En Moviment

​El Festival Protesta posa el focus en l’art reivindicatiu en la seva cinquena edició

L’edició d’aquest any tindrà lloc a Vic del 20 al 28 d’octubre de 2017

El festival ha rebut prop de 600 curtmetratges d’una cinquantena de països

, Vic | 10/07/2017 a les 10:32h
Arxivat a: En moviment, cinema, curtmetratges, art, Festival Protesta
Acte final del Protesta 2016, amb Lu Rois al piano durant el lliurament de premis
Acte final del Protesta 2016, amb Lu Rois al piano durant el lliurament de premis
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/07/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Del 20 al 28 d’octubre tindrà lloc a Vic la cinquena edició del Festival Protesta, festival internacional de cinema de crítica social. Com cada any, el plat fort del festival serà el concurs de curtmetratges. A l’edició d’aquest any s’han presentat 579 films provinents de 52 països com Argentina, Brasil, Bulgària, França, Iraq, Nova Zelanda, Mèxic, Sri Lanka, Tailàndia o Uzbekistan. Després del visionat de totes les obres, l’organització n’escollirà una desena que formaran part de la sel·lecció oficial. Com cada any, el festival comptarà amb la col·laboració de persones representants del món del cinema i de l’activisme, que otorgaran els premis al Millor Documental i a la Millor Ficció mentre que els espectadors assistents als diversos actes seran els encarregats d’otorgar el Premi del Públic.

El Festival Protesta pretén convertir-se en una plataforma de projecció del cinema de denúncia en l’àmbit internacional. És per això que aquesta edició amplia a una desena la quantitat de llargmetrates que es projectaran, majoritàriament, al Cinema Nou; un antic cinema que el festival va reobrir en l’edició passada. L’organització del festival vol donar així, la oportunitat als espectadors de veure pel·lícules que encara no s’han estrenat en sales comercials del país o que no han aconseguit distribució, per fer del Protesta un referent per a les persones interessades en aquest tipus de cinema que no té una presència rellevant en els circuits comercials habituals.

Un David de Miquel Àngel censurat al cartell

En la seva cinquena edició, el Festival Protesta continua mantenint viu l’esperit que el va fer néixer: la transformació de la societat a través del cinema. Aquest any, però, la organització ha volgut anar una mica més enllà i donar cabuda a altres expressions artístiques que, com el cinema, poden ser utilitzades com a altaveu de denúncia i eina de transformació social.

L’historiador Howard Zinn escrivia a l’assaig Artistes i ciutadania en temps de guerra que quan pensava en la relació entre els artistes i la societat li venia al cap la paraula ‘transcendent’. Així és el cartell que presenta el Festival Protesta en aquesta edició i seran, també, moltes de les seves activitats paral·leles, que tindran l’art com a eix temàtic.

El cartell de la cinquena edició del festival té com a element central el David de Miquel Àngel, escultura que va generar incomoditat i polèmica per la seva nuesa quan es va exposar per primera vegada l’any 1504. Al cartell, David apareix amb unes guixades censuradores. Es tracta d’un David que no pot expressar (té la boca tapada), ni denunciar (té els ulls tapats), ni provocar (té els genitals tapats). La representació del David de Miquel Àngel va ser un producte i una resposta als canvis socials, polítics i ideològics de la Florència del renaixement. Amb la imatge del cartell d’aquesta edició, des de l’organització del festival s’apel·la a transcendir amb l’art per avançar socialment.

El cartell és obra d’Ivette Matavacas, de les Masies de Voltregà, i és el resultat del concurs que des de la segona edició del festival es fa entre els alumnes del segon curs dels Ensenyaments Artístics Superiors de Disseny Gràfic de l’EASD (Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic), que ha estat coordinat per Imma Espona.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
«Ens abandonem als líders. Als més ben plantats, a les més guapes, als que parlen més bé, als que guanyen les enquestes, als més ben vestits i clenxinats, a les que somriuen molt i guanyen els debats»
«Ens abandonem als líders. Als més ben plantats, a les més guapes, als que parlen més bé, als que guanyen les enquestes, als més ben vestits i clenxinats, a les que somriuen molt i guanyen els debats» | Miguel Henriques
Roser Iborra
«No interessa el raonament, sinó el crit: anar directament al cor, o a l’estómac, a l’autoestima, a l’orgull, a l’empatia a través de les emocions» | «A l’escola hi ha molta feina a fer, però les arrels vénen de casa»
A les iaies de 'De més verdes en maduren' no els agraden els petards
A les iaies de 'De més verdes en maduren' no els agraden els petards | Maria Saladich
Maria Saladich
A les iaies de 'De més verdes en maduren', de la il·lustradora Maria Saladich, no els agraden els petards
Montse Castañé, en una roda de premsa davant l'empresa Costa Food de Gurb, denunciant la falta de mesures de seguretat davant la Covid-19
Montse Castañé, en una roda de premsa davant l'empresa Costa Food de Gurb, denunciant la falta de mesures de seguretat davant la Covid-19 | Càrnies en Lluita
Montse Castañé
Montse Castañé, delegada sindical de la COS i membre de Càrnies en Lluita, denuncia casos d'acomiadaments en càrnies d'Osona per haver demanat mesures de seguretat davant la Covid-19 | «Ha passat, que sapiguem, a Costa Food, a Gurb, en el cas del treballador Abdul, i a Embotits Riera, a Centelles (proveïdor de Bon Preu), on han fet fora l’Ester per aquesta causa» | «En alguna empresa concreta, com ara Esfosa, la lluita sindical continuada ha donat els seus fruits i s’han pres les mesures adequades»