El Diacrític

Periodisme en femení

«És sexista el periodisme dels grans mitjans? I tant com sí. I classista i capitalista. Malgrat tot, les aules de les facultats de periodisme són plenes de dones»

«No tenim talent? No tenim credibilitat? No som prou professionals? Cada dia és una batalla. Per què es qüestiona el nostre criteri? La veu masculina és la veu neutra, la veu de la ràdio, greu»

​El 8 de març i vaga general feminista (sobretot per a homes)

| 08/03/2018 a les 04:00h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, masclisme, patriarcat, discriminació, feminisme, periodisme
Una imatge de 'Front page woman', de 1935
Una imatge de 'Front page woman', de 1935
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/03/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
«Som una ganga», escrivia Montserrat Roig l’any 1990 al diari Avui. Ironitzava sobre el model de dona dels noranta que exposava un anunci de colònies. Gairebé trenta anys després, continuem sent una ganga. També, i sobretot, en la professió periodística. Tant és si som comunicadores o comunicades. Totes som una ganga.

És sexista el periodisme dels grans mitjans? I tant com sí. I classista i capitalista. Malgrat tot, les aules de les facultats de periodisme són plenes de dones. Les noies són aproximadament el doble que els nois però, quina paradoxa, el percentatge de dones periodistes a l’atur (64%) és el doble que el d’homes periodistes aturats (36%), segons dades de l’Informe Anual de la Professió Periodística de l’Estat espanyol. Fa pocs mesos, el col·lectiu «On són les dones» va presentar un informe que analitza la seva participació a les tertúlies i als espais d’opinió dels mitjans. Cap dels diaris en paper o digitals ni tampoc les tertúlies, cap, no arriba a un 50% de presència de dones, cosa que indicaria una paritat real. Però no únicament això, sinó que només un 18% dels articles d’opinió publicats als quatre diaris catalans d’abast nacional durant el segon semestre del 2016 van ser signats per dones.

Igualment passa amb les dones que són subjectes de notícies, on curiosament la paritat es limita a un tema: crim i violència. Les dones representades com a eternes víctimes. I les veus qualificades d’expertes i autoritzades per a contextualitzar què passa continuen sent majoritàriament homes. No tenim talent? No tenim credibilitat? No som prou professionals? Cada dia és una batalla. Per què es qüestiona el nostre criteri? La veu masculina és la veu neutra, la veu de la ràdio, greu. Les veus femenines parlen a les altres dones, sovint sobre bellesa, sobre tenir cura de nosaltres mateixes. El pur resultat de l’androcentrisme: les dones som considerades un col·lectiu que només sap de temes específicament relacionats amb la nostra naturalesa excèntrica, temes relacionats amb el que es considera la feminitat.

Ens queden encara molta suor, batalles i ferides, però afortunadament van apareixent mitjans conscienciats, disposats a no baixar la guàrdia i fer que la perspectiva de gènere sigui transversal. Recupero aquest paràgraf d’un article que la periodista Montse Santolino va publicar a La Directa, parlant, precisament, de dones periodistes, i que de tant en tant rellegeixo quan els ànims estan baixos: «No tres, sinó quatre voltes rebels. Per dones, de classe baixa, de nació oprimida i de professió impossible. No ens podem rendir. Perquè mirem on ells no miren. Perquè veiem el que ells no veuen. Perquè ho sentim com ells no ho senten. Des del lloc de les víctimes. I de les supervivents.» Doncs això.

Article publicat conjuntament amb Jornada.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Núria Coromina Quintana
08/03/2018
Imatge il·lustrativa
Míriam El Mouhadab Carbonell
27/02/2018
Imatge il·lustrativa
Francesc Pardo
27/11/2017
Anna Fernández, Eva Goenaga i Guillem Subirachs, a la presentació de la FESC 2021
Anna Fernández, Eva Goenaga i Guillem Subirachs, a la presentació de la FESC 2021 | Sara Blázquez
Més de 140 entitats i empreses de tots els sectors exposaran el 23 i 24 d’octubre a la FESC d'aquest any | L'informe de Balanç Social 2021 indica que l'economia solidària està creixent a tots nivells: en organitzacions, en base social i en generació d’ocupació i d’ingressos
La Carmeta i la Paquita han rebut targetes diferents. Reconeixes aquests símbols? Estem de sorteig a Instagram!
La Carmeta i la Paquita han rebut targetes diferents. Reconeixes aquests símbols? Estem de sorteig a Instagram! | Maria Saladich
Maria Saladich
La Carmeta i la Paquita han rebut targetes diferents. Reconeixes aquests símbols? Sortegem una entrada doble entre les persones que els encertin (sorteig a Instagram) per veure '100UP', una pel·lícula que retrata una selecció acolorida de persones de tot el món que tenen més de 100 anys, i que es projecta aquest dissabte dins el Festival Protesta
Un passadís de l'hospital de Porto Velho on està ingressat Z., català resident al Brasil, que ha explicat la situació caòtica que es viu al centre
Un passadís de l'hospital de Porto Velho on està ingressat Z., català resident al Brasil, que ha explicat la situació caòtica que es viu al centre
Roser Iborra
Article a partir de la conversa amb un català resident al Brasil, hospitalitzat en un caòtic hospital de Porto Velho, que explica la situació de col·lapse arran de la Covid-19 | «Comparteix l’habitació amb cinc persones i això vol dir que té un llit. Però els passadissos de l’hospital estan plens a vessar de gent amuntegada. En llits escampats pels corredors, alguns estirats en matalassos al terra»