El Diacrític

​Sobre la llibertat d’expressió després de l’1 d’octubre

«A l’Estat espanyol es pot ser un lladre, un violador, un agressor, un que complint ordres obre el cap a la gent... però no es pot ser lliurepensador ni un pensador en llibertat»

«Les estructures feixistes de poder que es van construir el 1939, després d’exterminar milions de persones que defensaven la igualtat, la llibertat i la solidaritat, continuen vigents»

​La repressió com a marca de fàbrica

| 04/02/2018 a les 18:21h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, 1-O, Guàrdia Civil, repressió, 155, procés sobiranista
Càrrega de la Guàrdia Civil a Soses durant l'1 d'octubre
Càrrega de la Guàrdia Civil a Soses durant l'1 d'octubre | Agència UO
Aquesta notícia es va publicar originalment el 04/02/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No puc opinar sobre el coronel de la Guardia Civil Pérez de los Cobos, coordinador de l’operatiu militar contra l’1-O. No puc opinar perquè allò que penso sobre ell no cap en la Constitució Espanyola de 1978. I a l’Estat espanyol no hi ha democràcia que permeti llibertat d’expressió, ni separació de poders que garanteixi que si jo opino la meva opinió no sigui utilitzada pels militars, els polítics corruptes o els que manen de veritat per fer-me la vida impossible com estan fent a Pablo Hasel o Vaitrònic, per posar dos exemples dels molts que hi ha.

A l’Estat espanyol es pot ser un lladre, un violador, un agressor, un que complint ordres obre el cap a la gent... però no es pot ser lliurepensador ni un pensador en llibertat. Pensar està prohibit i expressar allò que es pensa en veu alta rep automàticament condemna de presó o coses pitjors.

Les estructures feixistes de poder que es van construir el 1939, després d’exterminar milions de persones que defensaven la igualtat, la llibertat i la solidaritat, continuen vigents. Manen els fills, els néts, els coneguts o saludats de torturadors, «gent d’ordre», assassins i criminals, i algun altre que s’ha fet ric explotant-nos  o robant i per això rep el reconeixement de la colla dels que manaven i manen. Ara, el cop d’estat es diu 155 i es dibuixa com a suposadament democràtic. Totes sabem que no ho és i en això no hi insisteixo més. La democràcia és el poder del poble, no l’imperi de la llei, perquè totes les lleis poden ser –i moltes són- injustes i només escrites al servei del manteniment de privilegis de reduïts grups socials.

És per això que no puc opinar públicament sobre Pérez de los Cobos quan diu que, davant dels fets de l’1 d’octubre, “La llei està per sobre de la convivència”. Sé a quin cos militar pertany, sé què va fer la majoria d’aquest cos el 19 de juliol de 1936, sé a què es va dedicar aquest cos durant el franquisme, sé que en el pas de la dictadura real a la falsa democràcia cap dels seus membres va ser qüestionat en les actuacions que havia tingut fins a aquell moment, sé que la impunitat ha estat total durant tots aquests anys, i sé que en l’actualitat si digués qualsevol cosa llevat de lloances sobre les repugnants declaracions que ha fet en el judici sobre l’1-O on ha parlat (no com a investigat sinó com a testimoni de l’acusació en una mostra clara del món a l’inrevés) em portarien davant d’un tribunal acusant-me de delectes d’odi (més món a l’inrevés).

És per això que no expressaré la meva opinió sobre qui va dirigir l’operatiu militar contra l’exercici de la democràcia a Catalunya, contra el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre i va provocar l’agressió col·lectiva més gran viscuda per aquest poble des del cop d’estat de 1936.

Algú dirà que parlo massa del passat, massa dels anys 30 del segle XX, però no ho faig, si m’hi refereixo és perquè ara no és demà, encara, sinó un simple reflex d’ahir, un reflex de qui va guanyar la guerra civil i qui ens vol sotmesos, callats, obedients i no persones. I no ens hi tindrà. Per això, malgrat no poder opinar ni dir, no deixaré de fer-ho, tot i saber que qui ens observa no sap llegir, no hi entén ni falta li fa. Té, només, la força que li dona la violència o l’amenaça de violència i aquesta sempre ha estat passatgera, circumstancial i, en definitiva, no res.
La Cia. Psirc portarà el seu espectacle 'Després de tot'.
La Cia. Psirc portarà el seu espectacle 'Després de tot'. | Cantilafont
El festival, que tindrà lloc l’11 i el 12 de juliol de 2025, es tornarà a celebrar al Castell d’Olost | El Cantilafont és un festival cultural i gastronòmic realitzat al Lluçanès que vol posar en rellevància les ruralitats i la cultura
Lluís Vidal Sixto, Liz Massip Planas, Berta Jàtiva Vilagut, Laura Muixí Casaldàliga, Eduard Aragón Ruíz, Arnau Ramos Puigdellívol, Dani Castellano Cardoso i César Mendoza Beltrán a la presentació del cartell de la festa.
Lluís Vidal Sixto, Liz Massip Planas, Berta Jàtiva Vilagut, Laura Muixí Casaldàliga, Eduard Aragón Ruíz, Arnau Ramos Puigdellívol, Dani Castellano Cardoso i César Mendoza Beltrán a la presentació del cartell de la festa. | Ajuntament de Manresa
Durant els dies previs, hi ha hagut activitats complementàries com xerrades i taules rodones | El dissabte 17 de maig i durant tot el dia, les persones que s’apropin al Parc Josep Vidal podran conèixer entitats i projectes vinculats a l’Economia Social i Solidària
Ariadna Seuba i Anna Rebés, a casa seva, aquest dilluns a la tarda.
Ariadna Seuba i Anna Rebés, a casa seva, aquest dilluns a la tarda. | Sara Blázquez
Sara Blázquez Castells
Ariadna Seuba és la directora però també una de les protagonistes del documental Mares, que s’estrena aquest dimecres al Festival DOCS de Barcelona | Rodada durant més de quatre anys, la pel·lícula segueix l’experiència de Seuba i la seva parella, Anna, mentre intenten ser mares mitjançant tractaments de reproducció assistida.