Aquest divendres arriba a Vic el Festival Foramuralla de la mà de la Jazz Cava, important associació que enriqueix la ciutat amb la seva programació de concerts setmanal. L’esdeveniment, que arriba ja a la novena edició, comptarà amb la presència de Jessica Pratt (únic concert a Catalunya), Cala Vento, Joan Miquel Oliver, CARLA, Sam Berridge (ex Flyte), Egosex, Tarta Relena y Marialluïsa (únic concert del dijous). Segons els seus organitzadors, la seva intenció és portar bandes allunyades del circuit popular, més avui dia que broten festivals arreu amb una programació festiva i reiterant. El teatre Atlàntida serà el recinte perfecte per gaudir d’un lineup arriscat i de qualitat.

Us presentem un a un els grups que en formaran part, alguns de vol allargassat, d’altres acabant de trencar la closca, però tots altament recomanables. Recordeu: descobrir és de valents. Aneu-hi, collops!
 
Marialluïsa — Fragilitat vague. Cançó vítria. El quartet d’Igualada oferirà l’últim concert de la gira de presentació de Pren-t’ho amb calma (Bankrobber, 2019), un EP que ha eixamplat (i amb raó) la parròquia del pop tendre i delicat i ha esbarriat els dubtes que genera qualsevol banda emergent. L’exquisitat de les seves melodies ha vingut per aferrar-se i el seu directe de so elegantment controlat us xiuxiuejarà durant uns quants dies «que sí, que ha valgut la pena». Dijous 31, Jazz Cava, 23.00 h.
 
Tarta Relena — Austeritat vocal. Harmonia ecoica. Dues veus farcint l’espai amb soltesa. Res més que això. Ara s'abracen, ara s'escampen. Ara s’encabriten, cada una al seu aire, com reposen simètricament per bressolar-te. La sobrietat t’engrapa pel clatell i tant et pot esparverar com amanyagar-te les idees. Una proposta preciosament arriscada enmig del terrabastall de la producció moderna i del més i més i més és més. Tancar els ulls i fer-se pols. Divendres 1, Escenari Hall, 16.30 h.
 
Sam Berridge — Inèdit. Ben bé no en puc dir res, d’aquest noi. Per què? Doncs perquè divendres tindrem l’honor d’escoltar abans que ningú les cançons del seu disc de debut. I com sabem que serà un concert destacat? Doncs perquè fa dos anys va actuar al Festival amb Flyte, el seu antic grup, i a Vic encara se’n parla. Multiinstrumentista i compositor amb un gust esplèndid per a les cançons rodones. Guitarra i veu. I tot per veure. Divendres 1, Escenari Hall, 17.20 h.
 
CARLA — Electrònica d’autora. Bellesa espasmòdica. La carrera de la Carla Serrat s’enfila disc rere disc. Cada vegada més bella, més profunda. No només sincronitza el cor amb el seu ritme trepidant, sinó també les emocions. Música de ball que en essència encaterina, com les bones cançons folk. Divendres 1, Escenari Foramuralla, 18.10 h.
 
Jessica Pratt — Cançó de bressol enllaunada. Folk alienígena. La cantant de Los Angeles és properament forana. Familiar i extraterrestre. El seu últim disc, Quiet Sings (City Slang, 2019) ja està considerat com un dels millors de l’any per portals musicals de referència internacionals. Flautes, alenades, guitarres, ungles. Dolçor. Molta dolçor i poca fressa. Llum daurada que esquiva cortines. Divendres 1, Escenari Foramuralla, 18.10 h.
 
Joan Miquel Oliver — Atemporal, indesxifrable. Elektra (Discmedi, 2018) tanca la trilogia que el músic va encetar el 2015 amb Pegasus i després amb Atlantis. La seva música és literalment lliure i les seves cançons, sempre rodones i polides, es permeten qualsevol llicència artística. No és estrany, doncs, que ofereixi un directe imprevisible, procliu a la improvisació. Divendres 1, Escenari Foramuralla, 18.10 h.
 
Egosex — Disco prehistòrica. Litúrgia a la caverna. Entreu, entreu a la cova d’aquest trio barceloní i engoliu-vos de vosaltres. Arribeu-vos fins al fons, allà on s’ajau la fera interna i on es destapen les intencions. La seva proposta tribal i moderna us farà meditar amb l’esquena recta, els braços morts i el cul en marxa. Divendres 1, Escenari Foramuralla, 22.20 h.
 
Cala Vento — Banda de rock que gràcies a Déu encara en queden. Aquest duo de mil dimonis fot un xarvescat de por, però no eixorda. Gens, perquè darrere els cops de cap i peu esvalotats hi ha cançó i hi ha lletra. Els seus directes fan goig de veure: públic entregat, veus desbocades i molta mala folla. La feina d’empalmar assajos assoleix el podi amb ells. No hi ha millor final per tancar el Foramuralla. Divendres 1, Escenari Foramuralla, 23.40 h.