El Diacrític

​Carta oberta al Molt Honorable Conseller de Treball

Article de Mohammed Laghmari, un dels vuitanta treballadors acomiadats a Le Porc Gourmet per no haver-se volgut canviar de falsa cooperativa

«Estic cansat de ser testimoni de com en ple segle XXI i en un país presumptament desenvolupat l’esclavisme, el masclisme i el racisme continuen sent molt presents en bona part dels escorxadors»

Les càrnies: gangsterisme empresarial i burocràcia sindical

| 15/07/2018 a les 21:11h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, indústria càrnia, indústria agroalimentària, Le Porc Gourmet, falses cooperatives, Chakir El Homrani, Mohammed Laghmari
Mohammed Laghmari, en una concentració de Càrnies en Lluita
Mohammed Laghmari, en una concentració de Càrnies en Lluita
Molt Honorable Conseller Chakir El Homrani, davant la complicada situació que em trobo he pres la decisió d’escriure-li aquesta carta oberta esperant obtenir la seva atenció i si és possible la seva implicació i ajut.

Aquest servidor, nascut en la mateixa terra que va veure néixer als seus pares, és un de tants treballadors que ha dedicat bona part de la seva vida laboral a prestar servei en un dels molts escorxadors que tenim a la nostra terra. Una feina duríssima, la majoria de vegades mal retribuïda, i més quan tens la desgràcia de fer-ho subcontractat a través d’una de les tantes falses cooperatives com a autònom amb escassa protecció social i patint una considerable merma en alguns dels drets laborals més bàsics.

Qui subscriu la present carta ha estat treballant més de nou anys en el tristament cèlebre escorxador Le Porc Gourmet, en el meu cas, com tants altres companys i companyes, a través de la cooperativa TAIC. Però arran de l’aprovació de les modificacions de la llei catalana de cooperatives (28/03/2017) i de les mobilitzacions de molts dels treballadors i treballadores de l’escorxador -coordinats a través de Càrnies en Lluita i amb l’únic suport sindical de la COS- reivindicant el reconeixement de tots i cadascun dels drets que se’ns negaven, vaig ser un dels quasi vuitanta companys que va perdre la feina  de manera injusta i arbitrària, la qual cosa m’ha suposat estar en una situació d’allò més precària.

A dia d’avui no cobro atur, en no tenir-hi dret com a autònom, ni cap mena de subsidi, cosa que no busco, ja que el meu desig no és viure de prestacions i subsidis sinó poder guanyar-me honradament un salari treballant allà on ho he fet aquests últims nou anys.

Vull treballar; vull per a mi i per als meus companys i companys de tots els escorxadors els mateixos drets que tenen reconeguts per conveni els treballadors i treballadores del sector carni; vull que es posi fi a un frau que porta tants anys consentint-se, com és permetre el dumping social a través de les subcontractacions externes amb falses cooperatives, i més tenint en compte el volum de benefici milionari que tenen alguns grups empresarials del sector carni.

Estic cansat de ser testimoni de com en ple segle XXI i en un país presumptament desenvolupat l’esclavisme, el masclisme i el racisme continuen sent molt presents en bona part dels escorxadors.
La situació dels que treballem en molts escorxadors, li ho asseguro, és molt complicada i inadmissible. I per això que li prego de totes totes la seva implicació i la de tota la seva conselleria.

Atentament, a l’espera que les meves paraules no se les endugui el vent.
«Assolir una bona lectura s’aconsegueix mitjançant la lectura, no pas amb remeis màgics»
«Assolir una bona lectura s’aconsegueix mitjançant la lectura, no pas amb remeis màgics»
Amadeu Lleopart
«Les desigualtats socioculturals i econòmiques fan que no tothom tingui les mateixes oportunitats d’accedir a tot el que sabem sobre l’aprenentatge de la lectura» | «Assolir una bona lectura s’aconsegueix mitjançant la lectura, no pas amb remeis màgics»
Imatge: Joan Cornellà
Imatge: Joan Cornellà
Ferran Orriols Sabatés
Primera part: «La destrucció del mite» (subtítol basat en la biografia de dues parts d'Elvis Presley, per Peter Guralnick)
Un moment de la representació de 'Els camins invisibles'.
Un moment de la representació de 'Els camins invisibles'. | control Z
Roser Iborra
Roser Iborra escriu aquest article arran de la representació, dissabte al Cirvianum de Torelló, de l'obra 'Els camins invisibles', de Teatre eSseLa, a partir de textos de Lluís Solà | «Dins la representació de 'Els camins invisibles', la poesia de Lluís Solà s’encén com una foguera dins la nit, com una tempesta en ple dia de sol»