El Diacrític

Contrabandistes de la dignitat

Yosra al Hakeue, activista manlleuenca d'UCFR Osona, reclama en aquest article la dignificació de les condicions de treball de les dones que comercien amb objectes a banda i banda de la frontera de Melilla davant la mort de dues dones més la setmana passada

«El pes de la mercaderia podia rondar al del seu propi pes. Un cop que ho aconseguien continuaven caminant per a arribar al punt on deixaran la mercaderia i cobraran el preu estimat, que podia ser entre 10 i 15 euros en un matí»

La frontera Melilla-Nador, fortalesa d'Europa

| 04/09/2017 a les 07:00h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, frontera de Melilla, comerç transfronter, drets humans, Melilla
Imatge il·lustrativa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 04/09/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A l’estiu que vaig ser a la frontera de Melilla amb el Marroc, recordo que de lluny podia veure com arribaven centenars de contrabandistes marroquins i marroquines que es dirigien a travessar la frontera per tornar a entrar a Beni Enzar. Transportaven a l’esquena tot tipus de mercaderies que havien comprat a Melilla: mitjons, bolquers, mantes i sabatilles de segona mà, sucs, galetes, arròs i llaminadures. 

Tant era que nevés, plogués, fes fred o calor extrema, aquestes persones que s’han convertit en caps de família treballen diàriament a càrrec de mercaders, i aconseguien entrar i sortir de Melilla passant la mercaderia d’una banda a l’altra de les fronteres, el major nombre de vegades. El pes de la mercaderia podia rondar al del seu propi pes. 

Un cop que ho aconseguien continuaven caminant per a arribar al punt on deixaran la mercaderia i cobraran el preu estimat, que podia ser entre 10 i 15 euros en un matí. 

Els contrabandistes marroquins i marroquines passaven per fora de la duana i caminaven lluny fins a poder arribar al pas fronterer. La majoria eren dones solteres, vídues, casades o divorciades. Totes elles, amb una important necessitat que era aconseguir ingressos econòmics. I tots ells, demostraven que eren un exemple de lluita, perseverança i valor.

El pas tancava i no tornava a obrir fins a la una del migdia. Quan la frontera quedava oberta, els allaus dels contrabandistes eren habituals per entrar o sortir. Les fronteres s’havien convertit en un colador. Els contrabandistes lluitaven per fer un espai entre la gent per passar i tibar la seva mercaderia cap a dins, traspassar-la a l’altre cantó. Amb crits, empentes, s’aplegaven a la porta, alguns els queia la mercaderia de l’esquena, entre l’estret feien forat per passar i replegar la seva mercaderia de terra.

Aquest perill real a la frontera ha provocat moltes morts. Recentment el drama va tornar al pas El Tarajal, entre la ciutat autònoma i el Marroc. A la matinada, una múltiple aglomeració de persones va causar la mort de dues contrabandistes marroquines que van ser trepitjades desprès de l’obertura del pas fronterer, que portava diversos dies tancat. Amb la mort d’aquestes dues dones per aixafament després d'un allau a les nostres fronteres eleva a quatre el nombre de dones mortes només en el que va d'any.

D’aquesta forma comprovem que les dades que es registren són alarmants, amb la repetició de tantes morts que tanquen la frontera en dies tan tràgics com aquests. Per això, plantegem que es deixi de prendre amb passivitat aquestes repetides morts, i que és consensuïn i és reforcin les mesures necessàries per dignificar aquest comerç i les condicions laborals d’aquets habitants, perquè això no continuï succeïnt a la frontera.
El pany rebentat de la porta. Els el van començar a rebentar sense previ avís, havent-hi la família dins el pis
El pany rebentat de la porta. Els el van començar a rebentar sense previ avís, havent-hi la família dins el pis | Ferran Domènech Tona
Ferran Domènech Tona
La família no havia estat notificada prèviament i, malgrat tot, el llançament s'ha dut a terme | Diversos activistes per l'habitatge han acompanyat la família, que té fins dimarts per retirar les seves pertinences
Rafa Burgos, davant les torres negres de la Caixa a la Diagonal de Barcelona
Rafa Burgos, davant les torres negres de la Caixa a la Diagonal de Barcelona
L’acte es farà dimarts vinent, 14 de juliol, a Can Grau, amb la partipació de l’autor; de l’editora, Mar Carrrera, i de Josep Comajoan, periodista de Setembre | Editat per Pol·len Edicions, ‘La Caixa. Una història mai no explicada’ dissecciona el poder real i les ombres de la institució financera més influent del país
Concentració de suport a Vic al CDR osonenc Txevi Buigas arran de la seva detenció el setembre de 2019
Concentració de suport a Vic al CDR osonenc Txevi Buigas arran de la seva detenció el setembre de 2019 | Sara Blázquez Castells
Josep Comajoan Colomé
El 16 de juliol és previst que el Tribunal de Justícia de la Unió Europa es pronunciï sobre l'encaix de la llei d'amnistia en la justícia europea | Els CDR centren el seu suport als companys encausats en l''operació Judes' pel risc que la repressió que pateixen quedi eclipsada pel discurs mediàtic sobre l'exili