El diacrític

​Qui és #TsunamiDemocràtic?

«El pobre Marlaska diu que dirà qui hi ha darrere i la gent se'n riu, perquè aquí tothom sap de fa dies qui hi ha darrere i, sobretot, davant»

«Tsunami, Marlaska, ets tu. Però quan te n'adonis ja no hi seràs»

​Una setmana que durarà anys

| 06/11/2019 a les 12:35h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, desobediència, Tsunami Democràtic, moviment antirepressiu, autodeterminació, Grande Marlaska, independentisme
Participants en una de les accions posteriors a la publicació de la sentència del Suprem a Osona
Participants en una de les accions posteriors a la publicació de la sentència del Suprem a Osona | Sara Blázquez
Aquesta notícia es va publicar originalment el 06/11/2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El ministre Grande Marlaska diu que aquesta setmana dirà públicament qui està darrere de Tsunami Democràtic. Sense ànims de barrejar el que no es pot barrejar -o sí- ni de donar bou per bèstia grossa, recordo aquella resposta entre poètica i contundent que el subcomandant Marcos va donar el seu ministre de la Guerra Interior.

El pobre Marlaska diu que dirà qui hi ha darrere i la gent se'n riu, perquè aquí tothom sap de fa dies qui hi ha darrere i, sobretot, davant, qui és Tsunami, en resum. Perquè:

Tsunami és un pagès del Priorat amb la collita de dos anys per cobrar

Tsunami és un pescador sense peix i a punt de perdre la barca

Tsunami són tres malalts en llistes d'espera creades per afavorir la privatització de la sanitat

Tsunami és una noia violada a Manresa amb un jutge que es mira els violadors gairebé com a víctimes

Tsunami són tres malalts d'alzheimer de l'Hospitalet en famílies sense cap ajuda perquè els tràmits són lents, lents, lents

Tsunami són quatre ulls i dos testicles perduts per obra de la policia que es queixa de la violència dels manifestants

Tsunami són dues noies escarnides per ser lesbianes a València i com els planten cara besant-se un cop més

Tsunami és un altre jutge que menja fetge i ens el fa perdre a totes

Tsunami és una netejadora d'hotel amb artrosi i unes obligacions impossibles de complir que fa vaga

Tsunami són terroristes que no creen terror i agents de l'ordre que en fan molt

Tsunami són els qui esperen ser expulsats d'aquest Estat tancats com si fossin delinqüents

Tsunami són tres obrers del metall acomiadats al Penedès i tres cambreres precaritzades a Palma

Tsunami són desenes de preses en cel·les d'aïllament -que són de tortura- en presons democràtiques

Tsunami són quatre àvies vivint al carrer a Barcelona mentre passen turistes i se les miren

Tsunami són dos estudiantes expulsades de la universitat pel preu de la matrícula

Tsunami és un periodista d'investigació que fa la seva feina

Tsunami és un xiquet gelat de fred al pis que els seus pares han hagut d'ocupar per poder tenir casa en un barri ple de cases propietat de la Caixa

Tsunami és un avi expulsat de casa pels fons voltor amb l'esclaf dels seus veïns

Tsunami són tres xiquets que no poden estudiar en la seva llengua a la Franja

Tsunami són els drets laborals a Andorra exercits amb determinació

Tsunami són dues hackers que s'enfronten a la privatització del coneixement

Tsunami és un antimilitarista escoltant notícies de Rojava a Ràdio Klara

Tsunami és un poble sense dret a l'autodeterminació

I tu, ruc, Tsunami ets tu però mai te n'adonaràs. Perquè mentre el mal govern governi som i serem milions i no acceptarem que hi hagi vida sense autodeterminació, amnistia i drets socials. Es digui Tsunami, tempesta o qualsevol altre nom dit en col·lectiu, un cop i un altre reptarem el poder per dir-li que mentre no dialogui no hi haurà normalitat.

Tsunami, Marlaska, ets tu. Però quan te n'adonis ja no hi seràs.
Concentració contra la repressió i pel dret de protesta, dimarts a la plaça Major de Vic
Concentració contra la repressió i pel dret de protesta, dimarts a la plaça Major de Vic | Steve Cedar
Roser Iborra
«Diuen que mascareta, en català, és morrió, però jo no em veig capaç de fer servir una paraulota com aquesta, que té una connotació clara d’esclavatge, de submissió. Tot i que hi ha molt de submissió en les nostres pors, i molt d’autoritarisme entre els qui ens canvien de fase o no amb criteris no només científics. Ja els va bé, que ens costi de refer-nos i que ens quedem a casa ben obedients i silenciades, silenciats»
Imatge il·lustrativa
Maria Saladich
Maria Saladich
A la nova entrega de 'De més verdes en maduren' de la il·lustradora Maria Saladich, les iaies tenen cert respecte a sortir de casa
Assemblea de sòcies de la Directa
Assemblea de sòcies de la Directa | Víctor Serri
Sara Blázquez
Article de Sara Blázquez publicat originàriament a Mèdia.cat amb motiu del número 500 i el 14è aniversari de la Directa | «Els mitjans cooperatius s’ajuden els uns als altres per difondre continguts i reforçar la visió conjunta d’un periodisme que concep la informació com a bé comú i no com una mercaderia»