobar, verificar què s'ha trobat i saber-ho explicar.

D'aquí que a Setembre buscarem fer un periodisme aprofundit, amb reportatges que si requereixen poc espai en trindran poc, però que si han de ser extensos, tampoc ens farà por afrontar-ho, sabent que qui ho vulgui llegir sabrà trobar l'estona per fer-ho. I entrevistes que esperem que siguin més una conversa que no pas aquests qüestionaris tipus test que ara tant es porten, que poden ser divertits i amens, però que poc tenen de periodisme, també.

I del que seguríssim que defugirem és de la deriva en què fa anys que ha caigut el periodisme, en el periodisme de declaracions, on li diu cul d'olla a un altre, i aquest altre li respon que tu més. Sense que el periodista entri a analitzar quin dels dos té raó o, més aviat, quina part de raó té un i quina l'altre. Aquesta falsa equidistància que tant de mal li està fent al periodisme.

I bé, quan semblava que el periodisme de declaracions no podia caure més baix, doncs algú va inventar-se, i altres l'han seguit amb fervor, sobretot en el precaritzat i superficial periodisme digital, una deriva també a la baixa del periodisme de declaracions: el periodisme de tuits. Fer una notícia d'un tuit d'algú. Sense ni tan sols contextualitzar. Algú no devia acabar d'escoltar a classe el dia que explicaven que Twitter podia ser "una" bona font d'informació, i va processar que era "la" font.