El Diacrític

Venim del nord, venim del sud

Crònica personal de Roser Iborra de la manifestació antiracista d'homenatge als dos treballadors morts creuant el Gurri a Vic

«I mentre ens agenollàvem i fèiem un minut de silenci, jo mirava al meu voltant i pensava que aquesta gent jove del Vic sud són la nostra esperança»

«La Laura a la ciutat dels sants es dirà també Fatima al barri del Remei i s’espolsarà dominacions molt velles. Pren-ne nota, Anna Erra: perquè girar-s’hi d’esquena també és racisme»

El preu que no paguem: silencis culpables

| 28/07/2020 a les 22:46h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, antiracisme, antifeixisme, Le Porc Gourmet, racisme, racisme institucional, càrnies en lluita, manifestacions, plaça de la Noguera
Dues fotos de  l’Obidiaba i en Sarbjit van presidir l'homenatge que els van fer a la plaça de la Noguera
Dues fotos de l’Obidiaba i en Sarbjit van presidir l'homenatge que els van fer a la plaça de la Noguera | Arran Vic
Aquest dissabte dia 25 l’amenaçada plaça de la Noguera, a Vic, va ser un punt de trobada, una confluència de cultures.

Després d’un matí de sol implacable en què dos joves van expressar desinteressadament aquest desig d’harmonia a les parets, un matí d’anar repartint informació entre veïnes i veïns, la tarda arrencava amb un taller de pancartes que ajudaven a pintar un estol de criatures i, seguidament, es posava  en marxa una manifestació pels carrers del Remei que va ser una de les més emotives en què he estat mai.

Encapçalava la corrua de gent un lema  que expressava molt bé el sentiment general: «Feixisme mai més, ni aquí ni enlloc». A banda i banda d’aquesta pancarta, les fotos ampliades dels dos nois treballadors que van morir tornant de la feina, arrossegats pel Gurri, el 22 d’abril passat: l’Obidiaba i en Sarbjit. No dos números en una estadística, no dos noms en l’oblit, sinó dos companys de feina, dos veïns de Vic.

Mentre avançàvem a ritme de batucada (i hi va haver dos grups, la Tronada dels Sagals d’Osona i la Batuka Batraka de Tona), la gent de les voreres s’anava unint a la rua o aplaudia i mirava des dels balcons, i no hi havia balcó sense gent ni vorera deserta. Els eslògans sortien de l’emoció col·lectiva:

«Obidiaba, Sarbjit, sereu el nostre crit!»

«Ningú no ha de morir per no arreglar un camí»

Tant de bo els eslògans haguessin estat en moltes llengües. Espero que això ja arribarà.

I mentre ens agenollàvem i fèiem un minut de silenci, jo mirava al meu voltant i pensava que aquesta gent jove del Vic sud són la nostra esperança. Si algú és capaç de revoltar-se són elles, són ells: la gent que treballa a les càrnies (o no), la que pateix la precarietat del dia a dia. Només els falta (ens falta) organitzar-se en entitats plurals o en sindicats combatius. 
 

La manifestació, aturada en record de les víctimes, al seu pas pel passeig de la Generalitat Foto: Steve Cedar


Crec que al barri del Remei la lluita per conservar la plaça de la Noguera com el que és: un cor de la ciutat que batega amb sang ben nova, es pot convertir en el que va ser dissabte per unes hores: punt de trobada de lluites, confluència i empatia per construir un futur millor. No ens la podem deixar perdre. Hi passàvem i érem vianants distrets: ara ja en som còmplices i la volem ben nostra.

La plaça de La Noguera té nom d’arbre i arrels de saba nova. Arrels molt fondes de joventut llibertària, de Catalunya diversa, de lluita a les càrnies i contra el racisme i el feixisme, de cançó senegalesa dels Ajo, Ousmane i Oriol; de comunitat sikh, de gent jove que sega arran, de vides negres que sí, que ens importen.

Ens hi tornarem a trobar. La Laura a la ciutat dels sants es dirà també  Fatima al barri del Remei i s’espolsarà dominacions molt velles. Pren-ne nota, Anna Erra: perquè girar-s’hi d’esquena també és racisme.
«El pitjor és que la burocràcia, ara,  ja no és ni palpable: si alguna cosa no és a l’ordinador, malament rai»
«El pitjor és que la burocràcia, ara, ja no és ni palpable: si alguna cosa no és a l’ordinador, malament rai»
Roser Iborra
«Si no tens cita prèvia, si t’ha arribat massa tard un avís, si no acabes de saber nedar entre tants anuncis traïdors... si en comptes de voler comprar alguna cosa et vols donar de baixa d’algun servei, la burocràcia se’t menjarà amb patates, i acabaràs parlant amb la paret: «Si vol ser atès en català... les operadores estan ocupades... provi-ho més tard»
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries!
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries! | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries! | Setembre tornarà amb nous continguts i noves vinyetes el mes de setembre, bon estiu!
El futur rei Joan Carles amb el dictador Francisco Franco
El futur rei Joan Carles amb el dictador Francisco Franco | AHN
Jordi Martí Font
«El Gobierno más progresista de la historia de España» (quin paper més galdós el de Podemos, perquè el PSOE sempre ho ha estat ple de lladres) ha pactat que la sangonera major se'n vagi sense passar per on passa qualsevol persona que roba un milió o mil milions de vegades menys del que ell ha robat» | «El cap de l'Estat, ara fugit per lladre, a banda de felicitar el Nadal per la tele, deien que era «campechano», queia bé i follava molt. I es veu que això fa com gràcia als súbdits i «humanitza» el poder»