El Diacrític

​Carta oberta al Molt Honorable Conseller de Treball

Article de Mohammed Laghmari, un dels vuitanta treballadors acomiadats a Le Porc Gourmet per no haver-se volgut canviar de falsa cooperativa

«Estic cansat de ser testimoni de com en ple segle XXI i en un país presumptament desenvolupat l’esclavisme, el masclisme i el racisme continuen sent molt presents en bona part dels escorxadors»

Les càrnies: gangsterisme empresarial i burocràcia sindical

| 15/07/2018 a les 21:11h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, indústria càrnia, indústria agroalimentària, Le Porc Gourmet, falses cooperatives, Chakir El Homrani, Mohammed Laghmari
Mohammed Laghmari, en una concentració de Càrnies en Lluita
Mohammed Laghmari, en una concentració de Càrnies en Lluita
Aquesta notícia es va publicar originalment el 15/07/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Molt Honorable Conseller Chakir El Homrani, davant la complicada situació que em trobo he pres la decisió d’escriure-li aquesta carta oberta esperant obtenir la seva atenció i si és possible la seva implicació i ajut.

Aquest servidor, nascut en la mateixa terra que va veure néixer als seus pares, és un de tants treballadors que ha dedicat bona part de la seva vida laboral a prestar servei en un dels molts escorxadors que tenim a la nostra terra. Una feina duríssima, la majoria de vegades mal retribuïda, i més quan tens la desgràcia de fer-ho subcontractat a través d’una de les tantes falses cooperatives com a autònom amb escassa protecció social i patint una considerable merma en alguns dels drets laborals més bàsics.

Qui subscriu la present carta ha estat treballant més de nou anys en el tristament cèlebre escorxador Le Porc Gourmet, en el meu cas, com tants altres companys i companyes, a través de la cooperativa TAIC. Però arran de l’aprovació de les modificacions de la llei catalana de cooperatives (28/03/2017) i de les mobilitzacions de molts dels treballadors i treballadores de l’escorxador -coordinats a través de Càrnies en Lluita i amb l’únic suport sindical de la COS- reivindicant el reconeixement de tots i cadascun dels drets que se’ns negaven, vaig ser un dels quasi vuitanta companys que va perdre la feina  de manera injusta i arbitrària, la qual cosa m’ha suposat estar en una situació d’allò més precària.

A dia d’avui no cobro atur, en no tenir-hi dret com a autònom, ni cap mena de subsidi, cosa que no busco, ja que el meu desig no és viure de prestacions i subsidis sinó poder guanyar-me honradament un salari treballant allà on ho he fet aquests últims nou anys.

Vull treballar; vull per a mi i per als meus companys i companys de tots els escorxadors els mateixos drets que tenen reconeguts per conveni els treballadors i treballadores del sector carni; vull que es posi fi a un frau que porta tants anys consentint-se, com és permetre el dumping social a través de les subcontractacions externes amb falses cooperatives, i més tenint en compte el volum de benefici milionari que tenen alguns grups empresarials del sector carni.

Estic cansat de ser testimoni de com en ple segle XXI i en un país presumptament desenvolupat l’esclavisme, el masclisme i el racisme continuen sent molt presents en bona part dels escorxadors.
La situació dels que treballem en molts escorxadors, li ho asseguro, és molt complicada i inadmissible. I per això que li prego de totes totes la seva implicació i la de tota la seva conselleria.

Atentament, a l’espera que les meves paraules no se les endugui el vent.
Ramon Ripoll, a la dreta, a la marxa de torxes de l'esquerra independentista a Manlleu
Ramon Ripoll, a la dreta, a la marxa de torxes de l'esquerra independentista a Manlleu | Adrià Costa/Nació Digital
Roser Iborra
Article de Roser Iborra en record de l'activista i treballador cultural Ramon Ripoll, mort el 9 de juliol de 2019, avui fa un any | «Hi eres en els grans acords i en els petits desacords. En les eufòries i en els desànims. Sempre, en la lluita. En les lluites»
Els gots reutilitzables a punt per rentar després d'una nit de Barraques de la Festa Major Jove de Vic
Els gots reutilitzables a punt per rentar després d'una nit de Barraques de la Festa Major Jove de Vic | Núria Coromina Quintana
Núria Coromina Quintana
Núria Coromina Quintana, membre de l'assemblea de la Festa Major Jove de Vic, reflexiona sobre la Festa Major no celebrada aquests primers dies de juliol, a causa de la crisi de la Covid-19 | «Aquesta setmana estaríem com podríem. I sí, divendres passat hauríem fet pudor de cervesa, hauríem anat a la crono o seríem a barraques esperant els grups que fan proves de so sota un sol de justícia. O haguéssim caigut al forat de barraques»
Un ramat de vaques a la Casa Nova de Sora, una de les explotacions col·laboradores en els programes d'innovació agrària d'ARCA
Un ramat de vaques a la Casa Nova de Sora, una de les explotacions col·laboradores en els programes d'innovació agrària d'ARCA | Oriol Clavera
Josep Comajoan
Les primeres Jornades sobre Espais Test Agraris posen en comú durant tota la setmana els coneixements i debats sobre els nous models d'incorporació de joves i gent nova a la pagesia | Els espais test permeten a les persones que volen incorporar-se a la pagesia sense provenir de tradició agrària un temps i un acompanyament per testejar l'activitat sense necessitat de fer una gran inversió econòmica