En moviment

​Intenten desnonar una família amb menors que porta 25 anys al mateix pis de Vic

Fa uns mesos se'ls va acabar el contracte de lloguer i actualment hi viuen en règim d'ocupació

La família ha denunciat que no tenen alternativa, ja que pateixen racisme immobiliari i no els volen llogar cap pis, malgrat han manifestat poden pagar lloguer

Tens intent de desnonament amb cinc menors al centre de Vic

| 09/04/2026 a les 19:38h
Arxivat a: En moviment, habitatge, desnonaments, PAH
Activistes de la PAH concentrades davant l'immoble afectat
Activistes de la PAH concentrades davant l'immoble afectat | Ferran Domènech
Aquest dijous a les deu del matí hi havia previst un desnonament al carrer Candi Bayés del barri del Remei de Vic. A l'immoble hi viu, des de fa 25 anys, una família amb tres fills, dos dels quals menors. A més, la dona de la família té una discapacitat reconeguda.

Fa uns mesos se'ls va acabar el contracte de lloguer i actualment hi viuen en règim d'ocupació. La família ha denunciat que no tenen alternativa, ja que pateixen racisme immobiliari i no els volen llogar cap pis, malgrat hagin manifestat poden pagar lloguer. «Encara que valgui mil euros ho pagarem, volem viure tranquils», deia un dels membres de la família.

A les deu tocades s'han presentat la comitiva judicial i el propietari del pis. Aquest darrer ha explicat que a ell també el fan fora del pis on viu, per aquesta raó va comprar el pis del carrer Candi Bayés sense saber que hi vivia gent. Per la seva banda, el procurador de la part demandant s'ha mostrat bel·ligerant dient que hi havia un procediment judicial i que s'havia de respectar.

D'altra banda, una quinzena d'activistes de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) s'ha concentrat davant l'edifici i ha explicat a la comitiva que la família no marxaria, ja que els Serveis Socials de l'Ajuntament de Vic no els ha donat alternativa i no es podien quedar al carrer. També han anunciat que recorreran la decisió judicial.

Finalment, el desnonament s'ha suspès, però la comitiva judicial ha anunciat que el proper llançament s'efectuarà amb la presència de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos d'Esquadra.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Concentració de suport a Vic al CDR osonenc Txevi Buigas arran de la seva detenció el setembre de 2019
Concentració de suport a Vic al CDR osonenc Txevi Buigas arran de la seva detenció el setembre de 2019 | Sara Blázquez Castells
Josep Comajoan Colomé
El 16 de juliol és previst que el Tribunal de Justícia de la Unió Europa es pronunciï sobre l'encaix de la llei d'amnistia en la justícia europea | Els CDR centren el seu suport als companys encausats en l''operació Judes' pel risc que la repressió que pateixen quedi eclipsada pel discurs mediàtic sobre l'exili
El FESSrural és itinerant i se celebra cada any en un indret diferent de Catalunya
El FESSrural és itinerant i se celebra cada any en un indret diferent de Catalunya | Àlex Espuny
Josep Comajoan Colomé
El Festival de l’Economia Social i Solidària Rural de Catalunya aterra es farà al santuari del Miracle de la mà d’un grup d’iniciatives de l’economia social i solidària de la comarca | El FESSrural disposarà de diferents espais: Cultura, Fira, tallers i oci, restauració i un per la canalla, a més de debats sobre pagesia, cooperativisme, cures o transició energètica
Concert d'Anna Andreu en una edició del Cantilafont
Concert d'Anna Andreu en una edició del Cantilafont | Clara Orozco
Laura Arau
«Festivals com Cantilafont no només reben menys diners públics —també decideixen millor on van els que tenen. Amb pressupostos que mai s'acostaran als dels grans festivals, la decisió passa per pagar bé a poca gent en lloc de pagar malament a molta. No és una qüestió d'escala. És una qüestió de criteri» | «I quan el diner públic arriba als grans festivals, no es tradueix en oportunitat real per a qui crea: l’artista emergent hi és present al cartell, relegat a un escenari petit en un horari on gairebé no hi ha públic, però en treu poc més que la il·lusió d’haver-hi estat»