En moviment

Cineclub Vic projecta 'La mano invisible', una paràbola sobre la precarietat laboral

La pel·lícula, feta de forma cooperativa i autogestionària, ha tingut també bona acollida en els circuits comercials

La projecció es fa aquest dimarts dia 14 a 2/4 de 10 del vespre en col·laboració amb la cooperativa Dies d'agost

| 13/11/2017 a les 11:24h
Arxivat a: En moviment, La mano invisible, drets laborals, precarietat laboral, Cineclub Vic, cinema
Aquesta notícia es va publicar originalment el 13/11/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Aquest dimarts es projecta al Cineclub Vic La mano invisible, una pel·lícula cooperativa i autogestionada que inentat buscar alternatives al model de producció tradicional i es presenta com una paràbola de la precarietat en el món laboral interpel·lant-nos sobre si podríem treballar d'una altra manera. Dirigida per David Macián, La mano invisible es va estrenar el 2016, i tot i partir d'àmbits alternatius, ha aconseguit presència en sales comercials movent-se al marge dels circuits de distribució habituals. La projecció es fa amb la col·laboració de la cooperativa Dies d'agost, editora de Setembre.

La pel·lícula se situa en una nau industrials, on onze persones són contractades per fer la seva feina davant del públic: un paleta, un carnisser, una costurera, una teleoperadora, un cambrer, un mosso de magatzem, un mecànic, un informàtic i una netejadora. No saben si es tracta d’un projecte artístic, un experiment sociològic o un espectacle de fira.

Prenent com a punt de partida la novel·la del mateix nom d’Isaac Rosa, La mano invisible esdevé una paràbola sobre la precarietat al món laboral. L’objectiu del director era «situar l’espectador en un punt intermedi entre els protagonistes i el públic que paga per veure’ls cada dia, obligant-lo a qüestionar tot allò que hem après sobre el món de la feina i que no posem mai en dubte». El guió de la pel·lícula és del mateix Macián i de Daniel Cortázar, i entre els intèrprets principals hi ha Marta Larralde, Marina Salas, Josean Bengoetxea, José Luis Torrijo i Edu Ferrés.

La mano invisible va guanyar el premi del públic i el premi del jurat jove del REC Festival Internacional de Cinema de Tarragona, el premi a la millor direcció del Festival de Cinema Islantilla, el premi a la millor òpera prima del Festival du Film Espagnol de Tolosa de Llenguadoc i una menció especial del jurat del FEST New Directors New Films Festival. 

La pel·lícula es projecta aquest dimarts, dia 14, a 2/4 de 10 del vespre, a l'Espai ETC de Vic. El preu de l'entrada és de 5 euros (gratuït per als socis de Cineclub i 4 euros per als del VicJove).
 

 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Signatura del pacte de govern entre PSOE i Unides Podem
Signatura del pacte de govern entre PSOE i Unides Podem | Twitter Pablo Iglesias
David Palau i Zaidín
David Palau analitza, en aquest article, el pacte de govern entre el PSOE i Unides Podem | «En cada moviment tàctic com aquest, les esquerres hi perdem un llençol de dignitat i coherència, dues divises imprescindibles que ens han d’ajudar a desbrossar el camí de la regeneració política»
Laia Casadevall, llevadora i activista pel part respectat
Laia Casadevall, llevadora i activista pel part respectat | Sara Blázquez
Sara Blázquez
Entrevista a Laia Casadevall, llevadora i defensora del part respectat | «La violència obstètrica és l'apropiació dels processos reproductius de les dones per part dels professionals de la salut i, en definitiva, una pèrdua de control i del dret a decidir sobre les nostres pròpies maternitats»
Adolfo Fernández, 'Dolfu'
Adolfo Fernández, 'Dolfu' | Infolibre
Roser Iborra
Article de Roser Iborra sobre el procés contra Adolfo Fernández, 'Dolfu', veí de Gijón a qui la justícia demana sis mesos de presó o 4.320 euros de multa per no haver-se presentat a fer de vocal en una mesa electoral al·legant motius ideològics | Iborra hi recorda quan ella també va ser jutjada pels mateixos motius el 1995: «En vam dir «insubmissió a l’estat». La desobediència té moltes cares, però totes sumen»