En Moviment | Feminisme

​Presenten a Vic ‘Mama desobedient’, d’Esther Vivas

L’acte, organitzat per Setembre, Muntanya de Llibres i Ara Llibres, es farà en format de presentació-vermut, el dia 25 de gener

La psicòloga i sexòloga Elena Crespi acompanyarà a l’autora a la presentació a l’Espai Canigó de la Muntanya de Llibres

‘Mama desobedient’ aporta una mirada feminista, ecologista i anticapitalista de la maternitat

Esther Vivas: «La violència obstètrica és una de les últimes fronteres de la violència de gènere»

| 15/01/2020 a les 20:25h
Arxivat a: En moviment, violència obstètrica, part, lactància, Ara Llibres, desobediència, llibres, Muntanya de llibres, Mama desobedient, feminisme, maternitat, Esther Vivas
Imatge il·lustrativa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 15/01/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Setembre, la Muntanya de Llibres i Ara Llibres organitzen el proper 25 de gener la presentació a Vic de Mama desobedient. Una mirada feminista a la maternitat (Ara llibres), de la periodista i activista Esther Vivas. L’acte, que es farà a les 12 del migdia a l’Espai Canigó de la Muntanya de Llibres, tindrà un format de presentació-vermut. A part de l’autora, hi participarà Elena Crespi, psicòlogia i sexòloga. 

«Ser mare no és una tasca fàcil. Vivim en una societat hostil a la maternitat. No és senzill quedar-te embarassada, tenir un part respectat, donar de mamar on i quan vulguis, compaginar la criança i el mercat de treball. Tothom creu que pot jutjar-te. Sembla que hem d’escollir entre una maternitat neoliberal supeditada al mercat o una maternitat patriarcal sacrificada». És a partir d'aquesta premissa que Esther Vivas ha publicat Mama desobedient, un assaig que aporta una mirada feminista, ecologista i anticapitalista de la maternitat, i on aborda temes com la lactància, la infertilitat, l'embaràs, la pèrdua gestacional, la violència obstètrica o el negoci que hi ha al darrere de l'alimentació infantil.

«L’experiència materna ve molt condicionada per una sèrie d’ideals que es transmeten a nivell social. Històricament s’ha imposat un ideal de maternitat que parteix de la idea de la mare abnegada, sacrificada, d’aquesta mare àngel de la llar, que és un model útil al sistema patriarcal. I en les societats modernes, aquest ideal, a partir dels anys 80, va patir una intensificació neoliberal i ara ja les mares, no només hem de ser les mares devotes de tota la vida, sinó que també hem de ser les supermares o la mares màquina. Tan sacrificades com la mare de sempre, però a la vegada amb un cos 10, una professional d’èxit, sempre disponible per al mercat de treball. Un model de maternitat molt vinculat a la societat de consum i al sistema capitalista. L’ideal de mare abnegada i l’ideal de supermare no tenen en compte l’experiència real de les dones». És un fragment de l’entrevista que Setembre li va fer a Esther Vivas amb motiu de la publicació del llibre, i en la qual desenvolupava el concepte de maternitat desobedient, però també altres dels temes que s’aborden en el llibre.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Gent normal, pot ser la història escrita de «Con las ganas» de Zahara, «Skinny Love» de Bon Iver o de «La forma d’un sentit» de Mishima.
Gent normal, pot ser la història escrita de «Con las ganas» de Zahara, «Skinny Love» de Bon Iver o de «La forma d’un sentit» de Mishima.
Míriam El Mouhadab Carbonell
Miriam El Mouhadab Carbonell ressenya 'Gent normal' (Periscopi, 2019), de Sally Rooney, considerada un gran fenomen de la literatura anglosaxona | «'Gent normal', pot ser la història escrita de «Con las ganas» de Zahara, «Skinny Love» de Bon Iver o de «La forma d’un sentit» de Mishima»
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich tornen a la rutina amb calma
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich tornen a la rutina amb calma | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich tornen a la rutina amb una mica de calma
Sara Blázquez i Joan Coma, al centre de la imatge, amb altres membres de l'assemblea de Capgirem Vic que els van rebre amb un aplaudiment i un ram de flors a la sortida del ple d'aquest dilluns
Sara Blázquez i Joan Coma, al centre de la imatge, amb altres membres de l'assemblea de Capgirem Vic que els van rebre amb un aplaudiment i un ram de flors a la sortida del ple d'aquest dilluns | Josep Comajoan
Josep Maria Diéguez
«Aquell ajuntament on en Joan ens va mostrar el camí de la solidaritat, tant rebent-la com oferint-la en tots i cadascun dels moments en els quals algú, a Osona i fora d’ella, patia la urpada de la repressió» | «Aquell ajuntament on la Sara ens va explicar que hi pot haver una altra manera de fer cultura, a Vic»