El Diacrític

L'acord a Le Porc Gourmet: una bona notícia, però...

«Una aparentment molt bona notícia, i més si en l'acord es contempla la readmissió de totes i tots aquells treballadors que al seu moment van perdre la feina per no sotmetre's al xantatge imposat des de la mateixa empresa»

«De ser certa la concessió de certes prebendes cap a una empresa que ha vingut demostrant un total menyspreu cap als drets dels treballadors externalitzats estaríem davant uns fets d'una gravetat extrema»

El frau del fals cooperativisme i la responsabilitat de les administracions públiques

| 27/07/2018 a les 13:12h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, indústria agroalimentària, indústria càrnia, sindicalisme, falses cooperatives, Le Porc Gourmet
Representants de CCOO i el Grup Jorge firmant l'acord, aquesta setmana
Representants de CCOO i el Grup Jorge firmant l'acord, aquesta setmana | Twitter José A. Hernández
Aquesta notícia es va publicar originalment el 27/07/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Segons sembla podríem estar vivint l'epíleg del llarg i dramàtic serial de frau i explotació laboral que durant més de vint anys ha tingut com a escenari el tristament cèlebre escorxador Le Porc Gourmet.

Fa tot just dos dies vam saber que el Departament de Treball, CCOO i el Grup Jorge (propietari de l'escorxador) donaven per tancat l'acord que hauria de portar a que d'una vegada per sempre aquest poderós grup empresarial deixés de tenir externalitzada la gairebé totalitat de la seva plantilla, a través de falses cooperatives, per assumir la contractació d'aquesta.

Una aparentment molt bona notícia, i més si en l'acord es contempla la readmissió de totes i tots aquells treballadors que al seu moment van perdre la feina per no sotmetre's al xantatge imposat des de la mateixa empresa i les seves cooperatives per acceptar el seu trasllat a una altra nova amb seu lluny de Catalunya.

Aplaudeixo l'acord, però  -i aquest «però» té molt a veure amb la poca informació que s'ha fet pública sobre l'acord, com es va gestar i la negativa de l'altre sindicat que en el seu moment va ser convidat a la negociació (UGT) a subscriure-ho- no se li veu cap lògica que des de «l'administració» -en aquest cas el Departament de Treball- s'accepti o pogués acceptar les exigències imposades des de l'empresa en contrapartida al tancament del referenciat acord.

Pel que hem pogut saber, l'acceptació de la «laboralizació» de tota la plantilla podria venir supeditada a la concessió a l'empresa titular de l'escorxador d'uns permisos d'obra i ampliació, els quals fins avui no li havien estat concedits, i tal vegada, com es pot llegir en el comunicat fet públic per UGT sobre els motius de no adherir-se a l'acord, a l'arxiu o «suavització» de l'encara pendent «acta d'infracció» de la Inspecció de Treball, organisme depenent del Departament de Treball, que podria ascendir a l'esgarrifosa xifra de 40 milions d'euros.

De ser certa la concessió de certes prebendes cap a una empresa que ha vingut demostrant un total menyspreu cap als drets dels treballadors externalitzats estaríem davant uns fets d'una gravetat extrema, atès que el compliment de la llei i la labor de la Inspecció de Treball no poden veure's minorats en cap cas, per molt poderosa que sigui en aquest cas l'empresa o grup empresarial. I dit això -malgrat els dubtes que tinc sobre què passarà si no es desbloquegen els permisos i la Inspecció de Treball compleix amb la seva obligació- torno a reiterar la meva alegria pel miler llarg de treballadors i treballadores que es podrien veure beneficiats, així com pel precedent que es pot crear i que espero i desitjo que sigui imitat per altres escorxadors que tenim al nostre país.
Moltes dones es van mobilitzar a diversos punts de l'Estat espanyol per protestar contra la sentència de l'anomenat cas de 'La Manada', l'abril de 2018.
Moltes dones es van mobilitzar a diversos punts de l'Estat espanyol per protestar contra la sentència de l'anomenat cas de 'La Manada', l'abril de 2018. | Pikara Magazine
Sara Blázquez
«Perquè sí, necessitem espais específics, compartim una lluita específica. Té a veure amb la precarietat, la inseguretat laboral, la bretxa salarial, el sostre de vidre, l’assetjament, el menyspreu.» | Sara Blázquez reflexiona sobre la necessitat de continuar treballant per reforçar una xarxa de periodistes amb perspectiva de gènere
La plaça Fra Bernadí de Manlleu l'any 1936, poc després de l'inici de la Guerra Civil
La plaça Fra Bernadí de Manlleu l'any 1936, poc després de l'inici de la Guerra Civil | Arxiu Gaja
Ismael Dot
«Malgrat que l'àguila estigui tapada per la senyera, l'àguila hi és» | «La desigualtat i l'exclusió social existent a Manlleu són un caldo de cultiu molt perillós que pot donar novament ales al feixisme»
Persones concentrades en solidaritat amb la família que volien desnonar  el 7 de gener al carrer de la Ramada de Vic
Persones concentrades en solidaritat amb la família que volien desnonar el 7 de gener al carrer de la Ramada de Vic | Ferran Domènech
Roser Iborra
«I, què passa si ets desnonat? Amb sort, vas a parar a un alberg, on pots passar la nit, no el dia. Tant si plou com si neva. Llavors pots fer una ruta guiada de la pobresa: mirar on pots rentar la roba, on pots dinar, on pots portar el gos. I a buscar pis... i a esperar la nit» | «Entren en acció les màfies que espanyen pisos i en fan claus noves: si et veuen amb cara de prou desesperat, t’ofereixen un lloguer assequible, es fan passar per propietaris. Tu pagues i et penses que tot és legal, però en realitat estàs ocupant aquell pis»