En moviment

El Fòrum de Debats porta a Vic un general excap d'Estat Major de la Defensa i ara militant de Podemos

Julio Rodríguez va ser Cap d'Estat Major de la Defensa amb el govern Zapatero però ara es declara pacifista i antimilitarista

El govern del PP li el va destituir com a membre de la Orden de San Hermenegildo després que anunciés la seva filiació a Podemos

La desobediència antimilitarista també ens marca el camí

| 26/01/2017 a les 08:26h
Arxivat a: En moviment, exèrcit, defensa, guerra, antimilitarisme, pacifisme, Julio Rodríguez, Fòrum de Debats, Podemos
Julio Rodríguez
Julio Rodríguez
Aquesta notícia es va publicar originalment el 26/01/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Fòrum de Debats de Vic reinicia les activitats aquest divendres, 27 de gener, amb una conferència que durà per títol «Claus per a una nova estratègia de Seguretat i Defensa» que anirà a càrrec de Julio Rodríguez, excap d'Estat Major de la Defensa (JEMAD) i membre de Podemos. La conferència tindrà lloc a l'Auditori de la Fundació Antiga Caixa Manlleu, i començarà a les 8 del vespre. Com sempre, anirà seguida de col·loqui.

El Fòrum de Debats defineix Julio Rodríguez Fernández com un militar atípic en les Forces Armades espanyoles «pel seu compromís polític públic, per la seva llibertat de pensament i per una valentia indiscutible». General retirat de l'Aire, dels poqcs de quatre estrelles, entre 2008 i 2011 va ser Cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD), durant el govern Zapatero, té una experiència de més de 3.000 hores de vol al comandament d'avions de caça militars, i ha participat en negociacions i reunions al més alt nivell (OTAN, Unió Europea...) com a màxim representant militar. Va ser el primer cap d'Estat Major de la Defensa que va prometre, i no jurar, el càrrec en la cerimònia de presa de possessió el 2008. La notícia de la seva incorporació a Podemos, el 2015, grup pel qual es va presentar com a diputat aquell any i el 2016, va causar un fort impacte en l'opinió pública en general i li va crear molts enemics en l'Exèrcit que han arribat a l'extrem d'acusar-lo reiteradament de traïdor i d'amenaçar-lo de mort. Però ja en l'època de la clandestina Unión Militar Democrática (UMD) el 1974 havia mantingut posicions crítiques amb el règim, per la qual cosa els seus companys el coneixien com a Julio, el rojo, posicions que ha mantingut, com recordar el Fòrum de Debats, per exemple, en l'impuls de la llei de la Memòria Històrica en un àmbit tan poc propici com el castrense, i que culmina el 2015 amb la seva incorporació a Podemos, per la qual cosa és conegut popularment com el General de Podemos. Actualment és el President del Foro Milicia y Democracia, que es declara hereu de la UMD del final del franquisme, i forma part del Consell Ciutadà Estatal de Podemos com a convidat permanent. El govern del PP, el novembre del 2015, el va destituir com a membre de la Orden de San Hermenegildo per «pérdida de confianza y falta de idoneidad» i per «incumplimento de su deber de neutralidad política» com a revenja pel seu compromís. Amb tot, afirma que es va ficar en política «per canviar la política» i que «he volat pels cels de gairebé mig món en un F-18 i des d'allà es veu molta injustícia i és el que intento combatre. Digue'm utòpic, Quixot, el que vulguis, però jo vull dormir amb la consciència tranquil·la». I finalment: «Sóc un pacifista perquè conec la guerra. Sóc tan pacifista i antimilitarista com el que més, i odio la guerra com el que més».

Segons explica el Fòrum de Debats en un comunicat, «les qüestions de Seguretat, Defensa, Pau, el paper dels exèrcits en el segle XXI i altres que hi tenen relació són un aspecte de l'actualitat, a vegades poc tractat en públic i deixat en mans d'especialistes, quan és força obvi que afecten el conjunt de la ciutadania». D'aquí que des de l'entitat, es proposi obrir la qüestió a la societat en general. El conferenciant, diuen, és partidari d'encaminar el debat sobre les noves estratègies de Seguretat i Defensa cap als conceptes de Pau i Seguretat i, en aquest sentit, «pensa que les preocupacions dels ciutadans envers les possibles amenaces a la seva seguretat han canviat molt en els darrers anys». I també respecte a com ha de gestionar-se aquesta seguretat. D'aquí que l'ús de la força armada, que abans es considerava un instrument natural, es contempli avui com a un últim recurs. «Cal obrir aquest debat a la societat, un debat amb transparència, ja que la transparència ha de ser transversal a tota l'Administració Pública, inclosa la de Seguretat i Defensa, una transparència que exigeix canvis en la forma d'actuar i flexibilitat mental, la qual cosa requereix un gran esforç de preparació i educació», afegeix el comunicat del Fòrum de Debats. 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Fotograma de 'Por el bien de Adam', de Laura Wandel, un dels films del Protesta 2026
Fotograma de 'Por el bien de Adam', de Laura Wandel, un dels films del Protesta 2026 | Maxence Dedry
Sara Blázquez Castells
El festival de cinema social de Vic estrenarà una retrospectiva dedicada a Kelly Reichardt i portarà a debat Palestina, el Sàhara Occidental, l'Afganistan, les cures, el racisme o la intimitat al cinema | La tretzena edició se celebrarà del 6 al 18 d'octubre i convertirà la pell en fil conductor per parlar de cossos, desigualtats, resistències i vincles
Imatge il·lustrativa
Josep Comajoan Colomé
Biel Barnils i Guida Sellarès presentaran en format recital 'Prova de vida', el nou poemari del raper lleidatà, escrit íntegrament durant els més de cinc anys que porta empresonat | L'acte al Casal Popular Boira Baixa inclourà una conversa amb la periodista Daniela Rojas Ovalle i combinarà els poemes amb cançons d'Hasél
Activistes, mossos i comissió judicial, davant l'edifici on s'ha intentat desnonar la família
Activistes, mossos i comissió judicial, davant l'edifici on s'ha intentat desnonar la família | Ferran Domènech Tona
Ferran Domènech Tona
Malgrat incialment s'aprovés, finalment l'Agència Catalana de l'Habitatge ha suspès el llançament després de tres hores buidant el pis | Les activistes han intentat bloquejar l'entrada a la comitiva judicial, però aquesta ha aconseguit entrar a l'immoble amb l'ajuda dels Mossos