El diacrític

Poemes de la pell de l'aigua

Article de Roser Iborra en record de Montserrat Llorens, poeta i mestra de Manlleu, que va morir dimarts als 66 anys

Aquest dissabte s'ha fet un multitudinari comiat a Montserrat Llorens en un acte a la plaça de les Dones del Ter, al davant del Museu del Ter de Manlleu

Josep Riera: la pell de la terra, la paraula

| 24/09/2022 a les 14:53h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: Setembre cultural, poesia, Montserrat Llorens, Manlleu
Montserrat Llorens, al centre, a «La memòria no és de pedra», recital de poesia seva, el 3 de juliol passat a Lluçà
Montserrat Llorens, al centre, a «La memòria no és de pedra», recital de poesia seva, el 3 de juliol passat a Lluçà | Xavier Navarro Gomis
Aquesta notícia es va publicar originalment el 24/09/2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Montse Llorens (la nostra Montse) era una persona amb l’única riquesa que realment importa: en família, en paraules, en amigues i amics. 

Aquest dissabte li hem fet el comiat a Manlleu, compartint un record que serà inesborrable i que ens acompanyarà sempre: com una bufanda contra el fred, com un mocador de coloraines al coll, els seus poemes ens abrigaran cada dia. Ens endurem la Montse posada arreu: tot de colors a la butxaca, tot de colors als ulls.

Són uns records blaus de cel i de mar, amples i amb horitzons sempre més enllà: horitzons per descobrir. Sempre un poema nou.

Són uns records verds d’herba vora el Ter, de converses de veïnes de balcó a balcó, de rialles i de molta vida viscuda. Verds de pissarra d’escola i de moltes paraules ensenyades.

Són liles perquè érem, amb ella, lluitadores i germanes. 

Són records grocs i brillants de nyàmeres florides al riu, de tardor que comença, de llibres vells que es tornen d’un groc esvaït.

Són records vermells d’orquídies a la finestra, de pedres pintades, de dones que cremen romaní i escampen arreu el seu record i els seus poemes, com fruites madures, com pomes a l’arbre de la vida.

Són uns records blancs de neu intocada, d’olor de llibres per obrir, de punts de llibre amb dibuixos de papallones i arbres.

Són records de poemes d’aigua que brollen de l’ànima com de la font més obaga; que corren o s’estimben als sallents amb fúria de viure, que reposen als gorgs i a la fondària.

Però, no ens enganyem: som com som i anem atrafegats; algun dia oblidarem el record de la Montse com qui es deixa una bufanda al respatller de la cadira. Però, només de sortir al carrer, notarem el fred al clatell i tornarem a buscar-la, i la seva escalfor ens tornarà a abrigar: recitarem cor endins aquell vers que portem gravat a la memòria, tatuat a la pell de l’ànima, i el dia no serà tan fred ni tan inhòspit.

I si l’hivern és molt llarg, si les boires se’ns arrapen al cor i el sol triga a desfer-les, sempre tindrem el refugi de les seves cases indestructibles: fetes de paraules apilades, ordenades, l’una sobre l’altra, immortals: la casa-casa, la casa-lluna, la casa-silenci, la casa-tendresa,  la casa-mirall, la casa-lluna...

Perquè, com diu ella,  a vegades cerquem enllà el que tenim justament a l’abast:

I no hi ha indrets inhòspits
ni clarors fora mida.
Tu mesures la llum
i repintes la fosca.


Gràcies per tant, Montse.
Imatge il·lustrativa
S'ha obert el termini per presentar il·lustracions inspirades en una visió utòpica i distòpica del sector porcí | Les obres guanyadores il·lustraran el volum amb les narracions del concurs literari sobre la mateixa temàtica que es convocarà l’abril de 2024
La família abandonant el Palau Bojons, on hi ha els Serveis Socials de l'Ajuntament, que no els va poder oferir cap alternativa d'habitatge. Una imatge ben simbòlica a les portes del Nadal
La família abandonant el Palau Bojons, on hi ha els Serveis Socials de l'Ajuntament, que no els va poder oferir cap alternativa d'habitatge. Una imatge ben simbòlica a les portes del Nadal | Josep Comajoan
Josep Comajoan | Ferran Domènech
La falta d’un informe de vulnerabilitat de l’Ajuntament amb l'excusa que la família no té els papers en regla ha facilitat el desnonament ordenat pel jutjat de Vic | Dos furgons dels ARRO de Mossos d’Esquadra han protegit la comissió judicial que ha ordenat el desallotjament immediat del pis, en presència del fill de tres anys
Arbres reflectits en l'aigua al barri de Sant Llàtzer de Vic
Arbres reflectits en l'aigua al barri de Sant Llàtzer de Vic | Josep Comajoan
Núria Barnolas
Dos articles en un de Núria Barnolas per analitzar fins a quin punt el canvi climàtic afecta a Vic i Osona, i quines mesures caldria prendre d'immediat per pal·liar-ne els efectes | Analitza com els arbres milloren les condicions de vida de la gent de Vic de forma desigual per barris, i conversa amb Manolo Tomàs, Jaume Portell i Ginesta Mary sobre les interrelacions de Vic, el Delta de l'Ebre, la indústria porcina i la guerra d'Ucraïna