En moviment

El Fòrum de Debats porta a Vic un general excap d'Estat Major de la Defensa i ara militant de Podemos

Julio Rodríguez va ser Cap d'Estat Major de la Defensa amb el govern Zapatero però ara es declara pacifista i antimilitarista

El govern del PP li el va destituir com a membre de la Orden de San Hermenegildo després que anunciés la seva filiació a Podemos

La desobediència antimilitarista també ens marca el camí

| 26/01/2017 a les 08:26h
Arxivat a: En moviment, exèrcit, defensa, guerra, antimilitarisme, pacifisme, Julio Rodríguez, Fòrum de Debats, Podemos
Julio Rodríguez
Julio Rodríguez
Aquesta notícia es va publicar originalment el 26/01/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Fòrum de Debats de Vic reinicia les activitats aquest divendres, 27 de gener, amb una conferència que durà per títol «Claus per a una nova estratègia de Seguretat i Defensa» que anirà a càrrec de Julio Rodríguez, excap d'Estat Major de la Defensa (JEMAD) i membre de Podemos. La conferència tindrà lloc a l'Auditori de la Fundació Antiga Caixa Manlleu, i començarà a les 8 del vespre. Com sempre, anirà seguida de col·loqui.

El Fòrum de Debats defineix Julio Rodríguez Fernández com un militar atípic en les Forces Armades espanyoles «pel seu compromís polític públic, per la seva llibertat de pensament i per una valentia indiscutible». General retirat de l'Aire, dels poqcs de quatre estrelles, entre 2008 i 2011 va ser Cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD), durant el govern Zapatero, té una experiència de més de 3.000 hores de vol al comandament d'avions de caça militars, i ha participat en negociacions i reunions al més alt nivell (OTAN, Unió Europea...) com a màxim representant militar. Va ser el primer cap d'Estat Major de la Defensa que va prometre, i no jurar, el càrrec en la cerimònia de presa de possessió el 2008. La notícia de la seva incorporació a Podemos, el 2015, grup pel qual es va presentar com a diputat aquell any i el 2016, va causar un fort impacte en l'opinió pública en general i li va crear molts enemics en l'Exèrcit que han arribat a l'extrem d'acusar-lo reiteradament de traïdor i d'amenaçar-lo de mort. Però ja en l'època de la clandestina Unión Militar Democrática (UMD) el 1974 havia mantingut posicions crítiques amb el règim, per la qual cosa els seus companys el coneixien com a Julio, el rojo, posicions que ha mantingut, com recordar el Fòrum de Debats, per exemple, en l'impuls de la llei de la Memòria Històrica en un àmbit tan poc propici com el castrense, i que culmina el 2015 amb la seva incorporació a Podemos, per la qual cosa és conegut popularment com el General de Podemos. Actualment és el President del Foro Milicia y Democracia, que es declara hereu de la UMD del final del franquisme, i forma part del Consell Ciutadà Estatal de Podemos com a convidat permanent. El govern del PP, el novembre del 2015, el va destituir com a membre de la Orden de San Hermenegildo per «pérdida de confianza y falta de idoneidad» i per «incumplimento de su deber de neutralidad política» com a revenja pel seu compromís. Amb tot, afirma que es va ficar en política «per canviar la política» i que «he volat pels cels de gairebé mig món en un F-18 i des d'allà es veu molta injustícia i és el que intento combatre. Digue'm utòpic, Quixot, el que vulguis, però jo vull dormir amb la consciència tranquil·la». I finalment: «Sóc un pacifista perquè conec la guerra. Sóc tan pacifista i antimilitarista com el que més, i odio la guerra com el que més».

Segons explica el Fòrum de Debats en un comunicat, «les qüestions de Seguretat, Defensa, Pau, el paper dels exèrcits en el segle XXI i altres que hi tenen relació són un aspecte de l'actualitat, a vegades poc tractat en públic i deixat en mans d'especialistes, quan és força obvi que afecten el conjunt de la ciutadania». D'aquí que des de l'entitat, es proposi obrir la qüestió a la societat en general. El conferenciant, diuen, és partidari d'encaminar el debat sobre les noves estratègies de Seguretat i Defensa cap als conceptes de Pau i Seguretat i, en aquest sentit, «pensa que les preocupacions dels ciutadans envers les possibles amenaces a la seva seguretat han canviat molt en els darrers anys». I també respecte a com ha de gestionar-se aquesta seguretat. D'aquí que l'ús de la força armada, que abans es considerava un instrument natural, es contempli avui com a un últim recurs. «Cal obrir aquest debat a la societat, un debat amb transparència, ja que la transparència ha de ser transversal a tota l'Administració Pública, inclosa la de Seguretat i Defensa, una transparència que exigeix canvis en la forma d'actuar i flexibilitat mental, la qual cosa requereix un gran esforç de preparació i educació», afegeix el comunicat del Fòrum de Debats. 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Conxita Olivé i Marta Besora, dues de les sòcies de La Raval.
Conxita Olivé i Marta Besora, dues de les sòcies de La Raval. | Anna Pujol Navarro
Anna Pujol Navarro
Entrevista a Conxita Olivé i Marta Besora, dues sòcies de la cooperativa d'habitatge de Manresa La Raval | Aquesta tardor ja han començat a viure a l'edifici, situat al bell mig del barri vell manresà
Un dels fotogrames del documental Viure la mort.
Un dels fotogrames del documental Viure la mort. | Papaia Produccions
Anna Pujol Navarro
Darrerament, han aparegut i crescut algunes iniciatives de l'economia social i solidària que faciliten els serveis i processos que envolten la mort | El fet d’invisibilitzar la mort i relegar-la a l’esfera privada ha fet que s’hagi mercantilitzat i s’hagin generat desigualtats i violències
La manifestació al final del carrer Progrés
La manifestació al final del carrer Progrés | Aleix Auber
Josep Comajoan Colomé
Més d'un miler de persones han participat aquest diumenge en la manifestació contra la persecució de la dissidència per part de l'alcaldessa Sílvia Orriols, d'Aliança Catalana | Col·lectius d'arreu del país s'han solidaritzat amb el Casal Popular La Metxa de Ripoll, contra el qual pesa una ordre de tancament per part de l'Ajuntament