En moviment

Cineclub Vic projecta 'La mano invisible', una paràbola sobre la precarietat laboral

La pel·lícula, feta de forma cooperativa i autogestionària, ha tingut també bona acollida en els circuits comercials

La projecció es fa aquest dimarts dia 14 a 2/4 de 10 del vespre en col·laboració amb la cooperativa Dies d'agost

| 13/11/2017 a les 11:24h
Arxivat a: En moviment, La mano invisible, drets laborals, precarietat laboral, Cineclub Vic, cinema
Aquesta notícia es va publicar originalment el 13/11/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Aquest dimarts es projecta al Cineclub Vic La mano invisible, una pel·lícula cooperativa i autogestionada que inentat buscar alternatives al model de producció tradicional i es presenta com una paràbola de la precarietat en el món laboral interpel·lant-nos sobre si podríem treballar d'una altra manera. Dirigida per David Macián, La mano invisible es va estrenar el 2016, i tot i partir d'àmbits alternatius, ha aconseguit presència en sales comercials movent-se al marge dels circuits de distribució habituals. La projecció es fa amb la col·laboració de la cooperativa Dies d'agost, editora de Setembre.

La pel·lícula se situa en una nau industrials, on onze persones són contractades per fer la seva feina davant del públic: un paleta, un carnisser, una costurera, una teleoperadora, un cambrer, un mosso de magatzem, un mecànic, un informàtic i una netejadora. No saben si es tracta d’un projecte artístic, un experiment sociològic o un espectacle de fira.

Prenent com a punt de partida la novel·la del mateix nom d’Isaac Rosa, La mano invisible esdevé una paràbola sobre la precarietat al món laboral. L’objectiu del director era «situar l’espectador en un punt intermedi entre els protagonistes i el públic que paga per veure’ls cada dia, obligant-lo a qüestionar tot allò que hem après sobre el món de la feina i que no posem mai en dubte». El guió de la pel·lícula és del mateix Macián i de Daniel Cortázar, i entre els intèrprets principals hi ha Marta Larralde, Marina Salas, Josean Bengoetxea, José Luis Torrijo i Edu Ferrés.

La mano invisible va guanyar el premi del públic i el premi del jurat jove del REC Festival Internacional de Cinema de Tarragona, el premi a la millor direcció del Festival de Cinema Islantilla, el premi a la millor òpera prima del Festival du Film Espagnol de Tolosa de Llenguadoc i una menció especial del jurat del FEST New Directors New Films Festival. 

La pel·lícula es projecta aquest dimarts, dia 14, a 2/4 de 10 del vespre, a l'Espai ETC de Vic. El preu de l'entrada és de 5 euros (gratuït per als socis de Cineclub i 4 euros per als del VicJove).
 

 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Imatge il·lustrativa
Aleix Auber
Aleix Auber
Fotoreportatge d'Aleix Auber, aquest dissabte al matí, pels carrers de Banyoles, en ple confinament a causa del Covid19 | «Distància, però també complicitat, somriures davant de mirades desconfiades i poques paraules, són el resum perfecte d’aquest dia a dia»
Maria Saladich és cirurgiana a l'Hospital General de Vic, però és també il·lustradora. En ple confinament per la crisi del coronavirus enceta una col·laboració amb Setembre
Maria Saladich és cirurgiana a l'Hospital General de Vic, però és també il·lustradora. En ple confinament per la crisi del coronavirus enceta una col·laboració amb Setembre | Eudald Palma
Sara Blázquez
Entrevista a Maria Saladich, cirurgiana a l'Hospital General de Vic i il·lustradora | Aprofitem les facilitats que ofereixen les noves tecnologies i la seva setmana de reserva a la feina per parlar de la nova col·laboració amb Setembre, però també de la crisi del coronavirus, del sistema sanitari, de les xarxes de suport o de la importància de posar la vida al centre
El confinament ha enganxat a Pol Rifà, autor de la ressenya, llegint 'Serem Atlàntida', de Joan Benesiu (Edicions del Periscopi, 2019)
El confinament ha enganxat a Pol Rifà, autor de la ressenya, llegint 'Serem Atlàntida', de Joan Benesiu (Edicions del Periscopi, 2019) | Pol Rifà
Pol Rifà
Pol Rifà reflexiona des del confinament sobre 'Serem Atlàntida' (Edicions del Periscopi) i El meridià de París (Edicions Poncianes) | «A la novel·la es planteja que en la societat de l’espectacle tot és susceptible d’esdevenir un simulacre. En el sentit que la realitat es presenta com un decorat fruit de l’alienació i del consum generalitzat. Veient la situació actual m’aventuro a plantejar que el confinament també pot acabar convertint-se en un simulacre propi d’una societat de control»