Setembre Cultural | Festival Protesta

El Festival Protesta es reivindica com a espai refugi

La festa d'entrega de premis s'ha mogut al diumenge per no coincidir amb la manifestació contra la sentència del Suprem de dissabte

L'Espai Canigó de la Muntanya de Llibres es va quedar petit en l'acte sobre «Educar més enllà del gènere», amb Elena Crespi i Zoe García, i organitzat per Setembre

L'eufòria de gènere arriba a la 7a edició del Festival Protesta més paritari

| 22/10/2019 a les 23:09h
Arxivat a: Setembre cultural, gènere, cinema, curtmetratges, Festival Protesta
Cues per entrar en una de les sessions del Protesta al Cinema Vigatà
Cues per entrar en una de les sessions del Protesta al Cinema Vigatà | Festival Protesta
Dissabte la sala petita del Cinema Vigatà es va omplir en motiu de l'acte d'inauguració de la setena edició del Festival Protesta. Una taula amb dues cadires evocava una consulta mèdica on es va portar fins a l'absurd el concepte binari home-dona.
 
En el discurs inicial es va recordar que la temàtica escollida pel festival és l'eufòria de gènere. «Ens sembla un tema importantíssim, actual, necessari i urgent. Però no podem ignorar que als carrers hi ha una realitat que ens afecta i ens preocupa. La sentència ens ha jutjat a totes». Per aquest motiu el Protesta es reivindica com un espai refugi: «un lloc on ens sentim acompanyats en la tristesa i en la ràbia però sobretot per organitzar-nos i sumar esforços. Aquests dies ho hem vist al carrer, juntes som imparables». 
 
Després de l’acte inaugural es va projectar For Sama, un documental que es projectava per primera vegada a tot l’Estat i on s'explica la història en primera persona de Waad al-Kateab. La directora filma al llarg de cinc anys l’aixecament d’Alep, a Síria i com, mentre el conflicte augmenta al seu voltant, s’enamora, es casa i dóna llum a la seva filla Sama.
 
Una inauguració ajornada per la vaga

Per primera vegada, i de manera excepcional, les activitats s'havien iniciat durant el matí de dissabte, abans de l'acte d'inauguració. El Festival havia decidit ajornar la inauguració prevista per divendres a dissabte per sumar-se a la vaga general del dia 18 d'octubre.
 

Inauguració del Protesta, que aquest trasllada les seves projeccions al Cinema Vigatà Foto: Bernat Almirall


A les 10 del matí de dissabte al Vigatà es van poder veure gairebé sis hores de curtmetratges de la Secció No Oficial. Uns carrers més enllà, el restaurant El Gravat es va inaugurar com a nou espai Protesta amb un vermut per parlar de gènere. Una cinquantena de persones es van acostar a les 12 del migdia per tal d'escoltar, preguntar i qüestionar els conceptes entorn del gènere amb Gil Pujadas i Andreu Zednanref, membres de Queerdobcn; Abel Huete, activista en temes de gènere; Andrea Aran, activista feminista, i Ingrid Agud, professora al grau de gènere de la UAB.
 
Durant més d'una hora es va generar un clima distès en el qual es van compartir dubtes, aclarir termes i es va debatre molt sobre les tensions que generen el binarisme home-dona. Tot plegat des de la participació i el llenguatge planer allunyat de l'academicisme que de vegades impregna els discursos sobre gènere. Tothom va sortir sabent una mica més del fet queer i les seves reivindicacions i de la tasca que duen a terme col·lectius com Queerdobcn.

El safareig del Protesta

Des de sempre els safareigs han estat un punt de trobada, un espai de reunió on les dones es trobaven per rentar la roba i eixugar la bugada. El Festival Protesta ha generat aquest espai dins del Vigatà amb seients on acomodar-se i ofereix la possibilitat de prendre alguna cosa i compartir i intercanviar opinions sobre la pel·lícula que s'ha projectat.
 
El format de cine fòrum més distès es va provar amb els dos llargmetratges de dissabte. Liyana, el documental que barrejava animació i que explica com cinc infants orfes del Regne d'Eswatini converteixen el relat dels seus traumes en una faula a través del personatge fantàstic, que es va poder veure dissabte a les 6 de la tarda. I For Sama, un duríssim documental sobre l'escalada de la guerra a Síria amb mirada femenina.

Diumenge familiar i en clau femenina

Un dels actes principals i més esperats de diumenge era el tradicional vermut a La Reciclària on hi havia programada una xerrada amb Ritxar Bacete. Finalment aquesta activitat es va anul·lar per causes logístiques del ponent, alienes al festival.
 
Les activitats principals del diumenge es van concentrar al Vigatà a la tarda. Una cua llarguíssima ja mostrava l'èxit de públic que acostuma a tenir el format Xic Protesta. Enguany la pel·lícula escollida amb la col·laboració del Cineclub Vic i del Consell Local de Cooperació de Vic, ha estat La revolta dels contes. En acabar la  pel·lícula es va preparar un taller de contacontes per desmuntar els estereotips sexistes amb Gerard Garcés.
 
A la sala petita del Vigatà, a la mateixa hora hi havia la projecció de When The War Comes que va comptar amb la presència d'Arnau Cònsul, redactor en cap de la Revista Sàpiens. En la presentació, Cònsul va descriure el documental com una peça aterridora ja que, mostra a adolescents «esfereidoramemt joves que segueixen ideals extremistes i s'uneixen a un grup paramilitar per preparar-se i lluitar contra l'arribada d'immigrants».

Alice Guy al Seminari de Vic

L'exposició «Hijas de Alice Guy» es va inaugurar a les 7 al Seminari de Vic amb la presència d'Anna Petrus de Dones Visuals que va fer una retrospectiva de la vida i obra d'aquesta innovadora i prolífica cineasta. Des del Protesta feia molt temps que es volia donar protagonisme a Alice Guy, una de les grans oblidades de la història del cinema. Aquesta exposició realitzada i cedida pel Festival Alcine es podrà veure fins al 15 de novembre al Seminari.
 

Espai de safareig al Protesta


En acabar la presentació es van projectar els curtmetratges de la Secció Ofical Who is Europe i Arthur Rambo i el públic assistent va poder votar. 

Educar més enllà del gènere

Dilluns va ser el torn de l'acte que organitzen conjuntament el Protesta i Setembre a la Muntanya de Llibres. Aquest any el tema escollit va ser «Educar més enllà del gènere», amb la participació d'Elena Crespi, psicòloga i sexòloga, i Zoe García, biòleg i activista LGTBI. Crespi i García van desmuntar en una amena i interessant conversa de més d'una hora els estereotips que la societat ha anat muntant entorn al gènere. Ja des de la infància. De fet, des que en l'ecografia ja s'etiqueta el fetus que s'està gestant com a nen o nena.

Al llarg de la conversa van sorgir expressions com que «l'heteroseuxalitat és una construcció, una mentida, no existeix» (García), o que «podem buscar moltes explicacions a la violència masclista, però per sota de tot això hi ha el balu i el rosa, els estereotips» (Crespi). Tots dos van coincidir en la importància que aquells que estan socialitzats com a homes cedeixin espais com a primer pas per a una necessària pèrdua de privilegis, tot reivindicant alhora una educació més igualiària, «més realista, que el món no és tot blanc, cisgènere i hetero». L'acte va deixar petit l'Espai Canigó de la Muntanya de Llibres, ple a vessar. Abans de la conversa es van projectar els curtmetratges Exodus i Sonrisa, aquest últim precisament sobre violència masclista. 
 

Marta Vilanova donant la benvinguda al públic assistent a l'acte de Setembre a la Muntanya de Llibres


Després de l'acte al Cinema Vigatà es va projectar el documental America, que va tenir una bona acollida entre el públic. Membres del col·lecnatiu d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme d'Osona van introduir-lo i van dinamitzar el cinefòrum posterior.

La festa final es farà diumenge i no dissabte
 
L'excepcionalitat del moment social i polític ha marcat alguns canvis i modificacions en la programació de la setena edició del Festival Protesta. El festival, que ja va iniciar un dia més tard del previst, finalment farà la festa final on s'entregaran els premis als millors curtmetratges, el diumenge 27 d'octubre a les 6 de la tarda a l'Atlàntida de Vic. El motiu és que el dia que estava previst inicialment, el dissabte 26, hi ha convocada una manifestació a Barcelona contra la sentència del Tribunal Suprem i es vol facilitar la participació en la mateixa del públic del Protesta. La resta d'actes previstos per dissabte es mantindran.

La pel·lícula escollida per tancar la setena edició del Protesta és Me llamo violeta, un documental que relata la vida de dos joves transgènere. Es podrà veure dissabte 26 d'octubre 2/4 de 10 del vespre al Cinema Vigatà i comptarà amb la presència del seu director, David Fernández de Castro, i del productor, Joan Úbeda.
Signatura del pacte de govern entre PSOE i Unides Podem
Signatura del pacte de govern entre PSOE i Unides Podem | Twitter Pablo Iglesias
David Palau i Zaidín
David Palau analitza, en aquest article, el pacte de govern entre el PSOE i Unides Podem | «En cada moviment tàctic com aquest, les esquerres hi perdem un llençol de dignitat i coherència, dues divises imprescindibles que ens han d’ajudar a desbrossar el camí de la regeneració política»
Laia Casadevall, llevadora i activista pel part respectat
Laia Casadevall, llevadora i activista pel part respectat | Sara Blázquez
Sara Blázquez
Entrevista a Laia Casadevall, llevadora i defensora del part respectat | «La violència obstètrica és l'apropiació dels processos reproductius de les dones per part dels professionals de la salut i, en definitiva, una pèrdua de control i del dret a decidir sobre les nostres pròpies maternitats»
Adolfo Fernández, 'Dolfu'
Adolfo Fernández, 'Dolfu' | Infolibre
Roser Iborra
Article de Roser Iborra sobre el procés contra Adolfo Fernández, 'Dolfu', veí de Gijón a qui la justícia demana sis mesos de presó o 4.320 euros de multa per no haver-se presentat a fer de vocal en una mesa electoral al·legant motius ideològics | Iborra hi recorda quan ella també va ser jutjada pels mateixos motius el 1995: «En vam dir «insubmissió a l’estat». La desobediència té moltes cares, però totes sumen»