Setembre Cultural

Un cor per dones amb les cures al centre

La cantant Maria Ribot aparella comunitat i música a Cor de Dones, una iniciativa de la cooperativa manresana Cultura del Bé Comú

Al Cor de Dones, tan important és l’espai de cant col·lectiu com l’anomenada estona del te

Zona adobera de Vic: «Que no hi hagi res a fer no vol dir que no s’hagi de fer res»

| 04/05/2023 a les 11:00h
Arxivat a: Setembre cultural, cooperatives, Cor de Dones, Cultura del Bé Comú, suport mutu, música, cant coral, cooperativisme, economia social i solidària, món cooperatiu, cures
Una de les sessions del Cor de Dones de Manresa
Una de les sessions del Cor de Dones de Manresa | Cultura del Bé Comú
Aquesta notícia es va publicar originalment el 04/05/2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La majoria de definicions de la paraula «comunitat» coincideixen en els termes grup de persones, objectius comuns o règim col·lectiu, entre altres. A Cor de Dones, la paraula comunitat pren sentit sobretot pel que fa al sentiment de pertinença grupal. Les dones que participen d’aquest taller coral impartit i ideat per la cantant i facilitadora Maria Ribot estan acudint, potser sense saber-ho, al que es comença a conèixer com a cercle de dones. 

Segons la mateixa facilitadora, «el cercle és un espai molt cuidat, de molta confiança i seguretat, destinat a compartir experiències que vivim com a dones i al suport mutu». La idea de compartir una cambra com aquesta i fusionar-la amb el cant, van ser la llavor del taller Cor de Dones, una proposta de Cultura del Bé Comú, que va prendre forma a Manresa el curs passat amb  una vintena de dones participants. «La part musical va venir també de la pròpia experiència viscuda: trobar la pròpia veu és un camí d’autoconeixement brutal i també d’empoderament pel que suposa ocupar espais visibles, sobretot per a les dones, després d’haver estat tan silenciades i invisibilitzades», explica Maria Ribot. 

La facilitació com a metodologia

Des de l’acompanyament emocional a la facilitació de conflictes, les sessions de Cor de Dones prenen la facilitació grupal com a mètode vertebrador, un mitjà que permet prendre consciència constant d’on s’està com a grup i com a individualitats. Aquest mètode permet aportar al taller una dosi d’acompanyament que fa l’experiència molt més transformadora. 

A Cor de Dones hi trobem diversitat, tant intrínseques com relacionals i de grup. Abordar els conflictes que poden concórrer i guanyar consciència de les dinàmiques d’opressió que hi operen, és part del procés. 


El cant és el pretext

«L'excel·lència en el procés és l'objectiu, en la musical és una troballa benvinguda però no necessària». Maria Ribot explica que al taller de Cor de Dones, tan important és l’espai de cant col·lectiu com l’anomenada estona del te. En una, fixen més l’atenció en el treball de cos i veu, de presa de consciència del propi cos, l’autocontrol o la capacitat d’alliberar la veu. Així com la importància de l’escolta col·lectiva i de tenir en compte les altres perquè passi la màgia. En canvi, durant l’estona del te, que ocupa la primera mitja hora de cada sessió, es destina l’energia al retrobament després d’una setmana, imprescindible per a la cohesió. 


Evolució i empoderament

El taller està estructurat en vuit sessions. Segons la facilitadora, «aquesta durada és suficientment curt per mantenir el format de taller, però també prou extensa com per a poder viure un procés de grup prou profund i treballar la cohesió. Reconèixer-se com a grup.» En els dos tallers que ja han dut a terme, han comprovat que en aquest període temporal és possible la creació d’una xarxa real de suport col·lectiu, de seguretat i confiança. «I al final aquesta és la raó de ser de la proposta; que el suport de la resta de dones ens faci fortes individualment», assegura Ribot. 
Silvina Merino a l'entrada del local de Creadoness.
Silvina Merino a l'entrada del local de Creadoness. | Anna Pujol Navarro
Anna Pujol Navarro
Entrevista a una de les creadores de l'associació ètica de moda sostenible situada al carrer Robadors de Barcelona | «La nomenclatura economia social és molt europea, però el que significa, al sud global, hi existeix des de fa molt de temps»
Les quatre varietats que han sortit al mercat tenen una etiqueta diferent obra de l’il·lustrador penedesenc Lluís Masachs
Les quatre varietats que han sortit al mercat tenen una etiqueta diferent obra de l’il·lustrador penedesenc Lluís Masachs
Els vins s’han fet a partir de raïm de vinyes treballades per aquest projecte de relleu agrari i inserció de col·lectius vulnerables | Quatre petits elaboradors del Penedès han col·laborat amb el projecte elaborant els quatre vins que configuren la col·lecció
Imatge il·lustrativa
Sara Blázquez Castells
La primera de nou rutes cooperatives combina la tradició industrial amb el paisatge i la gastronomia de la Catalunya Central | L’escapada s’atura en diferents projectes cooperatius i transformadors, com el primer supermercat cooperatiu de Catalunya, el Celler Cooperatiu d’Artés, Sambucus o Can Magi