Setembre Crític | Lluita antirepressiva

​Dos ripollencs citats a declarar pels talls a l’AP7 del març en protesta per la detenció de Carles Puigdemont

Jordi Hostenc no s’ha presentat a la vista, mentre que Oriol Escarrà s’ha acollit al dret de no declarar, juntament amb la resta d’investigats

Els fets van tenir lloc el passat 27 de març i impliquen un total d’11 persones de les comarques gironines

Visca els CDR! Tu ets el terrorista

| 22/06/2018 a les 18:13h
Arxivat a: Setembre crític, processos judicials, desobediència, CDR, talls de carretera, Ripollès, Oriol Escarrà, Jordi Hostenc, Llavor Republicana
Acte de la campanya Llavor Republicana en suport als dos represaliats del Ripollès pel tall de carretera de l'AP7, aquest dijous a Ripoll
Acte de la campanya Llavor Republicana en suport als dos represaliats del Ripollès pel tall de carretera de l'AP7, aquest dijous a Ripoll | Ferran Domènech
Aquesta notícia es va publicar originalment el 22/06/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
27 de març de 2018, primera hora del matí. Desenes d’activistes responen a la crida dels CDR per bloquejar l’autopista AP7 i la N-II en protesta per la detenció de Carles Puigdemont. Cues quilomètriques paralitzen la principal via de comunicació al nord a Catalunya. Passen les hores i els Mossos desallotgen la protesta entre crits i empentes.

Uns mesos després, 11 dels activistes van rebre citacions notificant-los l’obertura d’un procés administratiu per les accions d’aquell dia. Entre els acusats hi ha Jordi Hostenc i Oriol Escarrà, membres de l’Esquerra independentista del Ripollès. Ràpidament es va formar un grup de suport i es va engegar una campanya per «denunciar la maquinària repressiva de l’Estat Espanyol», tal com afirmen al comunicat que van llegir ahir en el primer acte públic de la campanya, que porta per nom Llavor Republicana. L’acte va reunir un centenar de persones i diferents persones van convidar a assistir a les mobilitzacions de suport als dos encausats.

La primera mobilització ha sigut la concentració que ha tingut lloc aquest divendres al matí davant dels jutjats de Figueres mentre els citats es presentaven davant del jutge. Tots s’han acollit al dret de no declarar excepte Jordi Hostenc, que no s’ha presentat a la vista, segons afirma, per «no legitimar un sistema judicial retrògrad al servei de l’Estat espanyol». A més, explica que aquesta decisió s’ha pres col·lectivament amb la militància de l’Esquerra Independentista del Ripollès amb la voluntat de sumar-se a altres accions de desobediència que s’han dut a terme. Afirmen que «la desobediència tant popular com institucional és una eina fonamental per materialitzar la República». També reivindiquen la vinculació amb lluites socials de base com a eina per eixamplar la base i confrontar-se amb l’Estat Espanyol.

Pel que fa a l’acusació, els acusats afirmen que les identificacions van ser aleatòries i defensen el dret legítim a la protesta. Lamenten que tantes persones pateixin repressió i que des del Govern no es facin passes sòlides per consolidar la República.
Veïns del Remei i Itziar González en plena activitat
Veïns del Remei i Itziar González en plena activitat | Albert Rivas
Ràdio Clota va enregistrar la ruta urbana que va tenir lloc al barri del Remei de Vic per co-dissenyar accions de millora d'una de les seves places | L'arquitecta i urbanista social Itziar González va guiar l'activitat
Activistes antifeixistes davant la biblioteca de Vic, fortament custodiada pels Mossos, on Aliança Catalana va fer el seu acte aquest dilluns
Activistes antifeixistes davant la biblioteca de Vic, fortament custodiada pels Mossos, on Aliança Catalana va fer el seu acte aquest dilluns | Josep Comajoan Colomé
Roser Iborra
«M’havia preguntat moltes vegades per què, durant l’Holocaust, la gent que vivia als voltants dels camps de concentració no va dir res, fora de la resistència. Ara, dissortadament, ho entenc» | «No podem permetre que Aliança Catalana, amb una dirigent que s’estarrufa al costat d’una bandera sionista, vingui a dir-nos qui hem d’odiar, i que ho faci en un lloc tan emblemàtic com una biblioteca»
Alumnes de l'última edició del postgrau durant una visita a l'edifici d'habitatge cooperatiu Cirerers de Barcelona
Alumnes de l'última edició del postgrau durant una visita a l'edifici d'habitatge cooperatiu Cirerers de Barcelona
Sara Blázquez Castells
La formació coordinada per La Ciutat Invisible, Mondragon Unibertsitatea i La Tregua començarà el 28 de setembre i tindrà una durada de nou mesos | Més de 250 persones han passat durant la darrera dècada per un postgrau que combina formació teòrica i coneixement d'experiències pràctiques del cooperativisme i l'economia social i solidària