Setembre Crític | Violència masclista

Dones d’Osona reten homenatge a les assassinades per violència masclista en un acte de protesta a Vic

L’acció ha començat al jutjat i ha acabat davant l’Ajuntament després de fer una marxa per la rambla de l’Hospital i la plaça Major

Juntes Som Revolució, organitzadora de l’acte, es compromet a tornar-hi tantes vegades com faci falta mentre hi hagi assassinats masclistes

Només eren dones

| 10/01/2023 a les 14:55h
Arxivat a: Setembre crític, Juntes Som Revolució, concentracions, manifestacions, violència masclista, feminicidis, feminisme
Marta Vilaró interpretant una cançó a l'acte d'aquest dimarts. En primer pla, els fulls amb els noms de les dones assassinades entre desembre i gener
Marta Vilaró interpretant una cançó a l'acte d'aquest dimarts. En primer pla, els fulls amb els noms de les dones assassinades entre desembre i gener | Josep Comajoan
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/01/2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Més d’un centenar de dones i uns pocs homes han participat aquest dimarts al migdia en un acte de protesta i de reconeixement a les dones assassinades per violència masclista les últimes setmanes a l’Estat espanyol. En concret, disset dones només el desembre de 2021 i ja quatre més en 24 hores durant el gener de 2023. 

L’acció, organitzada per Juntes Som Revolució, ha començat davant del jutjat de Vic per protestar contra la justícia patriarcal que permet que es perpetuïn els crims masclistes. Allà s’hi ha fet un minut de silenci que ha anat acompanyat de la lectura del nom i circumstàncies de la mort de cadascuna de les 21 dones assassinades entre desembre i gener.
 

Dones d'esquena amb els noms de les dones assassinades, en el minut de silenci davant del jutjat de Vic Foto: Josep Comajoan


Una cançó de Marta Vilaró ha precedit la marxa per la rambla de l’Hospital fins a la plaça Major, on s’ha fet la volta a la plaça, on hi havia el mercat dels dimarts, i tot seguit s’ha repetit la mateixa acció que davant del jutjat, però davant de l’Ajuntament. L’acció s’ha tancat amb la lectura d’un comunicat i el compromís de repetir aquesta acció tantes vegades com faci falta.

El comunicat comença denunciant la mort de disset dones en un sol mes, tres en una sola nit, la del dia 28 de desembre. Tot plegat en «una societat que aparentment viu en pau», però que en realitat arrossega «segles d’abusos a la nostra esquena», amb acudits que minimitzen la dignitat de les dones, menyspreus petits que es tornen grossos, assetjaments a la feina durant anys que no es denuncien per por o assetjaments que es denuncien i que una sentència esborra sense miraments. «El patriarcat té arrels profundes, el dolor també; la ràbia, també», continua el comunicat.

Dones mostrant les sabates vermelles de denúncia de la violència masclista durant la marxa del jutjat fins la plaça Major Foto: Josep Comajoan


El text lamenta que se sàpiga el nom d’algunes de les dones assassinades, «no pas sense esforç», però el dels agressors s’amaguen. I continua: «Desigualtat, invisibilitat, opressió, rols de gènere, misogínia, pedagogia de la crueltat, aquestes són les arrels del patriarcat. La seva última expressió és el feminicidi. Quan ja no hi ha res a fer. Quan s’esborra tot. Quan les famílies queden destrossades per sempre».

«És una guerra. Contra les dones, que vol dir: mares, germanes, nebodes, cosines, netes, amigues. Podrien ser les teves, podrien ser les nostres. Volem viure en pau! Volem viure», conclou el comunicat abans d’assegurar que «ens hem posat en marxa a favor de la vida. No callarem més. Si no escolteu els nostres malsons, no us deixarem dormir. Cridarem contra els silencis, serem les que van ser, serem les que ja no són. Serem les que vindran. Sense les dones, no hi ha revolució. Sense les dones, no hi ha vida».
 

Lectura del comunicat de denúncia dels assassinats amb la qual s'ha tancat l'acte d'aquest dimarts Foto: Josep Comajoan

 
El comunicat el subscriuen Juntes som revolució; Càrnies en lluita; Dones que cremen romaní, del Lluçanès; Les Hipòlites, de Sant Hipòlit de Voltregà; Gossos K9, de Sant  Hilari Sacalm; Carrer de la Poesia, 14, d’Alpens; Som Dones, de Taradell; Les Cires, Dones de Centelles; Associació  Terra Viva i Associació Bruixes Salines, de Súria; L’Ortiga Feminista; Les Violetes, del Voltreganès; Donaveu, de Tona; UCFR d'Osona i el Ripollès; la Plataforma Els Estels SilenciatS; l’Associació Acció Trans; Adona't; Òmnium; Àvies i avis per la independència, de Vic, i el col·lectiu feminista La Sarja, del Ripollès.
 

Dones amb el puny alçat durant la interpretació de la cançó de 'Juntes Som Revolució' a càrrec de Marta Vilaró Foto: Josep Comajoan

Una imatge de 'Naharina', un documental de Sharin Hassan, Maria Recreo i Ferran Domènech coproduït per la Directa i Setembre
Una imatge de 'Naharina', un documental de Sharin Hassan, Maria Recreo i Ferran Domènech coproduït per la Directa i Setembre
El documental ha estat coproduït per la Directa i Setembre en col·laboració amb la Comuna de Cinema de Rojava. L'equip sobre el terreny l'han format Sherin Hassan, Maria Recreo i Ferran Domènech | S'estrenarà el 24 de gener al cinema cooperatiu Zumzeig de Barcelona
Xerrada a Sant Llorenç de Morunys.
Xerrada a Sant Llorenç de Morunys. | Anna Pujol Navarro
Anna Pujol Navarro
La plataforma Pirineu Viu ha programat un seguit d’activitats per aquest divendres 6 de desembre a la Seu d’Urgell | Durant les darreres setmanes hi ha hagut diverses xerrades i accions per denunciar el monocultiu turístic i la crisi de l’habitatge al territori
Un estri de color verd, però amb l'ombra ben fosca, com el que va rescatar-li a la Nel la «maleïda memòria» de tants anys de patiment
Un estri de color verd, però amb l'ombra ben fosca, com el que va rescatar-li a la Nel la «maleïda memòria» de tants anys de patiment
Josep Comajoan Colomé
Nel Pena comparteix sensacions i emocions reviscudes amb la sola visió d’un estri damunt una taula al cap de més de vint anys de separar-se del seu agressor | «Compartir és sanar i també una mostra de fortalesa en comunicar l’experiència viscuda i reviscuda. Quan sento la paraula ‘supervivent’ em molesta, em sento més ‘sobrevivent’»