Setembre Cultural | Poesia

Josep Riera: la pell de la terra, la paraula

Crònica de Roser Iborra sobre la presentació de l'obra completa de Josep Riera, poeta d'Oristà

«Com qui va fent de mica en mica una cabana de pedra seca, en Josep ens ha fet un refugi de les paraules més nostres; un recer de mots contra la intempèrie de l’oblit»

Tu i l'univers bategant

| 23/12/2021 a les 18:17h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: Setembre cultural, Oristà, poesia, Josep Riera, Lluçanès
El grup VICUS va amenitzar l'acte amb els seus versos fets cançons
El grup VICUS va amenitzar l'acte amb els seus versos fets cançons | Núria Vila Cabanas
Aquesta notícia es va publicar originalment el 23/12/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Des d’Oristà estant, calladament, el poeta Josep Riera ha anat construint, al llarg dels anys, una obra poètica de primera magnitud. Com qui va fent de mica en mica una cabana de pedra seca, en Josep ens ha fet un refugi de les paraules més nostres; un recer de mots contra la intempèrie de l’oblit.

Les qui som del Lluçanès hi retrobem, des dels primers versos, aquelles paraules de la terra que amb els anys se’ns han anat esmussant, o aquelles que ni tan sols sabíem que servien per anomenar les eines a pagès o la inclemència o bonança del temps.

Però no és només això, que seria una feina d’historiador de la llengua, prou benvinguda i necessària. No. Perquè en Josep n’ha fet poesia i les ha fetes servir per arribar a les arrels de les preguntes, de les emocions, dels dubtes, de la bellesa, de la vida mateixa, petita i gran alhora.

Val a dir que són unes arrels que han enfondit molt endins, que parlen de generacions que ens han precedit i de joveneses que vindran. Com les d’un saurí, les mans del poeta tremolen i endevinen l’aigua.

El dia 18 de desembre de 2021, a Oristà hi va haver una conjunció d’astres, un creuament de camins. Hi vam anar des de lluny, des de prop, i hi vam trobar una festa que celebrava l’edició de l’obra completa (per ara) del Josep. No és poca cosa, una festa enmig de la tristesa i la malastrugança que ens ha tocat de viure!

Va ser una festa de l’amistat i de compartir unes paraules escrites que es feien veu, cançó i dibuix. Que es feien nostres. I tot plegat sense ni un bri de prepotència, sense l’ego desbridat que sovint patim en altres celebracions literàries.

S’iniciava l’acte amb els poemes recitats per alumnes de l’escola del poble, que no van dubtar gens, que recitaven des de la coneixença de dies de lectura  dels poemes (bona feina, Eva!) i que donaven un tremolor de veu nova a les paraules velles. Va seguir un bon repàs dels pròlegs dels llibres que apleguen aquest volum, fet per Nati Soler, també poeta i prologuista del volum i finalment els versos fets cançons del grup vigatà VICUS, que ja havien estrenat feia més de deu anys: «Pell i paraula».
I se’ns va eriçar la pell en recordar-les, tan ben travades; se’ns va esponjar el cor i  vam desitjar tornar-les a sentir moltes vegades. Se’ns va fer curt.

El llibre, Obra poètica completa, editat per Cal Siller (gràcies!) acaba amb aquestes versos:

A l’hora assossegada del dinar
poso veu tranquil.la a un feix de paraules
lleus. Escric la data a les estovalles.


No paris mai d’escriure, Josep. I no pareu de cantar, gent de VICUS que enyoràvem. Ens feu molta falta!
«Sento el so fort i agut de l’avió passant per sobre els nostres caps, entrant fins als timpans com si m’haguessin d’esclatar. Ja no hi ha dubte.»
«Sento el so fort i agut de l’avió passant per sobre els nostres caps, entrant fins als timpans com si m’haguessin d’esclatar. Ja no hi ha dubte.» | Mauricio Centurion
Ariadna Masmitjà i Mauricio Centurion escriuen aquest article des de Rojava, sobre els darrers bombardejos de Turquia sobre la població civil kurda | «El suposat combat de Turquia contra el terrorisme amenaça de nou la vida de cinc milions de persones que fa 10 anys que viuen de manera autònoma i que busquen, enmig de la guerra, els dies de pau que sempre els han estat negats».
La psicòloga i sexòloga parlant del seu darrer llibre
La psicòloga i sexòloga parlant del seu darrer llibre | Sara Blázquez
Anna Pujol Navarro
Entrevista a la psicòloga i sexòloga torellonenca Elena Crespi, experta en psicologia perinatal i relacions sexoafectives | ​«Els parts podrien ser actes d’empoderament femení, que abans es vivien més en comunitat, generalment entre dones»
Habitatge cooperatiu de La Balma, a Barcelona
Habitatge cooperatiu de La Balma, a Barcelona | Milena Villalba
Les xarxes principals de l'economia social i solidària de Catalunya i de l’Estat espanyol organitzen el Fòrum del 25 al 27 de novembre per fer visible l'anomenada «via cooperativa» per garantir el dret a l'habitatge | Dissabte convoquen una manifestació pel centre de la ciutat sota el lema «Guanyem terreny a l’especulació», per reclamar polítiques públiques per cooperativitzar sòl privat