El Diacrític

Caudillo por la gracia de la Constitución

«El problema de fons és que no és democràcia, no. Vivim sota la constitució, una altra merda obsoleta que dicta tot el que es pot i no es pot fer, una espècie de biblia sense Déus ni divinitats»

«El que està clar d’aquests dies, és que no només Catalunya necessita ajuda, sinó tot Espanya necessita ajuda, perquè potser nosaltres marxarem, però els que es quedaran, necessitaran igualment la nostra ajuda»

​Que res no quedi en res

| 19/09/2017 a les 00:07h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, repressió, independentisme, independència, referèndum, 1-O
El president espanyol, Mariano Rajoy, en una compareixença davant la premsa
El president espanyol, Mariano Rajoy, en una compareixença davant la premsa | La Moncloa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 19/09/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El món està podrit. Deunidó. Curiosament, tot i creure sempre que ho sabia, ara, després d’aquests últims dies, ho tinc ben sabut, però em sorprèn. 

Em sorprèn que la llum del sol no arribi a totes les neurones humanes d’hom qui respira i s’aixeca cada matí en aquest món. Aquesta manca d'il·luminació fa que, en el no coneixement dels individus, que una immensa majoria hagi viscut fins ara en el pou de la desconeixença.

Ens pensàvem que convocavem un referèndum d’autodeterminació a Catalunya i en poc dies, hem vist de la merda que és capaç l’Estat espanyol. No només de la merda franquista que ha sortit de sota les estores, com aquella pols que guardàvem a sota per mandra a agafar la pala, sinó que les reaccions de la gent al segle XXI són totalment arcaiques i sense un bri d'empatia per res. No és que no m’estranyi això, però veure-ho, si més no, sempre crea un rebuig i una angoixa que et fa tapar-te els ulls per no veure-hi. 

M’encanta el concepte de democràcia actual que no té res a veure amb el que els grecs hi entenien. La democràcia representativa. Aquesta espècie de merda amb la qual designes durant quatre any que una persona faci el que vulgui. Sí, sí, el que vulgui, de manera que la persona que ha votat, pugui viure en la seva tranquil·litat neo-liberal i sota el jou del capitalisme i fer veure que no passa res. La gent mentre pugui pagar-se els seus vicis, tant hi fot! Que el president del govern i la seva colla de llepaculs frívols roben diners a tort i a dret? Que coi! No passa res! En nom de la democràca el fiscal de l’estat ja ho arreglarà.

El problema de fons és que no és democràcia, no. Vivim sota la constitució, una altra merda obsoleta que dicta tot el que es pot i no es pot fer, una espècie de biblia sense Déus ni divinitats, sinó morts glorificats que van escriure això. Gent, que segurament en el seu temps, potser eren una mica desperts, però que 40 anys després haguessin sigut només quatre dinosaures que encara creien en la redempció dels pecats de Déu i que un toro, si el torturen fins a morir, ja pots comptar, només és un toro. 

Doncs el que podríem dir nosaltres, només és una constitució, una constitució que havia de defensar el poble i ara mateix no serveix ni per matar mosques. Quan van retallar l’estatut vaig agafar el plec on sortia els «tijeretazos» del PSOE per matar mosques. La «Constitución Española» no crec que ni serveixi per això, la pudor que desprenen aquells que la glorifiquen fa que les pàgines escrites crein una alèrgia crònica a les persones.

Glorifiquen aquella, aquella que va ser escrita pels fills del franquisme, aquells merdosos que en nom d’ella venen a nosaltres a dir-nos com hem de ser. Com ens hem de comportar i què és el que podem fer, si és que realment alguna cosa podem fer. Aquell escrit de paraules tècniques brutes que diuen ser les regles de joc, les regles de joc de l’esclafament del canvi, l’esclafament de la llibertat dels pobles i de tot allò que realment la gent vol canviar. 

Es deuen pensar que som idiotes, que poden anar amb el seu dit acusador i jutjant les nostres accions que només reivindiquen el desig de viure millor. Sabeu què? El dit se’l poden posar al cul i que olorin la seva pròpia merda, que prescisament no pixen colònia. 

Aquest últims anys i dies hem vist allò que hi havia abans de la famosa «Constitución Española», franquisme pur. Espero que la similitud faci que en un temps curt, podem gaudir tots d'una nova constitució, catalana o espanyola, per a mi millor catalana, però almenys que el poble, sigui de on sigui, sigui lliure.

I mentre aquesta gent es folla la democràcia i el que significa amb la seva mena de Bíblia política de pacotilla, si la banca no pot tornar 40.000 milions d'euros dels diners públics, o mor gent casualment del cas Gürtel o es crema un jutjat de València o el Madrid o el Barça guanyen la Champions, tranquils, aquí no passa res. 

El que està clar d’aquests dies, és que no només Catalunya necessita ajuda, sinó tot Espanya necessita ajuda, perquè potser nosaltres marxarem, però els que es quedaran, necessitaran igualment la nostra ajuda i si fem un nou país, jo voto també perquè algun dia poguem ajudar aquells que viuen sota un jou que no veuen.
Imatge il·lustrativa
Ferran Domènech
En els dos casos una vintena de persones del Grup de Suport Mutu de Manlleu i la PAH han donat suport a les afectades | En un cas afecta a dues persones jubilades i en l'altre, a una que conviu amb un noi amb una discapacitat
Els relats d'aquesta edició s'havien d'inspirar en una de les il·lustracions finalistes del concurs d'il·lustracions. El relat de Lorena Anera es va inspirar en aquesta il·lustració de Paula Segarra
Els relats d'aquesta edició s'havien d'inspirar en una de les il·lustracions finalistes del concurs d'il·lustracions. El relat de Lorena Anera es va inspirar en aquesta il·lustració de Paula Segarra | Paula Segarra
Lorena Anera Mascaró
Publiquem el relat guanyador de la segona edició del concurs literari «El porc del demà», obra de Lorena Anera Mascaró | Aquest i cinc relats més formen part del recull que es podrà comprar a les llibreries a partir del 26 de febrer
El Casal Boira Baixa va quedar petit per la projecció de 'Naharina'
El Casal Boira Baixa va quedar petit per la projecció de 'Naharina' | Casal Boira Baixa
L'acte va comptar amb la presència de Ferran Domènech, director del documental sobre el Kurdistan sirià, i Sara Blázquez, periodista de Setembre, que junt amb la Directa ha fet la producció de la cinta | Domènech va denunciar que el nou govern sirià són titelles de Turquia i tenen per objectiu acabar amb el poble kurd