El Diacrític

​Carta oberta al Molt Honorable Conseller de Treball

Article de Mohammed Laghmari, un dels vuitanta treballadors acomiadats a Le Porc Gourmet per no haver-se volgut canviar de falsa cooperativa

«Estic cansat de ser testimoni de com en ple segle XXI i en un país presumptament desenvolupat l’esclavisme, el masclisme i el racisme continuen sent molt presents en bona part dels escorxadors»

Les càrnies: gangsterisme empresarial i burocràcia sindical

| 15/07/2018 a les 21:11h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, indústria càrnia, indústria agroalimentària, Le Porc Gourmet, falses cooperatives, Chakir El Homrani, Mohammed Laghmari
Mohammed Laghmari, en una concentració de Càrnies en Lluita
Mohammed Laghmari, en una concentració de Càrnies en Lluita
Aquesta notícia es va publicar originalment el 15/07/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Molt Honorable Conseller Chakir El Homrani, davant la complicada situació que em trobo he pres la decisió d’escriure-li aquesta carta oberta esperant obtenir la seva atenció i si és possible la seva implicació i ajut.

Aquest servidor, nascut en la mateixa terra que va veure néixer als seus pares, és un de tants treballadors que ha dedicat bona part de la seva vida laboral a prestar servei en un dels molts escorxadors que tenim a la nostra terra. Una feina duríssima, la majoria de vegades mal retribuïda, i més quan tens la desgràcia de fer-ho subcontractat a través d’una de les tantes falses cooperatives com a autònom amb escassa protecció social i patint una considerable merma en alguns dels drets laborals més bàsics.

Qui subscriu la present carta ha estat treballant més de nou anys en el tristament cèlebre escorxador Le Porc Gourmet, en el meu cas, com tants altres companys i companyes, a través de la cooperativa TAIC. Però arran de l’aprovació de les modificacions de la llei catalana de cooperatives (28/03/2017) i de les mobilitzacions de molts dels treballadors i treballadores de l’escorxador -coordinats a través de Càrnies en Lluita i amb l’únic suport sindical de la COS- reivindicant el reconeixement de tots i cadascun dels drets que se’ns negaven, vaig ser un dels quasi vuitanta companys que va perdre la feina  de manera injusta i arbitrària, la qual cosa m’ha suposat estar en una situació d’allò més precària.

A dia d’avui no cobro atur, en no tenir-hi dret com a autònom, ni cap mena de subsidi, cosa que no busco, ja que el meu desig no és viure de prestacions i subsidis sinó poder guanyar-me honradament un salari treballant allà on ho he fet aquests últims nou anys.

Vull treballar; vull per a mi i per als meus companys i companys de tots els escorxadors els mateixos drets que tenen reconeguts per conveni els treballadors i treballadores del sector carni; vull que es posi fi a un frau que porta tants anys consentint-se, com és permetre el dumping social a través de les subcontractacions externes amb falses cooperatives, i més tenint en compte el volum de benefici milionari que tenen alguns grups empresarials del sector carni.

Estic cansat de ser testimoni de com en ple segle XXI i en un país presumptament desenvolupat l’esclavisme, el masclisme i el racisme continuen sent molt presents en bona part dels escorxadors.
La situació dels que treballem en molts escorxadors, li ho asseguro, és molt complicada i inadmissible. I per això que li prego de totes totes la seva implicació i la de tota la seva conselleria.

Atentament, a l’espera que les meves paraules no se les endugui el vent.
Imatge il·lustrativa
Aleix Auber
Aleix Auber
Fotoreportatge d'Aleix Auber, aquest dissabte al matí, pels carrers de Banyoles, en ple confinament a causa del Covid19 | «Distància, però també complicitat, somriures davant de mirades desconfiades i poques paraules, són el resum perfecte d’aquest dia a dia»
Maria Saladich és cirurgiana a l'Hospital General de Vic, però és també il·lustradora. En ple confinament per la crisi del coronavirus enceta una col·laboració amb Setembre
Maria Saladich és cirurgiana a l'Hospital General de Vic, però és també il·lustradora. En ple confinament per la crisi del coronavirus enceta una col·laboració amb Setembre | Eudald Palma
Sara Blázquez
Entrevista a Maria Saladich, cirurgiana a l'Hospital General de Vic i il·lustradora | Aprofitem les facilitats que ofereixen les noves tecnologies i la seva setmana de reserva a la feina per parlar de la nova col·laboració amb Setembre, però també de la crisi del coronavirus, del sistema sanitari, de les xarxes de suport o de la importància de posar la vida al centre
El confinament ha enganxat a Pol Rifà, autor de la ressenya, llegint 'Serem Atlàntida', de Joan Benesiu (Edicions del Periscopi, 2019)
El confinament ha enganxat a Pol Rifà, autor de la ressenya, llegint 'Serem Atlàntida', de Joan Benesiu (Edicions del Periscopi, 2019) | Pol Rifà
Pol Rifà
Pol Rifà reflexiona des del confinament sobre 'Serem Atlàntida' (Edicions del Periscopi) i El meridià de París (Edicions Poncianes) | «A la novel·la es planteja que en la societat de l’espectacle tot és susceptible d’esdevenir un simulacre. En el sentit que la realitat es presenta com un decorat fruit de l’alienació i del consum generalitzat. Veient la situació actual m’aventuro a plantejar que el confinament també pot acabar convertint-se en un simulacre propi d’una societat de control»