Setembre cultural | Arts escèniques

Petita crònica d'un vespre d'estiu a Prats de Lluçanès

Crònica de Roser Iborra de les dues propostes escèniques que van poder veure's dissabte a la Farmàcia Vella de Prats de Lluçanès

«Bona part de la màgia del teatre és deixar-se portar sense preguntes, deixar fluir la pròpia aigua subterrània i les emocions submergides en l’oblit»

Ada, no et vaig aplaudir

| 26/07/2021 a les 21:01h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: Setembre cultural, dansa, teatre, Ada Vilaró
'D'una en una', una de les propostes escèniques que va poder veure's dissabte a Prats
'D'una en una', una de les propostes escèniques que va poder veure's dissabte a Prats | Encarna Bassas/Joan Vall
Aquesta notícia es va publicar originalment el 26/07/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El dissabte 24 de juliol vaig tenir la sort de poder gaudir de dos espectacles teatrals als jardins de la Farmàcia Vella, a Prats de Lluçanès. L’espai, que recentment s’ha unit als jardins de Cal Bach, és just al costat de l’Orient, la mítica sala de ball on la gent lluçanesa de la meva edat tenim tants records.

L’edifici modernista de la Farmàcia Vella, auster i esvelt, va obrir les finestres de bat a bat i va tornar a la vida amb Pilar de dos, la primera proposta del Festival Itineràncies d’estiu. Clàudia Gómez i Raquel Viñuales, dues noietes molt joves, gairebé idèntiques, amb camisa de quadres i faixa de castelleres i trenes llargues, van començar a deixar-se veure a les finestres de la casa històrica, fent uns lentíssims pilars de dos que convertien l’art de fer castells en dansa, després desplegada a la gespa, a tocar d’un públic absort i agraït amb les variacions de registres de les dues actrius.

L’hora era màgica. Un cop post el sol, que havia escalfat de valent, l’aire es tornava de flor d’aigua i vellut sota els pins altíssims i un cel clapejat de núvols blancs.
 

'Pilar de dos', dissabte a la Farmàcia Vella de Prats de Lluçanès Foto: Encarna Bassas/Joan Vall


A la segona part, la companyia Mètrica Bàrbara, del Circuit nòmada de la Fira de Tàrrega, format per tres noies també molt joves, ens feia una proposta de dansa i teatre físic anomenada D’una en una en què tot girava a l’entorn d’unes teules rústegues i primigènies. Desig de casa, de recer? Retorn a una terra nua? D’una en una, la dansa de les teules ens obria tot un univers en què descobríem la màgia de les mans, dels cossos, dels sons i dels silencis.

Se’n podrien dir més coses, sobretot si ets del gremi, que no és el cas. Jo ho resumiria amb una frase molt de poble, molt sensata: s’ha de veure. I prou. Perquè bona part de la màgia del teatre és deixar-se portar sense preguntes, deixar fluir la pròpia aigua subterrània i les emocions submergides en l’oblit.

Una vegada més, gràcies a l’Ada Vilaró, per portar-nos el teatre a casa, i gràcies als qui ho han fet possible.
Acte de denúncia dels assetjaments, el setembre de 2020
Acte de denúncia dels assetjaments, el setembre de 2020 | Aleix Auber
Josep Comajoan
Les dues dones denunciants acusen a l'inculpat de tocaments i d'exigir favors sexuals si no volien ser acomiadades prevalent-se de la seva superioritat laboral | Entitats de suport a les denunciants convoquen una concentració i actes de suport durant el judici a Manresa i una primera quedada a Vic per anar juntes cap a la capital del Bages
Marina Garcés: «L'alternativa a la seguretat, en termes conceptuals, és la confiança. En quines formes d'acció política i col·lectiva, de vincle social, poden donar-nos més confiança que seguretat»
Marina Garcés: «L'alternativa a la seguretat, en termes conceptuals, és la confiança. En quines formes d'acció política i col·lectiva, de vincle social, poden donar-nos més confiança que seguretat» | Sara Blázquez
Josep Comajoan
Entrevista a la filòsofa Marina Garcés, publicada originàriament a la revista 'Cooperació Catalana' | Garcés, que acaba de reeditar 'Un món comú' a Tigre de Paper i Bellaterra Edicions, reivindica la filosofia i les «maneres de pensar que no ens facin caure en la temptació de solucions fàcils»
«Sola. Amb vuitanta anys, la mare s’ha assegut per primera vegada davant del teclat d’un ordinador. No sap per on començar. »
«Sola. Amb vuitanta anys, la mare s’ha assegut per primera vegada davant del teclat d’un ordinador. No sap per on començar. » | Laura Guerrero
Emma Sadurní
Text d'auto-ficció d'Emma Sadurní, sobre les dificultats en les relacions familiars | «La mare de la Núria és una víctima més de l’època que li va tocar viure. El preu de néixer a l’inici de la postguerra, de viure sota la dictadura franquista és trauma individual i violència social.»