El diacrític

Poemes de la pell de l'aigua

Article de Roser Iborra en record de Montserrat Llorens, poeta i mestra de Manlleu, que va morir dimarts als 66 anys

Aquest dissabte s'ha fet un multitudinari comiat a Montserrat Llorens en un acte a la plaça de les Dones del Ter, al davant del Museu del Ter de Manlleu

Josep Riera: la pell de la terra, la paraula

| 24/09/2022 a les 14:53h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: Setembre cultural, Montserrat Llorens, Manlleu, poesia
Montserrat Llorens, al centre, a «La memòria no és de pedra», recital de poesia seva, el 3 de juliol passat a Lluçà
Montserrat Llorens, al centre, a «La memòria no és de pedra», recital de poesia seva, el 3 de juliol passat a Lluçà | Xavier Navarro Gomis
Aquesta notícia es va publicar originalment el 24/09/2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Montse Llorens (la nostra Montse) era una persona amb l’única riquesa que realment importa: en família, en paraules, en amigues i amics. 

Aquest dissabte li hem fet el comiat a Manlleu, compartint un record que serà inesborrable i que ens acompanyarà sempre: com una bufanda contra el fred, com un mocador de coloraines al coll, els seus poemes ens abrigaran cada dia. Ens endurem la Montse posada arreu: tot de colors a la butxaca, tot de colors als ulls.

Són uns records blaus de cel i de mar, amples i amb horitzons sempre més enllà: horitzons per descobrir. Sempre un poema nou.

Són uns records verds d’herba vora el Ter, de converses de veïnes de balcó a balcó, de rialles i de molta vida viscuda. Verds de pissarra d’escola i de moltes paraules ensenyades.

Són liles perquè érem, amb ella, lluitadores i germanes. 

Són records grocs i brillants de nyàmeres florides al riu, de tardor que comença, de llibres vells que es tornen d’un groc esvaït.

Són records vermells d’orquídies a la finestra, de pedres pintades, de dones que cremen romaní i escampen arreu el seu record i els seus poemes, com fruites madures, com pomes a l’arbre de la vida.

Són uns records blancs de neu intocada, d’olor de llibres per obrir, de punts de llibre amb dibuixos de papallones i arbres.

Són records de poemes d’aigua que brollen de l’ànima com de la font més obaga; que corren o s’estimben als sallents amb fúria de viure, que reposen als gorgs i a la fondària.

Però, no ens enganyem: som com som i anem atrafegats; algun dia oblidarem el record de la Montse com qui es deixa una bufanda al respatller de la cadira. Però, només de sortir al carrer, notarem el fred al clatell i tornarem a buscar-la, i la seva escalfor ens tornarà a abrigar: recitarem cor endins aquell vers que portem gravat a la memòria, tatuat a la pell de l’ànima, i el dia no serà tan fred ni tan inhòspit.

I si l’hivern és molt llarg, si les boires se’ns arrapen al cor i el sol triga a desfer-les, sempre tindrem el refugi de les seves cases indestructibles: fetes de paraules apilades, ordenades, l’una sobre l’altra, immortals: la casa-casa, la casa-lluna, la casa-silenci, la casa-tendresa,  la casa-mirall, la casa-lluna...

Perquè, com diu ella,  a vegades cerquem enllà el que tenim justament a l’abast:

I no hi ha indrets inhòspits
ni clarors fora mida.
Tu mesures la llum
i repintes la fosca.


Gràcies per tant, Montse.
Les conselleres Natàlia Garriga i Laura Vilagrà, amb la Queta, en la presentació d'una campanya en favor de l'ús del català el 14 de març passat
Les conselleres Natàlia Garriga i Laura Vilagrà, amb la Queta, en la presentació d'una campanya en favor de l'ús del català el 14 de març passat | Generalitat de Catalunya
Carme Brugarola
Article de Carme Brugarola sobre l'ús del català, especialment entre el jovent, i els comportaments erràtics d'alguns polítics amb responsabilitats de govern | «La Kings League ha estat la gota que ha fet vessar el got. Al més pur estil del circ romà els patricis Aragonès, Trias, Maragall, Rufián i tota la cúria sencera gaudien mentre les feres s’empassaven d’un glop el pal de paller de la nostra cultura: la llengua»
El Cogulló de Sallent és una muntanya de runam salí de 500 metres d’alçada
El Cogulló de Sallent és una muntanya de runam salí de 500 metres d’alçada | Núria Segura Insa
Núria Segura Insa
ICL, l'empresa israeliana que gestiona aquesta activitat al Bages, està en el punt de mira per l'impacte ambiental, així com per les condicions laborals dels treballadors | Una sentència ferma obliga a la companyia a buidar la muntanya de sal del Cogulló, a Sallent, on ara vol fer una planta fotovoltaica; veïns i entitats ambientalistes temen que sigui una excusa per evitar enretirar el runam salí
Mapa de la contaminació per purins a Osona, amb les tres fonts amb uns índexs més alts de nitrats
Mapa de la contaminació per purins a Osona, amb les tres fonts amb uns índexs més alts de nitrats | Grup de Defensa del Ter
Josep Comajoan
El GDT fa l’enèsima denúncia del mal estat dels aqüífers a partir de l’analítica de 170 fonts d’Osona i el Lluçanès | Un 41% de les fonts analitzades estaven contaminades per purins i un 42% no rajaven, un 9% més que ara fa un any