El Diacrític

​Carta oberta al Molt Honorable Conseller de Treball

Article de Mohammed Laghmari, un dels vuitanta treballadors acomiadats a Le Porc Gourmet per no haver-se volgut canviar de falsa cooperativa

«Estic cansat de ser testimoni de com en ple segle XXI i en un país presumptament desenvolupat l’esclavisme, el masclisme i el racisme continuen sent molt presents en bona part dels escorxadors»

Les càrnies: gangsterisme empresarial i burocràcia sindical

| 15/07/2018 a les 21:11h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, indústria càrnia, indústria agroalimentària, Le Porc Gourmet, falses cooperatives, Chakir El Homrani, Mohammed Laghmari
Mohammed Laghmari, en una concentració de Càrnies en Lluita
Mohammed Laghmari, en una concentració de Càrnies en Lluita
Molt Honorable Conseller Chakir El Homrani, davant la complicada situació que em trobo he pres la decisió d’escriure-li aquesta carta oberta esperant obtenir la seva atenció i si és possible la seva implicació i ajut.

Aquest servidor, nascut en la mateixa terra que va veure néixer als seus pares, és un de tants treballadors que ha dedicat bona part de la seva vida laboral a prestar servei en un dels molts escorxadors que tenim a la nostra terra. Una feina duríssima, la majoria de vegades mal retribuïda, i més quan tens la desgràcia de fer-ho subcontractat a través d’una de les tantes falses cooperatives com a autònom amb escassa protecció social i patint una considerable merma en alguns dels drets laborals més bàsics.

Qui subscriu la present carta ha estat treballant més de nou anys en el tristament cèlebre escorxador Le Porc Gourmet, en el meu cas, com tants altres companys i companyes, a través de la cooperativa TAIC. Però arran de l’aprovació de les modificacions de la llei catalana de cooperatives (28/03/2017) i de les mobilitzacions de molts dels treballadors i treballadores de l’escorxador -coordinats a través de Càrnies en Lluita i amb l’únic suport sindical de la COS- reivindicant el reconeixement de tots i cadascun dels drets que se’ns negaven, vaig ser un dels quasi vuitanta companys que va perdre la feina  de manera injusta i arbitrària, la qual cosa m’ha suposat estar en una situació d’allò més precària.

A dia d’avui no cobro atur, en no tenir-hi dret com a autònom, ni cap mena de subsidi, cosa que no busco, ja que el meu desig no és viure de prestacions i subsidis sinó poder guanyar-me honradament un salari treballant allà on ho he fet aquests últims nou anys.

Vull treballar; vull per a mi i per als meus companys i companys de tots els escorxadors els mateixos drets que tenen reconeguts per conveni els treballadors i treballadores del sector carni; vull que es posi fi a un frau que porta tants anys consentint-se, com és permetre el dumping social a través de les subcontractacions externes amb falses cooperatives, i més tenint en compte el volum de benefici milionari que tenen alguns grups empresarials del sector carni.

Estic cansat de ser testimoni de com en ple segle XXI i en un país presumptament desenvolupat l’esclavisme, el masclisme i el racisme continuen sent molt presents en bona part dels escorxadors.
La situació dels que treballem en molts escorxadors, li ho asseguro, és molt complicada i inadmissible. I per això que li prego de totes totes la seva implicació i la de tota la seva conselleria.

Atentament, a l’espera que les meves paraules no se les endugui el vent.
Treballadors de Le Porc Gourmet i Càrnies en Lluita al concert que diversos grups van fer el 16 de juny passat a Santa Eugènia de Berga
Treballadors de Le Porc Gourmet i Càrnies en Lluita al concert que diversos grups van fer el 16 de juny passat a Santa Eugènia de Berga | Dolors Pena
Toni Iborra
01/01/1970
Toni Iborra, de Càrnies en Lluita, escriu aquest article a partir del rastreig de les informacions i comunicats sobre l'acord entre el Grupo Jorge i CCOO, amb una part pública però també, segons ell, una part oculta | «Estem davant del més barroer mercadeig secret de drets laborals, d’obligacions socials i de condicions administratives» | «El cas del Grupo Jorge va camí de convertir-se en una pàgina negra de la gestió del Departament de Treball, i en pedra angular del desprestigi d’un determinat estil de fer sindicalisme»
Imatge il·lustrativa
Jordi Martí Font
01/01/1970
«La gespa i la sorra que hi havien posat eren “de jardí”, amb l’agreujant que hi ha una empresa de manteniment que només mantindrà aquest espai com a un parterre, no com a una instal·lació esportiva» | «Avui que Àngel Ros ha emprès el camí de tancar la seva desastrosa vida política municipal fent d’ambaixador a Andorra, no hi hauria un lloquet també a San Marino o la Ciutat del Vaticà per al nostre mentider major?»
La bossa de regal que reben totes les persones que se subscriuen a Setembre
La bossa de regal que reben totes les persones que se subscriuen a Setembre
01/01/1970
Setembre recuperarà durant l'agost els principals articles, reportatges i entrevistes de l'últim any a través del seu compte de Twitter | Les persones que se subscriguin a Setembre durant l'estiu rebran una bossa de regal