El Diacrític

La desobediència antimilitarista també ens marca el camí

Roser Iborra parteix de la moció antimilitarista aprovada pel Parlament el juliol passat per reivindicar una Catalunya independent sense exèrcit

«Volem la independència per canviar-ho tot: i dintre aquest tot també cal dir, alt i clar, que no volem exèrcits, ni policies amb bales de goma que buiden ulls i pistoles Taser potencialment letals»

Acte sobre sobirania i exèrcit, aquest divendres a Vic

| 24/01/2017 a les 17:46h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, antimilitarisme, insubmisió, desobediència, exèrcit, independentisme, CUP, Roser Iborra, Jordi Muñoz, Montserrat Aumatell
Montserrat Aumatell i Jordi Muñoz a l'acte antimilitarista que la CUP va fer divendres al Casino de Vic
Montserrat Aumatell i Jordi Muñoz a l'acte antimilitarista que la CUP va fer divendres al Casino de Vic | Dolors Pena
Aquesta notícia es va publicar originalment el 24/01/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Divendres passat, 20 de gener de 2016, vaig assistir a una xerrada de la CUP de Vic: «Sobirania i exèrcit: cap a una societat desmilitaritzada» que em va semblar molt interessant.

És un tema que ara mateix no està de moda. Fa anys i panys de la lluita dels insubmisos i insubmises. Ara, per sort, els nostres joves no han de complir un servei militar obligatori que va causar angoixes, suïcidis, presó. 

He dit per sort? No, per lluita! Les lleis que ens afavoreixen a peu de carrer, les més bàsiques, s’han aconseguit sempre amb la insubmissió d’unes quantes, és a dir: amb la desobediència.

Ara caminem cap a una independència que algunes polítiques immobilistes volen sense adjectius i sense canvis. Amb retallades i privilegis, amb injustícies flagrants. Crec que, ara més que mai, hem de dir que volem la independència per canviar-ho tot: i dintre aquest tot també cal dir, alt i clar, que no volem exèrcits, ni policies amb bales de goma que buiden ulls i pistoles Taser potencialment letals. No volem demostracions policials a les escoles, Rambos armats que es fan l’heroi als ulls dels més petits.
 

Imatge general de l'acte antimilitarista que la CUP va fer divendres al Casino de Vic Foto: Dolors Pena


Una de les coses que els ponents, Montserrat Aumatell i Jordi Muñoz van explicar durant l’acte a què faig referència va ser l’abast de la Moció 55/XI del Parlament de Catalunya, sobre la desmilitarització de Catalunya, que es va aprovar el 14 de juliol de 2016 a instància de la dipuatada Gabriela Serra, de la CUP. 

Hi ha una gran desconeixença popular d’aquesta eina que tenim, i que diu coses tan contundents com aquestes:

“El Parlament de Catalunya insta el Govern a: 

a)    Fer totes les accions necessàries davant del Ministeri de Defensa  (...) per a reclamar el traspàs a la Generalitat (...) del patrimoni militar de tipus immobiliari que es trobi en desús, per a destinar-lo a usos públics de caràcter civil. (...)

b)    Prohibir (...) els actes d’exaltació militar (...)

c)    Prohibir les maniobres militars en espais no estrictament militars (...)

d)    Desautoritzar la participació i la presència d’avions de combat en exhibicions aèries (...)

e)    Evitar la presència de l’exèrcit en qualsevol centre educatiu i de formació i evitar també que sigui present a espais educatius i promocionals (...)

f)    No concedir ajuts i no promoure activitats per part de l’Administració a la indústria militar a Catalunya (...)”

No sé quin recorregut jurídic farà d’aquesta moció aprovada una llei permanent. És clar, però, que ja pot servir de base a moltes mocions que es puguin presentar als ajuntaments arreu del país, per exemple. Perquè moltes discussions als plens municipals ja serien obsoletes  si un ens com el Parlament ha aprovat el que ha aprovat.

I és que una vegada més, com sempre, la insubmissió, és a dir, la desobediència, ens marca el camí.
Concert d'Anna Andreu en una edició del Cantilafont
Concert d'Anna Andreu en una edició del Cantilafont | Clara Orozco
Laura Arau
«Festivals com Cantilafont no només reben menys diners públics —també decideixen millor on van els que tenen. Amb pressupostos que mai s'acostaran als dels grans festivals, la decisió passa per pagar bé a poca gent en lloc de pagar malament a molta. No és una qüestió d'escala. És una qüestió de criteri» | «I quan el diner públic arriba als grans festivals, no es tradueix en oportunitat real per a qui crea: l’artista emergent hi és present al cartell, relegat a un escenari petit en un horari on gairebé no hi ha públic, però en treu poc més que la il·lusió d’haver-hi estat»
Una de les imatges incloses en el llibre, de la junta de la cooperativa de Manlleu, fotografiats amb dues dones de l'agrupació feminista de la cooperativa La Moral de Badalona, que el 6 de març de 1932 va anar a Manlleu a promoure la creació d'agrupacions feministes a les cooperatives del territori
Una de les imatges incloses en el llibre, de la junta de la cooperativa de Manlleu, fotografiats amb dues dones de l'agrupació feminista de la cooperativa La Moral de Badalona, que el 6 de març de 1932 va anar a Manlleu a promoure la creació d'agrupacions feministes a les cooperatives del territori
Josep Comajoan Colomé
El Museu del Ter i l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central recuperen 'El cooperativisme a Osona', de l'historiador Josep Casanovas, publicada originalment el 1998 | La publicació, consultable gratuïtament al web del Museu del Ter, és el quart volum del projecte editorial «El fil de la cooperació»
Activistes de la PAH concentrades davant l'immoble afectat del carrer Diputació
Activistes de la PAH concentrades davant l'immoble afectat del carrer Diputació | ferr
Ferran Domènech Tona
Una desena d'activistes convocats per la PAH s'han concentrat a l'avinguda de la Diputació de Manlleu per negociar amb la comitiva judicial | Finalment s'ha pogut aturar el llançament, però el secretari judicial ha anunciat que el proper cop vindran amb ARRO dels Mossos d'Esquadra