El Diacrític

Dies tristos, incerts, segrestats, terribles, diferents

«Enyorem les abraçades, els petons, les mans sense guants i les boques destapades. Si ens besem pel carrer, tremolaran les cases, cauran les teules, ens ferirà un llamp. I ens escridassaran des dels balcons inhòspits»

Unes pèrdues essencials

| 06/05/2020 a les 22:47h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, confinament, covid19, coronavirus
«Hem descobert que necessitàvem les flors, els núvols i els camins amb papallones més del que ens pensàvem»
«Hem descobert que necessitàvem les flors, els núvols i els camins amb papallones més del que ens pensàvem»
Aquesta notícia es va publicar originalment el 06/05/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
«L'Home Buit es rosega cruelment les ungles, sense retirar-se els guants. No busca l'estructura convexa de queratina, feta de cèl·lules traspassades. Ni tirar de la cadena de la tassa del neguit on els nervis s'acumulen esperant el salfumant que els desintegri. Només li interessa desfer el plàstic que li ha segrestat el tacte.»

(Xavier Jiménez Montero)

Dies tristos

Hem descobert que necessitàvem les flors, els núvols i els camins amb papallones més del que ens pensàvem. I els arbres que s’omplen de fulles tendres, que ens llepen amb ombres noves.

Enyorem les abraçades, els petons, les mans sense guants i les boques destapades. Si ens besem pel carrer, tremolaran les cases, cauran les teules, ens ferirà un llamp. I ens escridassaran des dels balcons inhòspits.

Enyorem els dinars de família (les calçotades, les paelles, les castanyades, els berenars)  i les cerveses amb les amigues, amb els amics. Als bars, ara que les nits comencen a ser vellutades i les llunes van rodant i les estrelles foraden el cel com agulles de cosir les nits.

Dies incerts

Deien que ens passarien a la fase 1, però encara no. I arreu on miris parlen de contagis, de morts, d’altes, de baixes, de corbes, de denúncies si.

Jo voldria parlar només de persones: persones malaltes, persones mortes, persones recuperades. Amb angoixes i tristeses i petites alegries. Amb noms, amb cognoms, amb adreça i família, amb amistats. O no: sense casa, sense feina. Fins i tot, ara, sense carrer.

Dies segrestats

Alarmes generals per contenir virus i gent. Per silenciar injustícies, per collar més el jou. 

A tal hora, passejar una mica. A totes les hores que convingui, a treballar. Tu sí, tu no. Si ets vella, ets vulnerable. Si ets nen o nena, ets vulnerable. Si estàs a l’atur o si fas anar les rodes essencials, ets molt vulnerable. Però no essencial.

Dies terribles

Que per anar a la feina hagis de morir ofegat i ni et trobin. Que per anar a la feina hi hagis d’anar malalta, malalt. Que per anar a la feina hi hagis de deixar la pell, el cos, l’ànima.

Que els colors s’hagin oblidat de l’arc de Sant Martí.

Que si plou se’ns foradin els paraigües.

Que les pancartes omplin només calaixos futurs.

Dies diferents

Que treballi tothom, que treballem menys, que ho repartim tot.

Que casa meva sigui casa teva si és que hi ha cases d’algú.

Que creixin tomaqueres als balcons i als horts. Enciams, albergínies, pèsols, carbassons. I la flor taronja de la carbassera, i les blanques de les acàcies, dels saücs.

Que les escoles vagin als boscos, als carrers.

Que les fonts ragin aigües netes. Que les platges siguin nudistes o no, però molt amples i per a tothom.

Que els volcans escombrin els dies morts.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Roser Iborra
25/04/2020
Imatge il·lustrativa
Maria Saladich
19/03/2021
Imatge il·lustrativa
Joan Iborra
04/12/2020
Imatge il·lustrativa
Maria Saladich
15/10/2020
Imatge il·lustrativa
Núria Coromina Quintana
06/07/2020
La batalla de Kobane quedarà escrita als llibres d’història. Mentrestant, els seus habitants intenten tornar a la normalitat, intentant reconstruir una ciutat que va quedar en ruïnes.
La batalla de Kobane quedarà escrita als llibres d’història. Mentrestant, els seus habitants intenten tornar a la normalitat, intentant reconstruir una ciutat que va quedar en ruïnes. | Aleix Auber
Josep Comajoan
Una exposició de 35 fotografies d'Aleix Auber, fotoperiodista de Setembre, mostra pinzellades del dia a dia de la postguerra al Kurdistan sirià | Setembre va participar d'una delegació catalana al territori prèvia al reconeixement pel Parlament de Catalunya de l'Administració Autònoma del Nord i l'Est de Síria
Dones treballant a la fàbrica de la Saphil de Ripoll, en un fotograma del documental que s'estrena aquest divendres a Ripoll
Dones treballant a la fàbrica de la Saphil de Ripoll, en un fotograma del documental que s'estrena aquest divendres a Ripoll | Museu del Ter
'Las chicas de la Saphil' és fruit d’un treball de recuperació de la memòria, fet amb un grup de les protagonistes de la història, coordinat pel Museu del Ter | Al llarg de 23 anys més de 900 noies, provinents la majoria de Lleó, Castella i del nord d'Espanya, van venir a treballar a Ripoll, compatibilitzant el treball i la seva formació acadèmica
En el marc del 25N, les iaies de la Maria Saladich reivindiquen l'autodefensa feminista
En el marc del 25N, les iaies de la Maria Saladich reivindiquen l'autodefensa feminista | Maria Saladich
Maria Saladich
En el marc del 25N, les iaies de la il·lustradora Maria Saladich reivindiquen l'autodefensa feminista per fer front a les violències masclistes