Setembre social | Territori de Masies

​De vendre el territori a reivindicar-lo

Territori de Masies mostra les potencialitats del Baix Solsonès posant en valor l'activitat pagesa

Defuig parlar de guia comercial i busca explicar el territori «com allò que és»

| 07/06/2018 a les 17:51h
Arxivat a: Setembre social, Territori de Masies, Tasta Territori, turisme, economia, Baix Solsonès, territori
Vaques pasturant a la serra de Castelltallat
Vaques pasturant a la serra de Castelltallat
Aquesta notícia es va publicar originalment el 07/06/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Baix Solsonès. Un territori disseminat i poc poblat. Com a bona part del país, el despoblament i l'abandonament d'antics masos és una constant des dels anys seixanta del segle passat, amb l'arribada de la mecanització del camp i la imposició generalitzada del model agrari industrial: aquell  que busca un increment de la productivitat a la recerca del màxim benefici. I que va furtar la sobirania a un territori que -per primera vegada en segles-, deixava de decidir què produïa i com ho produïa en veure's absorbit per l'economia de mercat. Un territori mancat d'oportunitats i amb un sector primari on els petits tenen difícil fer-s'hi un lloc per poder viure'n dignament. Aparentment un desert que ha tendit al monocultiu i a la concentració de la propietat, i mancat de noves iniciatives per regenerar-hi dinamisme i diversificació. Malgrat això, cada vegada són més les iniciatives transformadores que neixen i arrelen en clau sostenible. Petites llavors per capgirar el paradigma i recuperar la sobirania. Ara s'han posat en comú en el marc del projecte col·lectiu Tasta Territori, que culmina amb la presentació d'una «guia de recursos per fer territori». Defugen parlar de catàleg i de «vendre» el territori. Prefereixen reivindicar-lo i explicar-lo tal com és.

El projecte l'impulsa l'associació Territori de Masies, formada per veïnes, entitats, productors, elaboradores, artesans, artistes i empreses d'allotjaments i de serveis del Baix Solsonès i el seu entorn més immediat. La iniciativa, emmarcada en el projecte Actua promogut per la cooperativa l'Arada, va sorgir fruit de la voluntat col·lectiva de donar un impuls al producte agroalimentari local. Però sobretot fer-ho «vinculant  la pagesia amb el paisatge que és gaudit per una societat d’oci canviant i de vegades alienada de la realitat rural», explica Marina Vilaseca, sòcia de l'Arada. D'aquesta manera, el projecte ha pres una dimensió territorial global,vinculant la pagesia amb la restauració, però també amb el turisme rural, els serveis culturals i turístics i el teixit associatiu. L'objectiu és situar la gent del territori com a epicentre d'aquest, explicant les activitats que s'hi han desenvolupat al llarg dels segles, el declivi de mitjan segle passat, i les noves fórmules que permeten a la gent del territori seguir vivint al territori i, sobretot, del territori. La guia de recursos Tasta Territori que es presenta compta amb una quarantena d'establiments i serveis, a més del ric teixit associatiu local. Tots ells es reivindiquen com a territori pagès i remarquen la importància d'associar-se i treballar en xarxa en territoris disseminats com ho és el Baix Solsonès.
 

Visita a l'explotació de porc ecològic Dpagès


«Territori de Masies té una manera de veure les coses en total consonància amb com som aquí. Treballem amb constància i sense grans pretensions, però sense deixar mai de banda el territori». Ho explica Maria Àngels Miramunt, de Claret de Llanera, un petit nucli d'origen medieval que es troba al terme de Torà. És sòcia de Territori de Masies i, a banda de regentar un restaurant i un petit negoci de turisme rural, fa sabons de manera artesanal, com ho feien antigament quan les masies s'autoabastien gairebé en la seva totalitat. És justament aquesta posada en valor de les maneres de fer de la zona la que explica l'arrelament territorial del projecte. «D'iniciatives de promoció turística n'hi ha moltes, però és en aquesta on ens sentim còmodes», diu.

Pilar Clotet, productora de pollastres ecològics del Molí de Bonsfills, a Vallmanya de Pinós, remarca la importància de l'entorn, el qual «condiciona allò que tu fas: aquí al Solsonès tenim molts turons de zona arbustiva que et permeten fer pollastre ecològic tenint molt present el benestar animal. Tenim una producció artesana petita que s'adapta molt bé a aquest entorn». I afegeix que «a vegades no ens n'adonem que treballem molt aïlladament, sense tenir-lo en compte». Justament per l'estructura demogràfica de caràcter disseminat l'associació ha esdevingut clau a l'hora de generar vincles i enfortir el coneixement de la gent que viu i treballa al territori.

(Re)conèixer el territori

Territori de Masies treballa per a un nou diàleg entre el món urbà i el rural. Tot i que inicialment va néixer com a iniciativa de promoció turística del Baix Solsonès, «el temps ens ha fet adonar de la necessitat d'eixamplar els nostres objectius: que treballar per al turisme és treballar per al paisatge, un bé col·lectiu que no correspon a ningú, i que correspon al passat al present i al futur», expliquen a la guia. Afegeixen que això demanava generar un espai «de consens absolut sobre com explicar el Territori de Masies». I és així com «el debat sobre turisme es va anar diluint per parlar de territori, cultura, memòria, treball i, en definitiva futur».
 

El mosaic agroforestal caracteritza els paisatges del Baix Solsonès


D'ençà de l'inici de la regressió de mitjan segle passat, «el paisatge es torna atapeït, perd gairebé 20 oficis que s'hi associaven directa o indirectament, i acull nous visitants que, contràriament als anteriors, no el treballen».  Així mateix, es construeixen mosaics de menys peces i peces més grans: «la biodiversitat se'n sent i la cultura se'n ressent», lamenta Territori de Masies. Paradoxalment, afegeix, «l'ovació naturalista d'un paisatge desculturalitzat creix, i el bosc que s'havia buidat  i  perdut desenes d'oficis i aprofitaments, es torna a emplenar d'excursionistes, runners i  curiosos». Amb tot això, doncs, Tasta Territori neix per a reivindicar i reclamar el retorn de la funció més humil del món rural: la d'alimentar boques i territori.
«Lús de plataformes socials i telèfons mòbils suposa una addicció, però la gravetat del tema ve pel fet de no ser-ne conscients»
«Lús de plataformes socials i telèfons mòbils suposa una addicció, però la gravetat del tema ve pel fet de no ser-ne conscients» | Ana Blazic Pavlovic
David Palau i Zaidín
Article de David Palau a partir de les conclusions del seu treball de final de grau de Filosofia, on analitza les implicacions de l'ús de plataformes digitals en la llibertat de les persones i els col·lectius | «Amb els telèfons mòbils i les plataformes socials, tant per com està estructurada la societat capitalista, com per com estan configurats aquests aparells i aquestes xarxes, ens generen un vincle negatiu i, per tant, ens roben la nostra llibertat. I aquí considero important remarcar que ens 'roben', no que la perdem»
Imatge il·lustrativa
Marta Rosique Saltor
La tercera ruta cooperativa de Setembre, Jornal.cat i Surtdecasa combina vocació transformadora, estima a la terra que ens acull i companyonia dins d’un territori molt gran on hi viu poca gent: l’Alt Pirineu | En un trajecte de dos dies, es creuen muntanyes per conèixer de prop projectes cooperatius i comunitaris com El Refugi, All Negre, Senterada Viu o Envall
Els cossos inerts que representen les víctimes del genocidi a Palestina també van ser presents a l'acte de Torelló
Els cossos inerts que representen les víctimes del genocidi a Palestina també van ser presents a l'acte de Torelló
Roser Iborra
Crònica personal de Roser Iborra de l'acte en solidaritat amb Palestina que es va fer dissabte a Torelló | «La Roxanne ens va portar els seus cossos de morts simulats, unes mortalles que ja han recorregut una bona colla de pobles i que uns i altres anàvem estenent al terra de la plaça, inerts: grans i petits, eren com crits contra el silenci, eren silencis contra l’oblit»