En moviment | Lluita antifeixista

​Les Jornades Antifeixistes de Vic es plantegen tenir continuïtat davant l’èxit de l’edició d'aquest any

L’organització calcula que més de 2.000 persones van participar en els actes lúdics, xerrades i concerts de les Jornades d’aquest any

El manifest de les Jornades reivindica la reorganització dels moviments populars per lluitar contra el feixisme i les forces reaccionàries arreu del món

Saad Omar: «Israel ha fet coses semblants a les que van patir els jueus durant l’Holocaust, aquest genocidi forma part d’una neteja ètnica»

| 14/02/2024 a les 17:08h
Arxivat a: En moviment, antifeixisme, Jornades Antifeixistes, antiracisme
La manifestació antifeixista va anar del parc de Santa Anna a la plaça Major de Vic
La manifestació antifeixista va anar del parc de Santa Anna a la plaça Major de Vic | Lluís Galí 'Ashai'
Els col·lectius organitzadors de les Jornades Antifeixistes de Vic molt possiblement tindran continuïtat en els pròxims anys. Si bé el tema encara s’ha de debatre entre aquests col·lectius, l’èxit de les Jornades del passat 2 i 3 de febrer fa que s’ho plantegin seriosament. Segons l’organització, més de 2.000 persones van participar en els diferents actes de les dues jornades.

Les Jornades van començar el divendres a l’Espai ETC amb la projecció del documental Bidasoa, de Fermín Muguruza, que explica un dels capítols més foscos de la història recent, les 10 morts provocades pel control policial a la frontera del Bidasoa que va imposar França l’estiu de 2018. L’acte, a més, va tenir un record per Ramon Ripoll, activista antifeixista vigatà mort el juliol de 2019. Aquesta primera jornada es va tancar amb un primer concert a la sala La Cabra amb un cartell de luxe: Banda Bassotti, Opció K-95, Aingura, Jazzwoan i Les Buch.
 

Un dels combats d'arts marcials de la sessió matinal del dissabte Foto: Sara Blázquez

 

Imatge d'esportivitat a l'acabament d'un dels partits de futbol de les Jornades Foto: Sara Blázquez


La jornada amb més actes va ser la del dissabte dia 3. Durant el dia, majoritàriament al parc de Santa Anna, i amb tancament altre cop a la sala La Cabra. Des de bon matí hi va haver el torneig antiracista de futbol, amenitzat amb Pd’s en directe. El torneig va aplegar un centenar de persones d’arreu dels Països Catalans, i algunes de fora i tot, sobre la pista de Santa Anna. En paral·lel, la demostració d’arts marcials també va aplegar representants de diferents col·lectius de la comarca d’Osona.

La primera taula rodona va arribar passat el migdia de la mà de Carles Viñas, Anna Gabriel, Eva Pous i Miquel Ramos. La segona, després del dinar a càrrec d’Alerta Solidària i Pigot Negre, va aplegar entorn de diferents lluites 
antifeixistes d’arreu del món a David Cacchione (Banda Bassotti), Irene Zugasti (Brigada RR Ibarruri), Natalia Abu-Sharar (Comunitat Palestina), i Alys Samson (Prou Complicitat amb Israel).
 

Miquel Ramos, Eva Pous, Anna Gabriel, Jordi Borràs i Carles Viñas, a la taula rodona del migdia Foto: Sara Blázquez

 

Les taules rodones al parc de Santa Anna van despertar un gran interès entre el públic Foto: Sara Blázquez


La jornada de tarda va tancar-se amb una manifestació des del parc de Santa Anna fins la plaça Major de Vic. La manifestació, també molt participada, va tancar-se amb la lectura del manifest de la jornada. La jornada va tornar a acabar a La Cabra, en aquest cas amb un altre concert de primer nivell, amb Banda Bassotti, The Demencials, Opció K-95, Brigada Loco, Gli Ultimi i DJ Rutxo. Les Jornades també van servir de commemoració del 85è aniversari dels bombardejos feixistes sobre Vic i l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, el 2 de febrer de 1939.

El manifest de les Jornades reivindica, davant l’esgotament de la legitimitat de la classe política institucional en la lluita antifeixista, la força mobilitzadora de la gent, com a eina per frenar «la tempesta reaccionària i profundament insolidària i injusta i greument despersonalitzadora». Com a mostra, l’onada de solidaritat amb el poble palestí arran del genocidi a què l’està sotmetent l’estat d’Israel. El manifest es fa seves les mobilitzacions de defensa del territori, del moviment feminista i LGTBI, de denúncia del racisme, de resposta a les agressions contra el català arreu dels Països Catalans, o el ressorgiment del debat per la defensa del dret a l’autogestió de la salut i el propi cos. 
 

Participants en la manifestació portant una gran bandera de Palestina Foto: Lluís Galí 'Ashai'

 

La manifestació creuant el Mèder, camí del centre de Vic Foto: Lluís Galí 'Ashai'


D’aquí que s’acabi fent una crida a tothom a organitzar-se per fer front a l’embat del feixisme, del racisme i del colonialisme. «Des de l’àmbit local i en xarxa arreu, cal parar els peus als genocides i a aquells que amb cara de filantrops o de polítics educats mantenen la porta oberta a impedir el dret a la lliure expressió i opinió, a la diversitat lingüística i cultura, a l’apartheid, al nazisme, i al feixisme, porti la disfressa que porti», acaba dient el manifest, just abans de la proclama final: «De València a Davos i del Nervión al riu Jordà, destruïm l’Europa del capital, el feixisme i la guerra». 
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Les quatre varietats que han sortit al mercat tenen una etiqueta diferent obra de l’il·lustrador penedesenc Lluís Masachs
Les quatre varietats que han sortit al mercat tenen una etiqueta diferent obra de l’il·lustrador penedesenc Lluís Masachs
Els vins s’han fet a partir de raïm de vinyes treballades per aquest projecte de relleu agrari i inserció de col·lectius vulnerables | Quatre petits elaboradors del Penedès han col·laborat amb el projecte elaborant els quatre vins que configuren la col·lecció
Imatge il·lustrativa
Sara Blázquez Castells
La primera de nou rutes cooperatives combina la tradició industrial amb el paisatge i la gastronomia de la Catalunya Central | L’escapada s’atura en diferents projectes cooperatius i transformadors, com el primer supermercat cooperatiu de Catalunya, el Celler Cooperatiu d’Artés, Sambucus o Can Magi
Trini Molist a l'edifici de les Adoberies.
Trini Molist a l'edifici de les Adoberies. | Sara Blázquez Castells
Anna Pujol Navarro
«Hem de prendre consciència per sortir d’aquesta dinàmica de consum bèstia i ferotge» | «Cada segon, a escala internacional, s’aboca un camió ple de roba que no s’aprofita»