El Diacrític

​Carta oberta al Molt Honorable Conseller de Treball

Article de Mohammed Laghmari, un dels vuitanta treballadors acomiadats a Le Porc Gourmet per no haver-se volgut canviar de falsa cooperativa

«Estic cansat de ser testimoni de com en ple segle XXI i en un país presumptament desenvolupat l’esclavisme, el masclisme i el racisme continuen sent molt presents en bona part dels escorxadors»

Les càrnies: gangsterisme empresarial i burocràcia sindical

| 15/07/2018 a les 21:11h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, indústria càrnia, indústria agroalimentària, Le Porc Gourmet, falses cooperatives, Chakir El Homrani, Mohammed Laghmari
Mohammed Laghmari, en una concentració de Càrnies en Lluita
Mohammed Laghmari, en una concentració de Càrnies en Lluita
Aquesta notícia es va publicar originalment el 15/07/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Molt Honorable Conseller Chakir El Homrani, davant la complicada situació que em trobo he pres la decisió d’escriure-li aquesta carta oberta esperant obtenir la seva atenció i si és possible la seva implicació i ajut.

Aquest servidor, nascut en la mateixa terra que va veure néixer als seus pares, és un de tants treballadors que ha dedicat bona part de la seva vida laboral a prestar servei en un dels molts escorxadors que tenim a la nostra terra. Una feina duríssima, la majoria de vegades mal retribuïda, i més quan tens la desgràcia de fer-ho subcontractat a través d’una de les tantes falses cooperatives com a autònom amb escassa protecció social i patint una considerable merma en alguns dels drets laborals més bàsics.

Qui subscriu la present carta ha estat treballant més de nou anys en el tristament cèlebre escorxador Le Porc Gourmet, en el meu cas, com tants altres companys i companyes, a través de la cooperativa TAIC. Però arran de l’aprovació de les modificacions de la llei catalana de cooperatives (28/03/2017) i de les mobilitzacions de molts dels treballadors i treballadores de l’escorxador -coordinats a través de Càrnies en Lluita i amb l’únic suport sindical de la COS- reivindicant el reconeixement de tots i cadascun dels drets que se’ns negaven, vaig ser un dels quasi vuitanta companys que va perdre la feina  de manera injusta i arbitrària, la qual cosa m’ha suposat estar en una situació d’allò més precària.

A dia d’avui no cobro atur, en no tenir-hi dret com a autònom, ni cap mena de subsidi, cosa que no busco, ja que el meu desig no és viure de prestacions i subsidis sinó poder guanyar-me honradament un salari treballant allà on ho he fet aquests últims nou anys.

Vull treballar; vull per a mi i per als meus companys i companys de tots els escorxadors els mateixos drets que tenen reconeguts per conveni els treballadors i treballadores del sector carni; vull que es posi fi a un frau que porta tants anys consentint-se, com és permetre el dumping social a través de les subcontractacions externes amb falses cooperatives, i més tenint en compte el volum de benefici milionari que tenen alguns grups empresarials del sector carni.

Estic cansat de ser testimoni de com en ple segle XXI i en un país presumptament desenvolupat l’esclavisme, el masclisme i el racisme continuen sent molt presents en bona part dels escorxadors.
La situació dels que treballem en molts escorxadors, li ho asseguro, és molt complicada i inadmissible. I per això que li prego de totes totes la seva implicació i la de tota la seva conselleria.

Atentament, a l’espera que les meves paraules no se les endugui el vent.
Un activista penjant cartells demanant justícia per a Pedro Álvarez amb motiu d'un dels aniversaris del seu assassinat
Un activista penjant cartells demanant justícia per a Pedro Álvarez amb motiu d'un dels aniversaris del seu assassinat
Isabel Llanas
L'article alterna la descripció de l'estat d'alarma actual i el que ens pot venir a sobre amb la recuperació de la memòria de Pedro Álvarez, l'assassinat del qual està a punt de prescriure sense que s'hagi fet justícia
Mesures de precaució contra el Covid-19 en un comerç de Banyoles
Mesures de precaució contra el Covid-19 en un comerç de Banyoles | Aleix Auber
Roser Iborra
«Els corruptes, els ineptes, els privilegiats, ens revolten, ara més que mai. Que no cantin victòria, perquè no els ho perdonarem» | «Ens hi va la vida, sí, però també ens hi anava abans de la pandèmia. Només que les tragèdies passaven lluny, o això volíem creure. I si passaven a prop ja fèiem per manera de no saber-ho gaire, de no saber-ho del cert»
«Ens estem equivocant de camí, hem de recuperar l’esperit que imperava fa unes quantes dècades enrere on sortíem als balcons per distreure’ns i relacionar-nos»
«Ens estem equivocant de camí, hem de recuperar l’esperit que imperava fa unes quantes dècades enrere on sortíem als balcons per distreure’ns i relacionar-nos» | Nick Karvounis, Unsplash
Marc Camacho Balaguer
Marc Camacho reflexiona en aquest article sobre els canvis relacionals que produeix la crisi sanitària del Covid-19 | «I és que no ens podríem prendre aquesta crisi com una oportunitat per recuperar aquest esperit de veïnatge i generar espais de cohesió i solidaritat comuna?»