En Moviment | FESC 2019

​La Fira d’Economia Solidària tanca amb 14.000 visitants, per sobre d’edicions anteriors

Més de 200 entitats expositores i un centenar d’activitats han conformat la vuitena edició de la fira organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària

S’hi han fet intercanvis per valor de prop de 30.000 ecosols la moneda social i única amb la qual s’ha pogut comprar i vendre a la FESC

La FESC 2019 es proposa obrir-se a nous públics interessats en alternatives de consum i en empreses que posin la vida al centre

| 27/10/2019 a les 22:16h
Arxivat a: En moviment, FESC, Fira d'Economia Solidària de Catalunya, Xarxa d'Economia Solidària, XES, economia social i solidària, economia solidària, cooperativisme
Visitants a la FESC aquest diumenge al matí
Visitants a la FESC aquest diumenge al matí | XES
Prop de 14.000 persones han visitat entre divendres i diumenge la VIII Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) que s’ha fet al Recinte Fabra i Coats del barri de Sant Andreu de Barcelona. Segons la Xarxa d'Economia Solidària (XES), organitzadora del certamen, la xifra dona mostra de la consolidació de la fira i de l’interès creixent de la ciutadania per aquelles alternatives que ja s’estan oferint en la majoria de sectors des de l’economia social i solidària. La xifra, per sobre de les 11.000 persones que van visitar la FESC l’any 2018, és especialment significativa si es té en compte que dissabte, el dia central de la fira, es va tancar l’àrea d’expositores i les activitats a primera hora de la tarda per facilitar l’assistència a la manifestació per la sentència del procés.

La FESC ha acollit aquest any més de 200 entitats expositores, totes elles treballen segons els criteris de l’economia social i solidària, entre altres coses posant el benestar de les persones per davant del lucre. També s’ha pogut participar en una vintena d’activitats culturals i familiars i en una vuitantena de xerrades sobre temes relacionats amb l’economia solidària. L’intercanvi econòmic que s’ha fet durant la fira s’ha fet amb ecosols, la moneda pròpia de la fira. En total, durant els tres dies de la fira s’han fet circular prop de 30.000 ecosols. La FESC ha compta amb la col·laboració de més de cent persones voluntàries. Al llarg de l'any, també 40 persones i entitats de l’economia social solidària hi han treballat col·lectivament des del mes de gener en un procés col·lectiu.
 

Una de les parades de la FESC d'aquest any Foto: XES


El lema d’aquesta edició ha estat «L'economia ha canviat. I tu, a què aspires?»,  i s’ha posat el focus en l’economia solidària com a espai de creació i resistència a les amenaces del model capitalista, en un context d’auge dels moviments feminista i d'emergència climàtica, però també de l’extrema dreta tant a nivell estatal com mundial, així com de retallada de drets i llibertats. En aquest sentit, Andalusia, on s’ha viscut l’auge de l’extrema dreta i on en canvi hi ha un fort teixit d’economia solidària, ha estat la nació convidada d’aquesta edició.

Interès creixent del públic per un model alternatiu d’economia i consum

De fet des de l’organització de la fira també es vincula l’increment de públic a l’interès creixent de cada vegada més persones que busquen un canvi en la seva manera de consumir i que no se senten còmodes amb el sistema actual i que troben l’alternativa en les entitats de l’economia solidària. D’aquí que des de la FESC es presenti també l’economia solidària com espai de resistència davant les amenaces del model capitalista.
 

Espai dedicat al consum responsable a la FESC d'aquest any Foto: XES


Precisament en el context de retallada de llibertats, després de l’aturada del dissabte a la tarda com a invitació a assistir a la manifestació convocada a Barcelona, la jornada va tenir com a colofó un dels moments més emotius de la FESC d’aquest any. Es va habilitar un espai de trobada i reflexió sobre el paper de l’economia solidària en el context actual de repressió. La sessió, dinamitzada per David Fernàndez, periodista i cooperativista, i Neus Andreu, de la cooperativa Fil a l’Agulla, va ser seguida amb atenció i emoció per les 200 persones que han participat en l’acte. En el transcurs de l’acte també es va donar a conèixer la carta que ha enviat des de la presó Jordi Cuixart adreçada a l’economia social i solidària.

Una base social de 186.000 persones i 6.300 llocs de treball

Durant la Fira també s’ha presentat l’Informe del Mercat Social, que permet fer un retrat fidel de com és l’economia solidària catalana. Si analitzem les 261 organitzacions membres de la XES, entre totes sumen una base social de 186.000 persones, a més de generar 6.300 llocs de treball i uns ingressos de 221 milions d’euros anuals. Actualment, el 78% de les iniciatives de l’economia solidària són cooperatives, principalment de treball, i associacions. D’aquestes, un 22% es dediquen a l’educació i la recerca, un 10% a l’alimentació, un 10% a la cultura i l’oci i un altre 10% a la salut i les cures. 
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Signatura del pacte de govern entre PSOE i Unides Podem
Signatura del pacte de govern entre PSOE i Unides Podem | Twitter Pablo Iglesias
David Palau i Zaidín
David Palau analitza, en aquest article, el pacte de govern entre el PSOE i Unides Podem | «En cada moviment tàctic com aquest, les esquerres hi perdem un llençol de dignitat i coherència, dues divises imprescindibles que ens han d’ajudar a desbrossar el camí de la regeneració política»
Laia Casadevall, llevadora i activista pel part respectat
Laia Casadevall, llevadora i activista pel part respectat | Sara Blázquez
Sara Blázquez
Entrevista a Laia Casadevall, llevadora i defensora del part respectat | «La violència obstètrica és l'apropiació dels processos reproductius de les dones per part dels professionals de la salut i, en definitiva, una pèrdua de control i del dret a decidir sobre les nostres pròpies maternitats»
Adolfo Fernández, 'Dolfu'
Adolfo Fernández, 'Dolfu' | Infolibre
Roser Iborra
Article de Roser Iborra sobre el procés contra Adolfo Fernández, 'Dolfu', veí de Gijón a qui la justícia demana sis mesos de presó o 4.320 euros de multa per no haver-se presentat a fer de vocal en una mesa electoral al·legant motius ideològics | Iborra hi recorda quan ella també va ser jutjada pels mateixos motius el 1995: «En vam dir «insubmissió a l’estat». La desobediència té moltes cares, però totes sumen»