Setembre Crític | Indústria càrnia

​La COS torna a guanyar les eleccions sindicals a Esfosa

El sindicat de l’esquerra independentista va obtenir 5 dels 9 delegats en joc; la UGT, 3, i CCOO, 1

La COS revalida la victòria de les eleccions de 2014, quan va irrompre a l’escorxador vigatà per primera vegada amb 6 dels 9 delegats

​Acord històric entre el comitè d'empresa i Esfosa, que es compromet a no utilitzar falses cooperatives

| 05/10/2018 a les 09:32h
Arxivat a: Setembre crític, Esfosa, COS, indústria càrnia, indústria agroalimentària, eleccions sindicals, UGT, CCOO
Montse Castañé abraçant-se amb les persones que havien anat a celebrar la victòria de la COS a l'entrada de l'escorxadorq
Montse Castañé abraçant-se amb les persones que havien anat a celebrar la victòria de la COS a l'entrada de l'escorxadorq | Dolors Pena
Aquesta notícia es va publicar originalment el 05/10/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Coordinadora Obrera Sindical (COS) va tornar a guanyar les eleccions sindicals a l’escorxador Esfosa de Vic que es van fer aquest dijous 4 d’octubre. Ho va fer obtenint 5 dels 9 delegats sindicals que estaven en joc. La COS repeteix doncs la victòria de les anteriors eleccions sindicals de 2014, quan va irrompre a Esfosa obtenint 6 dels 9 delegats sindicals. A partir d’aleshores va començar l’etapa de lluita més intensa per la millora de les condicions laborals de la plantilla que va tenir com a punt àlgid la primera vaga de la història a les càrnies d’Osona, el 29 i 30 de març de 2016, i finalment l’acord firmat entre la direcció de l’empresa i el comitè l’estiu passat. La COS trencava el 2014 un període d’anys d’alternança en les majories al comitè entre els fins aleshores dos sindicats majoritaris, UGT i CCOO.

Les eleccions sindicals d’aquest dijous presentaven una diferència respecte les que s’havien fet fins ara. I és que de fet el que s’hi fan són dues eleccions per separat. Fins ara, en una s’elegien vuit delegats a les plantes de producció i una a les oficines. Aquesta vegada, però, l’empresa va passar prèviament 8 persones amb categoria d’especialista a tècnica i això va fer que el personal d’oficines passés a elegir dos dels nou delegats. La COS ni tan sols presentava llista a oficines, on la UGT va aconseguir els dos delegats en joc. A les plantes de producció, la COS va obtenir-n’hi cinc, i UGT i CCOO, un cadascun. 
 

Primer brindis després que un whatsapp anunciés la victòria de la COS a les persones que esperaven fora Foto: Dolors Pena


Durant tot el vespre d’aquest dijous, eufòria continguda per part de la trentena de persones que havien anat a donar suport a la COS, a l’entrada de l’escorxador, conscients que aquesta vegada els havia vingut d’un delegat poder revalidar la majoria absoluta obtinguda el 2014. «Era complicat, la campanya de desgast de la direcció, amb la complicitat dels altres dos sindicats, en els últims anys ha estat molt gran, i a més, sortíem amb un 2 a 0 en contra pel fet de fer les eleccions a dalt -referint-se a les oficines- per separat de la resta de l’empresa», valorava un dels dirigents de la COS a Osona. 

El moment de més eufòria, en tot cas, va ser ja passades les deu del vespre, quan va sortir de l’empresa Montse Castañé, presidenta del comitè d’empresa actual i una de les artífex del gir que ha viscut en els últims anys la lluita per la millora de les condicions laborals primera a Esfosa i després a la resta del sector carni. Castañé s’adreçava a les persones congregades a la porta de l’escorxador en una breu intervenció bàsicament d’agraïment pel suport rebut. «No és ni la victòria de la Montse, ni del comitè, ni de la COS, ni de Càrnies en Lluita, sinó de tota la gent que tenim al darrere», va dir, després de denunciar la «campanya bruta» de la direcció i els altres sindicats durant la campanya electoral «aprofitant que jo no hi era perquè estava de baixa a l’hospital». Una campanya en la qual la COS i CCOO es van centrar en comprometre’s a obtenir millores, a diferència de la UGT que garantia en una octaveta des de la implantació d’una quinzena paga a ajuts escolars per als fills dels treballadors.
 

Montse Castañé i Toni Iborra són rebuts amb aplaudiments i el llum dels mòbils per les persones que els esperaven a la sortida de l'escorxador Foto: Dolors Pena


Qui anava una mica més enllà en la valoració era Toni Iborra, advocat de Càrnies en Lluita, que després d’aquesta nova victòria de la COS en una de les empreses càrnies més importants del país, apel·lava a la necessitat que els independentistes s’afiliïn a sindicats combatius i d’obediència catalana com la COS. «Difícilment serem independents si no hi ha sindicats potents i d’àmbit català i amb una filiació important», deia Iborra.
Jordi Cuixart
Jordi Cuixart | Òmnium Cultural
Josep Comajoan
Entrevista a Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, publicada originàriament al juliol en el número del 40è aniversari de la revista 'Cooperació Catalana' | «Pensar-nos conjuntament i des de l’empatia, és l'única via per lluitar contra l'exclusió social»
Montse Castañé fa quatre anys que pateix assetjament sexual a la feina. Ara ho ha denunciat
Montse Castañé fa quatre anys que pateix assetjament sexual a la feina. Ara ho ha denunciat | Aleix Auber
Sara Blázquez
El 17 de setembre van presentar una denúncia per assetjaments sexuals contra un encarregat de l'empresa de neteja GCT Plus | Les denunciants exigeixen l'acomiadament immediat del denunciat
Rieli Franciscato,  al mig ,en una expedició a l'interior de la Terra Indígena Uru Eu Au Au
Rieli Franciscato, al mig ,en una expedició a l'interior de la Terra Indígena Uru Eu Au Au | Roberto Ossak
Josep Iborra Plans
«Rieli Franciscato, amb una experiència de més de trenta anys en aquesta feina, respectava els indígenes i era molt respectat per ells, i mai havia patit cap atac a les expedicions que feia a l’interior del territori» | A poc més de vuit dies de la mort de Rieli Franciscato els incendis estan cremant l'interior de la terra indígena Uru Eu Au Au | «La pressió internacional per tal que el govern brasiler canviï la seva política, defensant novament i protegint efectivament aquests grups indígenes més vulnerables de l’ Amazònia és molt important per permetre que puguin sobreviure»