Setembre Crític | Violència masclista

Dones d’Osona reten homenatge a les assassinades per violència masclista en un acte de protesta a Vic

L’acció ha començat al jutjat i ha acabat davant l’Ajuntament després de fer una marxa per la rambla de l’Hospital i la plaça Major

Juntes Som Revolució, organitzadora de l’acte, es compromet a tornar-hi tantes vegades com faci falta mentre hi hagi assassinats masclistes

Només eren dones

| 10/01/2023 a les 14:55h
Arxivat a: Setembre crític, feminisme, feminicidis, violència masclista, manifestacions, concentracions, Juntes Som Revolució
Marta Vilaró interpretant una cançó a l'acte d'aquest dimarts. En primer pla, els fulls amb els noms de les dones assassinades entre desembre i gener
Marta Vilaró interpretant una cançó a l'acte d'aquest dimarts. En primer pla, els fulls amb els noms de les dones assassinades entre desembre i gener | Josep Comajoan
Més d’un centenar de dones i uns pocs homes han participat aquest dimarts al migdia en un acte de protesta i de reconeixement a les dones assassinades per violència masclista les últimes setmanes a l’Estat espanyol. En concret, disset dones només el desembre de 2021 i ja quatre més en 24 hores durant el gener de 2023. 

L’acció, organitzada per Juntes Som Revolució, ha començat davant del jutjat de Vic per protestar contra la justícia patriarcal que permet que es perpetuïn els crims masclistes. Allà s’hi ha fet un minut de silenci que ha anat acompanyat de la lectura del nom i circumstàncies de la mort de cadascuna de les 21 dones assassinades entre desembre i gener.
 

Dones d'esquena amb els noms de les dones assassinades, en el minut de silenci davant del jutjat de Vic Foto: Josep Comajoan


Una cançó de Marta Vilaró ha precedit la marxa per la rambla de l’Hospital fins a la plaça Major, on s’ha fet la volta a la plaça, on hi havia el mercat dels dimarts, i tot seguit s’ha repetit la mateixa acció que davant del jutjat, però davant de l’Ajuntament. L’acció s’ha tancat amb la lectura d’un comunicat i el compromís de repetir aquesta acció tantes vegades com faci falta.

El comunicat comença denunciant la mort de disset dones en un sol mes, tres en una sola nit, la del dia 28 de desembre. Tot plegat en «una societat que aparentment viu en pau», però que en realitat arrossega «segles d’abusos a la nostra esquena», amb acudits que minimitzen la dignitat de les dones, menyspreus petits que es tornen grossos, assetjaments a la feina durant anys que no es denuncien per por o assetjaments que es denuncien i que una sentència esborra sense miraments. «El patriarcat té arrels profundes, el dolor també; la ràbia, també», continua el comunicat.

Dones mostrant les sabates vermelles de denúncia de la violència masclista durant la marxa del jutjat fins la plaça Major Foto: Josep Comajoan


El text lamenta que se sàpiga el nom d’algunes de les dones assassinades, «no pas sense esforç», però el dels agressors s’amaguen. I continua: «Desigualtat, invisibilitat, opressió, rols de gènere, misogínia, pedagogia de la crueltat, aquestes són les arrels del patriarcat. La seva última expressió és el feminicidi. Quan ja no hi ha res a fer. Quan s’esborra tot. Quan les famílies queden destrossades per sempre».

«És una guerra. Contra les dones, que vol dir: mares, germanes, nebodes, cosines, netes, amigues. Podrien ser les teves, podrien ser les nostres. Volem viure en pau! Volem viure», conclou el comunicat abans d’assegurar que «ens hem posat en marxa a favor de la vida. No callarem més. Si no escolteu els nostres malsons, no us deixarem dormir. Cridarem contra els silencis, serem les que van ser, serem les que ja no són. Serem les que vindran. Sense les dones, no hi ha revolució. Sense les dones, no hi ha vida».
 

Lectura del comunicat de denúncia dels assassinats amb la qual s'ha tancat l'acte d'aquest dimarts Foto: Josep Comajoan

 
El comunicat el subscriuen Juntes som revolució; Càrnies en lluita; Dones que cremen romaní, del Lluçanès; Les Hipòlites, de Sant Hipòlit de Voltregà; Gossos K9, de Sant  Hilari Sacalm; Carrer de la Poesia, 14, d’Alpens; Som Dones, de Taradell; Les Cires, Dones de Centelles; Associació  Terra Viva i Associació Bruixes Salines, de Súria; L’Ortiga Feminista; Les Violetes, del Voltreganès; Donaveu, de Tona; UCFR d'Osona i el Ripollès; la Plataforma Els Estels SilenciatS; l’Associació Acció Trans; Adona't; Òmnium; Àvies i avis per la independència, de Vic, i el col·lectiu feminista La Sarja, del Ripollès.
 

Dones amb el puny alçat durant la interpretació de la cançó de 'Juntes Som Revolució' a càrrec de Marta Vilaró Foto: Josep Comajoan

Diverses famílies que han parit al Centre de Naixements de Martorell, van aplegar un total de 244 signatures, 173 usuàries i 71 acompanyants, que van entregar aquest dimecres a la direcció de la Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell.
Diverses famílies que han parit al Centre de Naixements de Martorell, van aplegar un total de 244 signatures, 173 usuàries i 71 acompanyants, que van entregar aquest dimecres a la direcció de la Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell. | Dani Codina
Saioa Baleztena Rudi
Durant els quatre anys en què ha funcionat el Centre de Naixements (CN) de Martorell, han donat a llum un total de 479 gestants i s'ha convertit en referent de l'atenció del part respectat | Representants de famílies que hi han parit van entregar aquest dimecres un manifest amb 244 adhesions reclamant la seva reobertura a la direcció de la Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell
Laura Muixí, Elisenda Tarrats i Carla Escarrà, a la presentació del curs aquest dijous a la UVic
Laura Muixí, Elisenda Tarrats i Carla Escarrà, a la presentació del curs aquest dijous a la UVic | Anna Pujol Navarro
Els projectes cooperatius Sambucus, Resilience Earth i La Lluerna llibreria formen part de l’equip docent | L’eix transversal i els continguts giren al voltant de la perspectiva territorial i les ruralitats | El curs l’impulsen l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i l’Escola de Postgrau de la UVic
Grup de persones que conformen el grup d'habitatge cooperatiu d'El Turrós, a Argelaguer
Grup de persones que conformen el grup d'habitatge cooperatiu d'El Turrós, a Argelaguer
Neus Altisent i Silva
El plantejament es basa en una vida comunitària amb habitacions privades, però amb espais comuns, dels lavabos a la cuina o el menjador | El Turrós també és el primer projecte en l'àmbit rural on participa la cooperativa Sostre Cívic