El diacrític

Poemes de la pell de l'aigua

Article de Roser Iborra en record de Montserrat Llorens, poeta i mestra de Manlleu, que va morir dimarts als 66 anys

Aquest dissabte s'ha fet un multitudinari comiat a Montserrat Llorens en un acte a la plaça de les Dones del Ter, al davant del Museu del Ter de Manlleu

Josep Riera: la pell de la terra, la paraula

| 24/09/2022 a les 14:53h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: Setembre cultural, poesia, Montserrat Llorens, Manlleu
Montserrat Llorens, al centre, a «La memòria no és de pedra», recital de poesia seva, el 3 de juliol passat a Lluçà
Montserrat Llorens, al centre, a «La memòria no és de pedra», recital de poesia seva, el 3 de juliol passat a Lluçà | Xavier Navarro Gomis
Aquesta notícia es va publicar originalment el 24/09/2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Montse Llorens (la nostra Montse) era una persona amb l’única riquesa que realment importa: en família, en paraules, en amigues i amics. 

Aquest dissabte li hem fet el comiat a Manlleu, compartint un record que serà inesborrable i que ens acompanyarà sempre: com una bufanda contra el fred, com un mocador de coloraines al coll, els seus poemes ens abrigaran cada dia. Ens endurem la Montse posada arreu: tot de colors a la butxaca, tot de colors als ulls.

Són uns records blaus de cel i de mar, amples i amb horitzons sempre més enllà: horitzons per descobrir. Sempre un poema nou.

Són uns records verds d’herba vora el Ter, de converses de veïnes de balcó a balcó, de rialles i de molta vida viscuda. Verds de pissarra d’escola i de moltes paraules ensenyades.

Són liles perquè érem, amb ella, lluitadores i germanes. 

Són records grocs i brillants de nyàmeres florides al riu, de tardor que comença, de llibres vells que es tornen d’un groc esvaït.

Són records vermells d’orquídies a la finestra, de pedres pintades, de dones que cremen romaní i escampen arreu el seu record i els seus poemes, com fruites madures, com pomes a l’arbre de la vida.

Són uns records blancs de neu intocada, d’olor de llibres per obrir, de punts de llibre amb dibuixos de papallones i arbres.

Són records de poemes d’aigua que brollen de l’ànima com de la font més obaga; que corren o s’estimben als sallents amb fúria de viure, que reposen als gorgs i a la fondària.

Però, no ens enganyem: som com som i anem atrafegats; algun dia oblidarem el record de la Montse com qui es deixa una bufanda al respatller de la cadira. Però, només de sortir al carrer, notarem el fred al clatell i tornarem a buscar-la, i la seva escalfor ens tornarà a abrigar: recitarem cor endins aquell vers que portem gravat a la memòria, tatuat a la pell de l’ànima, i el dia no serà tan fred ni tan inhòspit.

I si l’hivern és molt llarg, si les boires se’ns arrapen al cor i el sol triga a desfer-les, sempre tindrem el refugi de les seves cases indestructibles: fetes de paraules apilades, ordenades, l’una sobre l’altra, immortals: la casa-casa, la casa-lluna, la casa-silenci, la casa-tendresa,  la casa-mirall, la casa-lluna...

Perquè, com diu ella,  a vegades cerquem enllà el que tenim justament a l’abast:

I no hi ha indrets inhòspits
ni clarors fora mida.
Tu mesures la llum
i repintes la fosca.


Gràcies per tant, Montse.
Laia Gordi
Laia Gordi | Ulisses Ortiz
L’obra, editada per Tigre de Paper, reivindica el valor polític i social de les mares i parla de maternitats per a homes, dones i identitats dissidents | Aquest dissabte es fa la primera presentació del llibre a Barcelona; la segona serà a Taradell dimecres vinent
Representants de CoopCamp a la presentació de la FESCT
Representants de CoopCamp a la presentació de la FESCT
Durant aquests anys ha assessorat més d’un miler de projectes econòmics que han generat la creació de 79 cooperatives i entitats de l’economia social i 409 llocs de treball directes | La ponència inicial sondejarà les possibilitats de transformació de l’estructura econòmica i productiva del Camp de Tarragona tenint en compte el model turístic, l’energia, el consum i el comerç
Judit Ramos Pujol com a brigadista internacional a Rojava.
Judit Ramos Pujol com a brigadista internacional a Rojava. | Arxiu
Anna Pujol Navarro
L'osonenca ha escrit un relat de no-ficció amb les seves vivències, entrevistes i diaris que les Unitats Femenines de Protecció (YPG) de Rojava li van proporcionar | Ramos va marxar al Kurdistan el 2017 com a brigadista internacional i explica les conseqüències que va tenir el fet de ser dona i mare