Documental de la Directa La Vall del Francolí - L’alè del camp
L’any passat Ecologistes en Acció va publicar un informe de la qualitat de l’aire de l’estat espanyol on hi havia afirmacions tan categòriques com que el 64% de la població de Catalunya respira aire contaminat, la normativa vigent és obsoleta i 185.000 persones de la Plana de Vic i el Prepirineu s’han vist afectades pels alts valors dels contaminants, que sobrepassen els límits legals. A més, si la mesura s’hagués fet tenint en compte els valors recomanats per l’OMS es podria afirmar que el 100% de la població de Catalunya ha respirat aire contaminat a nivells perjudicials per la salut.
El fet que s’agafi un índex català en comptes del de l’OMS és una de les trampes que Joan Buades, professor i investigador especialitzat en recerca sobre el turisme, la globalització i la crisi climàtica, descriu en el seu article «Catalunya amaga l’alt cost en salut de l’aire brut que respirem». Allà alerta, a més, sobre polítics municipals i autonòmics negacionistes i la manca de monitoratge de la qualitat de l’aire i l’impacte sobre la salut.
Per parlar de tots aquests punts de dues zones concretes de Catalunya, Osona i el Camp de Tarragona, a Setembre hem organitzat una conversa entre Osona Respira i la Plataforma Cel Net. Per Osona Respira hi han participat Fermí Tanyà, Pau Comas i Josep Lluís Garcia. Per la Plataforma Cel Net, Adrià Pallejà.
A Osona, a l’estiu el gran problema és l’ozó, quan els seus nivells són més alts que els que hi ha Barcelona
Fem un diagnòstic de la situació actual: Com és l’aire que respirem? Quins efectes té sobre la salut?
Osona Respira: A la Plana de Vic fa més de trenta anys que se sap que la qualitat de l’aire és problemàtica i no és perquè tinguem una indústria contaminant important com al Camp de Tarragona sinó sobretot ve condicionada per l’orografia: estem envoltats de muntanyes i això afavoreix la inversió tèrmica, sobretot en situacions d’anticicló que dificulta la dispersió de contaminants. Això genera un efecte acumulatiu que ve agreujat per la marinada que porta la contaminació des de l’àrea metropolitana de Barcelona. Per exemple, a l’estiu el gran problema és l’ozó (O₃) quan els seus nivells són més alts que els que hi ha Barcelona. Els últims anys la meitat dels episodis d’ozó a Catalunya que es mesuren a l’estiu són a la Plana de Vic.
Tenim unes alertes puntuals al llarg de l’any. A l’hivern amb el tema de partícules i a l’estiu amb l’ozó. Però el gran problema és que si bé els nivells no arriben als d’alerta puntual, són força alts durant 80-100 dies de l’any. I això és clau: des de l’any 1992 tenim mesures per l’ozó i des de llavors estem superant els valors recomanats per l’OMS, basats en criteris de salut, de mitjanes anuals. Pel que fa a partícules, tenim mesures des de fa uns deu anys a Vic i tres a la resta de la comarca. Aquí tornem a sobrepassar els nivells de l’OMS i en alguns casos fins i tot els legals. Això vol dir que estem molt temps exposats a aquests contaminants. I aquí s’hauria de puntualitzar la diferència entre nivells de l’OMS i legals: els primers estan basats en criteris científics sobre la salut mentre els legals són els marcats per l’Estat i Europa i solen ser entre quatre i cinc vegades més alts que els de l’OMS perquè tenen en compte criteris econòmics.
«Els últims anys la meitat dels episodis d’ozó a Catalunya que es mesuren a l’estiu són a la Plana de Vic»
La nostra queixa és la següent: les propostes d’experts del CSIC com en Xavier Querol s’han quedat en un calaix des de fa més d’una dècada mentre que a Llombardia veuen una millora en la qualitat de l’aire perquè les han seguit. Per què aquí no s’han implementat?
Pel que fa a la salut falten estudis epidemiològics locals potents, però hi ha una tesi doctoral molt recent de Marc Vila, infermer del CAP del Remei de Vic, i hi ha indicis preocupants: en una mostra que es va fer a la població de la comarca d’Osona amb persones de menys de 50 anys es va veure com el 20% té algun tipus de problema respiratori mentre que de la població espanyola només hi ha una afectació del 5%. Ell mateix descriu que un 19% ja es veia en un estudi que es va realitzar a Manlleu fa un parell de dècades.
Plataforma Cel Net: Al Camp de Tarragona la situació és bastant més complexa i un dels nostres grans problemes és la falta d’informació. Aquí hi ha una de les àrees petroquímiques més grans del sud d’Europa, i això genera una contaminació molt diversa i complicada. Quan es va fer el primer gran estudi de mostreig el 2014 es van detectar fins a 200 compostos orgànics volàtils diferents i d’aquests la xarxa pública en controla cinc o sis de bàsics. Llavors ja vam veure que la manera com ho estem mesurant no és l’adequada. Ens preocupen especialment les substàncies més tòxiques com el benzè (regulat en l‘àmbit català), el 1,3-butadiè (no regulat en l’àmbit català) i l’òxid d’etilè (famós als mitjans per l’explosió a la planta d’IQOXE el 2020 i que no s’ha mesurat mai a l’estat espanyol i tampoc tenim cap referència europea), tots ells amb efectes greus sobre la salut. Nosaltres tenim episodis de contaminació molt alta. A més d’això hi ha el trànsit rodat: tenim un volum de població que no arriba al mig milió de persones i en certs barris hem trobat volums de contaminació iguals que als de Barcelona, amb dos milions d’habitants.
El problema és que el sistema de control es basa sobretot en mitjanes anuals, i això fa que es puguin complir els límits legals encara que hi hagi pics puntuals molt elevats, que també tenen impacte demostrable sobre la salut.
«El sistema de control es basa sobretot en mitjanes anuals, i això fa que es puguin complir els límits legals encara que hi hagi pics puntuals molt elevats, que tenen impacte demostrable sobre la salut»
A més, hi ha un altre element clau: la seguretat. Hi ha episodis visibles, fumeres, fuites, accidents, i sovint no hi ha informació clara ni protocols de protecció per a la població. Científicament, està demostrat que un pic de contaminació molt alt pot generar afectacions immediates, però aquests episodis continuen sent legals perquè no estan ben regulats. Aquí a Tarragona no s’ha confinat mai la població perquè hi ha interessos industrials molt clars mentre que a Vilanova i la Geltrú sí que s’ha fet.
Alguna càtedra ha volgut fer estudis epidemiològics i les iniciatives han sigut vetades. El que tenim són, per exemple, els mapes del càncer de Sant Joan de Reus a les comarques de Tarragona i per bibliografia dels Estats Units sabem quina afectació té l’òxid d’etilè sobre la població. Per exemple, el limfoma de Hodgkin. I veiem com hi ha un percentatge més alt d’afectats a les poblacions que hi viuen a prop. Com deia, als Estats Units les plantes d’aquest tipus se situen a 50 quilòmetres dels nuclis urbans, però aquí hi ha 600 metres entre la planta i una escola. Però, a més dels contaminants, hi ha explosions que provoquen que material pesant surti disparat i destrossi edificis i pugui causar víctimes. De fet, hi ha una normativa franquista que diu que no es pot construir una planta química a menys de dos quilòmetres de la població. El 90% del complex petroquímic de Tarragona infringeix aquesta norma des de la dècada dels seixanta. Però tal com he dit abans no tenim un estudi que demostri una vinculació directa.
Imatge de contaminació d'una indústria vigatana publicada a les xarxes socials d'Osona Respira Foto: Osona Respira
Com hem arribat fins aquí?
Osona Respira: A Osona el problema té diversos orígens que es van sumant. Un primer és el trànsit rodat, que genera òxid de nitrogen i contribueix directament a la formació d’ozó. Cal tenir en compte que a la comarca hi ha més cotxes per habitant que en moltes altres zones de Catalunya malgrat que es demana que es faci com a Europa i s’implementin zones de baixes emissions.
Un segon origen són les combustions, tant domèstiques com agrícoles i industrials: estufes de llenya, calderes de biomassa i, sobretot, les cremes de restes vegetals, que es concentren justament en els mesos amb pitjor qualitat de l’aire, del 15 d’octubre al 15 de març.
«La normativa diu que no es pot construir una planta química a menys de dos quilòmetres de la població. El 90% del complex petroquímic de Tarragona infringeix aquesta norma des de la dècada dels seixanta»
I un tercer factor estructural és la ramaderia intensiva, especialment la porcina, amb un milió de porcs a Osona. L’amoníac (NH₃) que s’allibera dels purins és irritant i, quan reacciona amb altres contaminants, forma partícules fines com el nitrat d’amoni, un component clau de les PM₂․₅. Tot això, combinat amb la inversió tèrmica, converteix la Plana de Vic en una zona especialment vulnerable.
Hi ha dies d’hivern que només ens movem entre una qualitat de l’aire dolenta i molt dolenta i les empreses, fàbriques de pinso, graveres, foneries i instal·lacions de gestió de residus, poden continuar funcionant com si res.
Plataforma Cel Net: És una activitat econòmica molt arrelada, amb un impacte enorme sobre el territori, i això ha fet que durant dècades no hi hagi hagut una voluntat clara de regular de manera estricta les emissions. Tampoc hi ha estudis sobre les conseqüències que aquestes indústries tenen sobre la salut dels seus 30.000 treballadors, els principals afectats. Al documental És a l’aire (2019) es pot veure el primer litigi d’un extreballador afectat per càncer. Al Camp de Tarragona el camí és més directe: el pes del model industrial petroquímic ho condiciona tot.
Hem arribat fins aquí perquè el sistema ha prioritzat l’estabilitat econòmica i la pau social per sobre del dret a respirar un aire segur. Però nosaltres hem vist que la pressió ciutadana funciona i aconsegueix petites victòries. Per exemple: el 2014 vam aconseguir començar a posar informació i vam trobar pics de l’1,3-butadiè que eren 20 vegades superiors als nivells recomanats. Quan la població coneix la informació, reacciona i fa pressió per millorar la situació. Però, tal com deia, és un sistema molt arrelat a la comarca i l’empresa fa d’administració. Per exemple, finança festes majors. Nosaltres no necessitem mesures diferents perquè els problemes no són de diversos orígens com a Osona, però el que volem és un marc regulatori per a la indústria petroquímica, que a la vegada és molt gran i complexa perquè hi ha centenars d’empreses.
Concentració de la plataforma Cel Net amb motiu del cinquè aniversari de l'accident d'IQOXE Foto: Cel Net
Per què neixen Osona Respira i Plataforma Cel Net? Els ciutadans hem perdut la capacitat de decidir?
Osona Respira: Osona Respira neix el 2019, quan diverses setmanes seguides de superacions d’ozó fan evident que això no és un fet puntual. Diferents entitats i persones de la comarca es troben, comparteixen informació i prenen consciència de la magnitud del problema.
Amb la Covid, la mobilització es frena, però també vam aprofitar per analitzar dades i estudis. Vam treballar amb una associació de veïns per tal de reduir la circulació de vehicles a la ciutat i es va demostrar una cosa important: quan hi ha informació i pressió ciutadana, passen coses. En un carrer de Vic de la zona on vivia l’alcaldessa, la publicació de dades de contaminació va fer eliminar carrils de circulació i reduir un 40% el trànsit i ja s’han fet estudis i s’ha vist una millora en la qualitat de l’aire. Això demostra que la capacitat de decidir no s’ha perdut del tot, però cal exercir-la.
Des de fa dos anys ens tornem a centrar en les cremes agrícoles on s’han detectat nivells molt alts de contaminació. En aquest cas ens vam dirigir al Consell Comarcal mig any abans que comencés l’època de cremes amb mesures, com prohibir-les, comprar trituradores, campanyes informatives sobre què es pot cremar a les llars domèstiques, determinar períodes, etc. Però sis mesos després es va veure que l’administració no havia fet res. Finalment, nosaltres vam anar a parlar amb els pagesos directament i vam arribar a acords en un parell de municipis.
«Hi ha dies d’hivern que només ens movem entre una qualitat de l’aire dolenta i molt dolenta i les empreses, fàbriques de pinso, graveres, foneries i instal·lacions de gestió de residus, poden continuar funcionant com si res»
En realitat estem parlant de mesures fàcils i que no necessiten una gran inversió, només falta previsió. Entenem que no hi ha voluntat política: s’aproven molts plans de qualitat de l’aire i el diagnòstic se sap des de fa molts anys, però no hi ha cap pla que parli de terminis i mesures concretes.
El gran repte és que la contaminació atmosfèrica és invisible. Costa molt més mobilitzar-se contra alguna cosa que no es veu ni fa soroll, però que té un impacte real i constant sobre la salut. Però quan publiquem dades veiem que hi ha una reacció de la gent, això ens diu que és un tema que interessa i preocupa.
Com a primícia: Osona Respira hem passat de ser una plataforma per constituir-nos oficialment com una associació.
Un informe d'Ecologistes en Acció afirma que un 64% de la població de Catalunya respira aire contaminat
Plataforma Cel Net: La Plataforma Cel Net neix en municipis molt propers al complex petroquímic fa vint anys, on la contaminació és visible i perceptible: olors, sorolls i accidents fan que la percepció del risc sigui més immediata. Però fins i tot així, durant molts anys no hi ha hagut resposta institucional i per defecte no es dona sense pressió ciutadana i la pressió ve per la sensibilització, sigui per dades o sensorial. Per nosaltres hi ha un punt d’inflexió, que és l’accident a l’empresa IQOXE el 2020: fem una convocatòria espontània i omplim la plaça de la Font amb milers de persones. Aquesta mateixa pressió ciutadana obliga que ara l’Ajuntament de Tarragona faci un estudi de la qualitat de l’aire.
«Des que s’aplica la zona de baixes emissions a Barcelona s’ha vist una reducció de la contaminació a la Plana, això demostra que aquestes mesures són factibles i serveixen»
No creiem que la ciutadania hagi perdut la capacitat de decidir, però sí que aquesta capacitat ha estat limitada deliberadament per la manca d’informació i per un relat institucional que tendeix a minimitzar el risc. Quan no s’informa, quan no es mesura bé, quan no hi ha protocols clars, la població no pot prendre decisions informades. La pressió ciutadana és l’única eina que ha demostrat ser efectiva per forçar canvis polítics. I si som alarmistes amb les dades és perquè cada vegada que hi ha un accident hi ha un ingrés molt alt de persones amb problemes respiratoris.
Què es podria començar a fer ara mateix i no s’està fent?
Osona Respira: Hi ha moltes mesures que es podrien aplicar immediatament. En primer lloc, reduir dràsticament les cremes agrícoles i oferir alternatives reals com trituradores compartides i planificació comarcal. També cal un control real de les estufes i calderes de biomassa, amb inspeccions, filtres i ajuts per substituir equips ineficients.
En l’àmbit del trànsit, cal aplicar de debò les zones de baixes emissions i millorar el transport públic urbà i interurbà. Des que s’aplica la zona de baixes emissions a Barcelona s’ha vist una reducció de la contaminació a la Plana, això demostra que aquestes mesures són factibles i serveixen. I en el cas dels purins, fer complir la normativa: injecció al sòl, basses cobertes i controls efectius.
Xemeneia d'una de les indústries del complex petroquímic de Tarragona
Un punt clau és la comunicació. Calen protocols clars perquè escoles, residències, centres mèdics i clubs esportius sàpiguen què fer quan la qualitat de l’aire és dolenta. Això protegeix la salut i, alhora, genera consciència social: si realment comencéssim a confinar la població cada vegada que fos necessari es generaria una sensibilització de la gravetat de la situació.
Un altre tema és que hi ha polítics negacionistes que s’agafen a l’argument que la contaminació només ve de la zona metropolitana.
Finalment, hi ha una nota optimista: des de fa un temps se’ns apropa gent preocupada pel tema i que volen informar-se més, sigui privadament o per treballs acadèmics. Per tant, en aquest sentit, veiem que tot el que fem té un impacte real.
«Hi ha uns equips comprats per mesurar l’òxid d’etilè que fa mesos que són en un magatzem de la Generalitat»
Plataforma Cel Net: En el nostre cas, el full de ruta és clar: control, legislació i sancions perquè és un sol focus d’origen.
Hem presentat tres estudis elaborats per la URV, la UPC i la UB que confirmen les substàncies tòxiques de les quals parlava al principi: el benzè, l’1,3-butadiè i l’òxid d’etilè. Controlar millor què respirem, mesurar de manera contínua els compostos rellevants i fer públiques les dades. Per exemple hi ha uns equips comprats per mesurar l’òxid d’etilè que fa mesos que són en un magatzem de la Generalitat i que no s’instal·len perquè serà la primera vegada que es mesurarà aquest contaminant a l’Estat espanyol i probablement a Europa i sembla que hi ha algun interès a no fer-ho. Per nosaltres, és clarament la Generalitat qui ha de fer la feina. Hem impulsat un estudi amb la URV per marcar quins són els límits de benzè i 1,3-butadiè per períodes de 24 hores i inferiors. No ho fem per l’òxid d’etilè perquè no l’hem pogut mesurar encara.
També cal legislar pensant en la salut, incorporant límits per a períodes curts i episodis puntuals en una nova legislació catalana basats en els nostres estudis. Ho portarem a partits i farem pressió en aquest sentit.
I aplicar sancions reals quan es vulneren aquests límits. Això, sobretot és possible si tenim un bon diagnòstic, un bon control continuat i un bon marc legislatiu.
La nostra experiència demostra que iniciatives com la Taula de Qualitat de l’Aire, amb empreses, universitats, Generalitat i nosaltres, no funcionen perquè mentre nosaltres volíem treballar molts i altres només posaven traves. I malgrat que la Taula va estar molts anys en funcionament no ha generat cap tipus d’impacte. És una eina de l’administració per apaivagar temes. No creiem en taules infinites ni en plans sense calendari. La diagnosi està feta i les eines existeixen. El que falta és voluntat política per posar la salut de la població al centre.
