En Moviment | Festival Protesta 2018

'Uno', 'La mujer invisible' i 'Cunetas', els curts guanyadors del Festival Protesta 2018

La sisena edició del Protesta tanca amb una festa posant la tecnologia i la paritat al centre

En total s’han projectat 15 llargmetratges, 8 dirigits per dones i 7 per homes

Més de la meitat dels llargmetratges del Festival Protesta són dirigits per dones

| 29/10/2018 a les 18:47h
Arxivat a: En moviment, cinema, Festival Protesta, curts
Guanyadors, jurat i organització del Protesta 2018 durant la gala final a l'Atlàntida de Vic
Guanyadors, jurat i organització del Protesta 2018 durant la gala final a l'Atlàntida de Vic
El Festival Protesta ha tancat la seva sisena edició amb una festa final a l'Atlàntida de Vic on la tecnologia ha estat  la gran protagonista. Dos presentadors: el monologuista (Galdric Plana) i la màquina (Anna Busanya) van fer posar en dubte els límits de la percepció del públic. L'espectacle del final de festa del Protesta partia de la base que el futur que imaginem on la persona i la màquina conviuran ja no és la distopia llunyana que imaginaven els autors i pensadors del segle XX. Qui està més capacitat per viure emocions: la persona o la màquina? Qui gestiona millor els sentiments? Qui té la capacitat per empatitzar? Al final res és el que sembla. 

L'espectacle Protesta 6.0 va combinar la música clàssica amb el loop amb la violinista, Sara Fontan; va mostrar la dansa a través d'un skype en directe amb Laura Marsal, i va emocionar amb la veu de Tiana Dixon cantant Freedom de Django Unchained mentre es projectaven imatges reclamant els drets humans arreu del món i en diferents moments de la història. Però en especial, es va voler fer un gest de suport a les persones que actualment estan empresonades i exiliades per motius polítics.

L'auditori, amb més de 200 persones entre públic, directors convidats, membres del jurat i col·laboradors del Festival, van assistir a una gala amb buscada intencionalitat d'interpel·lar al públic en tot moment a través d'escàners, de missatges i de reflexions incòmodes sobre l'ús que donem a la tecnologia. Tot plegat amb l'ull que tot ho veu presidint l'escenari. Un ull que ha acompanyat cada dia de festival les projeccions de llargmetratges, com un recordatori silenciós que ens cal seguir sent crítics en l'ús i el consum de les tecnologies digitals.
 

Un moment de l'espectacle final del Protesta, ahir a l'Atlàntida de Vic


Els films guanyadors

El premi al millor documental va ser per a La mujer invisible, de Noemí Chantada. El curt explica la realitat d'una de tantes dones a les quals la situació de crisi laboral les ha abocat a la prostitució. Només una nit més. Només un mes més. Només un any més.
 
En la categoria de documental de ficció, el guanyador va ser Uno, de Javier Marco. Explica la història d'uns pescadors que, en un dia de rutina pesquera, troben un telèfon mòbil dins d'una bossa hermètica enmig del mar. I comença a sonar. Un treball que mostra el drama de les persones que creuen en pastera el Mediterrani. 
 
Quant al curt més ben valorat pel públic va ser Cunetas, de de Pau Teixidor. Ambientat durant la Guerra Civil Espanyola, explica la història d'una família de pagesos que ha de fer front a l'amenaça feixista.


La menció especial de l'organització va ser per a White, de David Moya. Des del festival s'ha reivindicat l'humor com una eina vàlida per fer crítica social. El director, que era present a la gala, va voler destacar la importància del tractament de temes com el racisme a través del gènere documental, de ficció i amb un clar humor negre, per generar debats en totes les esferes socials. «Tothom que veu el curt, hi té alguna cosa a dir, i el més important és que discutim sobre la xenofòbia i el racisme i li seguim donant visibilitat». 
 
Els membres del jurat de l'edició d'enguany han estat Marina Garcés, filòsofa i assagista; Sergi López, actor; Sílvia Quer, directora de cinema; Marc Sanyé, fotoperiodista; Eulàlia Iglesias, crítica de cinema; Andreu Meixide, codirector del Barcelona Creative Commons Film Festival, i Yolanda Olmos, membre de Dones Visuals.


A l'edició d'enguany es van presentar un total de més de 400 curtmetratges dels quals 12 van formar part de la selecció oficial i 28 de la no competitiva, que es van poder projectar durant les matinals de dissabte del festival.

Paritat i tecnologia digital 

Per primera vegada ha arribat la paritat al Protesta, autoimposada des de l'organització, en la selecció dels llargmetratges projectats de directors i directores. Tal com es va destacar al discurs final de tancament de la sisena edició: «Molts festivals s'han posat com a objectiu, tenir paritat el 2020. Nosaltres ja ho tenim fet».

El títol Protesta 6.0, ja posava èmfasi en una altra voluntat de l'organització del festival: reflexionar sobre com s'està transformant la societat i la seva capacitat crítica amb l'ús d'internet, les xarxes socials o la intel·ligència artificial. Fakenews, bots, robòtica, aplicacions per lligar, immediatesa i simultaneïtat, likes, algoritmes, infoxicació, connectivitat, virtualitat i molts més conceptes sobre els quals s'ha parlat, discutit, reflexionat i, fins i tot, desconstruït.


El festival ha tornat a generar un espai per a la projecció, divulgació i difusió del cinema de crítica social que han arribat a més de 2.000 persones. En total s'han vist 55 projeccions, entre les quals 15 llargmetratges (9 d'estrena a Catalunya i 6 a l'Estat) de 8 directores i 7 directors. I 40 curtmetratges (12 de la Selecció Oficial i 28 de la Selecció No Competitiva). I s'han proposat 22 activitats com ara la xerrada sobre «Robots i ètica: on ens porta la intel·ligència artificial?» amb Carme Torras, o bé «Bots, els nous organismes de la societat xarxa» amb Efrain Foglia, en un acte organitzat conjuntament amb Setembre. I s'han creat nous espais Protesta com ara la incorporació del Seminari de Vic que va acollir l'exposició del col·lectiu No Callarem.

En total 10 dies intensos centralitzats principalment a Vic, però amb tres sessions a Tona, Manresa i Barcelona, i una darrera que serà el dia 8 de novembre a l'Ateneu L'Harmonia, a Barcelona, on es podran veure els curtmetratges de la selecció oficial.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Un moment de la 'performance' de denúncia que ha fet el GDT aquest dimecres a la font de les Nogueres, a Sant Vicenç de Torelló
Un moment de la 'performance' de denúncia que ha fet el GDT aquest dimecres a la font de les Nogueres, a Sant Vicenç de Torelló | Dolors Pena
La font de Cassanell, a Taradell, conté nou vegades més nitrats del que es considera apte pel consum humà, segons l'analítica anual del GDT | Les fortes pluges de tardor han evidenciat que s'aboca més purí del que poden absorbir els camps, filtrant-ne els nitrats cap als aqüífers
En Mario, l’Albert i en Javier, els tres socis treballadors de la cooperativa Drop Campers
En Mario, l’Albert i en Javier, els tres socis treballadors de la cooperativa Drop Campers | © Drop Campers SCC
Núria Farrés
Una cooperativa de construcció i venda de minicaravanes artesanals de La Beguda Alta importa el model teardrop | Drop Campers utilitza el sistema americà de construcció: els materials principals de les minicaravanes són la fusta i l’alumini
Marisa Gliosca al Pati Manning durant el Mobile Social Congress 2019
Marisa Gliosca al Pati Manning durant el Mobile Social Congress 2019 | Núria Farrés
Núria Farrés
Marisa Gliosca és directora tècnica d'Andròmines, una associació que repara i reutilitza aparells electrònics i que té per objectiu fer arribar la tecnologia a les persones en risc d’exclusió social | «La tecnologia té raó de ser si està aplicada a la persona, mai al revés»