El Diacrític

L'acord a Le Porc Gourmet: una bona notícia, però...

«Una aparentment molt bona notícia, i més si en l'acord es contempla la readmissió de totes i tots aquells treballadors que al seu moment van perdre la feina per no sotmetre's al xantatge imposat des de la mateixa empresa»

«De ser certa la concessió de certes prebendes cap a una empresa que ha vingut demostrant un total menyspreu cap als drets dels treballadors externalitzats estaríem davant uns fets d'una gravetat extrema»

El frau del fals cooperativisme i la responsabilitat de les administracions públiques

| 27/07/2018 a les 13:12h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, indústria agroalimentària, indústria càrnia, sindicalisme, falses cooperatives, Le Porc Gourmet
Representants de CCOO i el Grup Jorge firmant l'acord, aquesta setmana
Representants de CCOO i el Grup Jorge firmant l'acord, aquesta setmana | Twitter José A. Hernández
Aquesta notícia es va publicar originalment el 27/07/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Segons sembla podríem estar vivint l'epíleg del llarg i dramàtic serial de frau i explotació laboral que durant més de vint anys ha tingut com a escenari el tristament cèlebre escorxador Le Porc Gourmet.

Fa tot just dos dies vam saber que el Departament de Treball, CCOO i el Grup Jorge (propietari de l'escorxador) donaven per tancat l'acord que hauria de portar a que d'una vegada per sempre aquest poderós grup empresarial deixés de tenir externalitzada la gairebé totalitat de la seva plantilla, a través de falses cooperatives, per assumir la contractació d'aquesta.

Una aparentment molt bona notícia, i més si en l'acord es contempla la readmissió de totes i tots aquells treballadors que al seu moment van perdre la feina per no sotmetre's al xantatge imposat des de la mateixa empresa i les seves cooperatives per acceptar el seu trasllat a una altra nova amb seu lluny de Catalunya.

Aplaudeixo l'acord, però  -i aquest «però» té molt a veure amb la poca informació que s'ha fet pública sobre l'acord, com es va gestar i la negativa de l'altre sindicat que en el seu moment va ser convidat a la negociació (UGT) a subscriure-ho- no se li veu cap lògica que des de «l'administració» -en aquest cas el Departament de Treball- s'accepti o pogués acceptar les exigències imposades des de l'empresa en contrapartida al tancament del referenciat acord.

Pel que hem pogut saber, l'acceptació de la «laboralizació» de tota la plantilla podria venir supeditada a la concessió a l'empresa titular de l'escorxador d'uns permisos d'obra i ampliació, els quals fins avui no li havien estat concedits, i tal vegada, com es pot llegir en el comunicat fet públic per UGT sobre els motius de no adherir-se a l'acord, a l'arxiu o «suavització» de l'encara pendent «acta d'infracció» de la Inspecció de Treball, organisme depenent del Departament de Treball, que podria ascendir a l'esgarrifosa xifra de 40 milions d'euros.

De ser certa la concessió de certes prebendes cap a una empresa que ha vingut demostrant un total menyspreu cap als drets dels treballadors externalitzats estaríem davant uns fets d'una gravetat extrema, atès que el compliment de la llei i la labor de la Inspecció de Treball no poden veure's minorats en cap cas, per molt poderosa que sigui en aquest cas l'empresa o grup empresarial. I dit això -malgrat els dubtes que tinc sobre què passarà si no es desbloquegen els permisos i la Inspecció de Treball compleix amb la seva obligació- torno a reiterar la meva alegria pel miler llarg de treballadors i treballadores que es podrien veure beneficiats, així com pel precedent que es pot crear i que espero i desitjo que sigui imitat per altres escorxadors que tenim al nostre país.
Fragment de la instal·lació que presenta Isabel Banal a l'exposició «En el nom de la mare, en el nom de la terra» que obre la temporada a ACVic
Fragment de la instal·lació que presenta Isabel Banal a l'exposició «En el nom de la mare, en el nom de la terra» que obre la temporada a ACVic | Juan de Jarillo
La primera exposició, «En el nom de la mare, en el nom de la terra», reuneix obra de set creadores contemporànies de diferents generacions i procedències | Un homenatge a Frederic Amat i dos cicles de ceràmica i fotoperiodisme completen el programa d'aquest any al centre d'arts contemporànies vigatà
M. Carme Rafecas ressenya 'Tardor' (Raig verd, 2019), d'Ali Smith
M. Carme Rafecas ressenya 'Tardor' (Raig verd, 2019), d'Ali Smith
M. Carme Rafecas
M. Carme Rafecas estrena la secció 'Més llibres, més lliures' amb la ressenya de 'Tardor' (Raig Verd, 2019), la primera novel·la del quartet estacional d'Ali Smith
Loquillo
Loquillo | Lucía de Andrés
Jordi Martí Font
«Com que no fas cap gest per diferenciar-te de la majoria d'espanyolistes que hi ha i que et lloen acabes essent la BSO dels feixistes i això a algú que, com tu, presumeix de ser antifeixista l'hauria de posar molt nerviós» | «De tu, nascut al Poble Sec i nét d'un antifeixista, adulador de Durruti, esperàvem alguna cosa més que acabar endollat als mítings de BOCS»