Setembre Crític | L'entrellat de la sanitat pública i privada d'Osona

Desenes de metges fan activitat privada i pública a l’hospital de Vic sense tenir la compatibilitat aprovada pel Departament de Salut

L’Informe de Control Financer de la Intervenció General de la Generalitat també detecta irregularitats en l’activitat privada al Consorci Hospitalari de Vic gestionada per Consultori Bayés

Més de 100 professionals en plantilla de l’hospital de Vic també hi fan activitat privada, sense que en la majoria de casos hi hagi la preceptiva autorització del Departament de Salut

La Intervenció de la Generalitat detecta «greus irregularitats» en la gestió econòmica del Consorci Hospitalari de Vic

| 16/03/2026 a les 14:20h
Arxivat a: Setembre crític, sanitat a Osona, sanitat, salut, Consorci Hospitalari de Vic, hospital de Vic, salut pública, sanitat pública, sanitat privada, Consultori Bayés
El Consorci va informar a la Intervenció General que hi ha 109 professionals en plantilla que també fan activitat privada a l'hospital de Vic
El Consorci va informar a la Intervenció General que hi ha 109 professionals en plantilla que també fan activitat privada a l'hospital de Vic | Sara Blázquez Castells
L’últim informe de control financer de la Intervenció General de la Generalitat va detectar irregularitats sobre la incompatibilitat d’exercir un mateix professional activitat pública i privada al Consorci Hospitalari de Vic (CHV). En concret, el Consorci no va poder aportar a la Intervenció l’obligatòria autorització de compatibilitat emesa pel Departament de Salut dels 109 professionals amb pluriocupació a l’hospital de Vic durant l’exercici 2022, l’últim del qual s’ha publicat l’Informe d’Intervenció. A més, la Intervenció posa en evidència que la mateixa irregularitat ja s’havia detectat en l’anterior informe de control financer, referit a l’exercici 2016, sense que fins a la data s’hi hagués posat solució.

El personal del sector públic, entre ell el que treballa al Consorci Hospitalari de Vic, està sotmès a una regulació específica d’incompatiblitats. En concret, queda afectat per les dues lleis d’incompatibilitats del personal al servei de l’administració de la Generalitat i al servei de les administracions públiques, pel decret sobre les normes i el procediment per a l’aplicació de les incompatibilitats al personal sanitari al servei de la Generalitat, i pel criteri tècnic d’incompatibilitatats 1/2015 del Departament de Salut.

Conforme a aquesta normativa, el personal del Consorci Hospitalari de Vic requereix d’autorització expressa de compatibilitat emesa pel conseller de Salut o el secretari general del Departament per dur a terme activitat pública i privada en un mateix centre. L’informe d’Intervenció és clar i en la pàgina 40 diu: «D’acord amb el marc normatiu citat, no és possible obtenir la compatibilitat amb una activitat privada (incloses les de caràcter professional, siguin per compte pròpia o sota la dependència d’una altra entitat o particular), quan aquella es relacioni directament amb les que desenvolupi al Consorci Hospitalari de Vic».

La Intervenció General va sol·licitar al Consorci la identificació dels treballadors que realitzen una segona activitat pública o privada així com les preceptives resolucions de compatibilitat. El CHV va facilitar un llistat amb 109 persones identificades en situacions de pluriocupació. L’annex XVII inclou la relació d’aquestes 109 persones, així com les irregularitats detectades.

Respecte aquests 109 persones, n’hi ha unes quantes de les quals la sol·licitud de compatibilitat al Departament de Salut s’havia fet aquell mateix any 2022 al qual es refereix l’últim informe d’Intervenció. D’aquestes, no se’n tenia cap més notícia i el CHV els va dir que no podien fer el seguiment de la situació en què es trobaven les sol·licituds. Addicionalment, el CHV va facilitar un llistat d’altres professionals que havien cursat la sol·licitud en anys anteriors i que, presumptament, estaven pendents de resoldre, atès que no disposaven de la resolució d’autorització.

Aquí la Intervenció General també és taxativa. I es remeten al punt 3 de l’article 2 del Decret 98/1985, que diu textualment: «Transcorregut el termini de tres mesos des de la presentació de la sol·licitud de compatibilitat en el corresponent Registre sense resolució de compatibilitat efectuada per l’òrgan competent segons el que estableix l’article 10 d’aquest Decret, s’entendrà desestimada la petició». Per tant, si no s’havien resolt en el moment que es va informar a la Intervenció General, aquestes sol·licituds de compatibilitat cursades en anys anteriors, s’havien de donar per desestimades. I malgrat tot, es continuava compatibilitzant l’activitat pública i privada sense més problema.
 

Alfredo García, director del CatSalut, intervenint a l'acte de relleu a la presidència del CHV. Al seu costat, Joan Turró, el nou president, i Albert Castells, vicepresident i alcalde de Vic Foto: Josep Comajoan Colomé


La Intervenció General porta anys advertint d'aquestes irregularitats

De fet, el tema ve de lluny. Si l’últim informe de control financer del CHV publicat és el de 2022, l’anterior és el de 2016. Aquest informe, en l’apartat 6.3.4 de recomanacions ja deia el següent:«Cal afrontar la situació de personal assistencial que desenvolupa una segona activitat, pública o privada, sense disposar de la prèvia autorització de compatibilitat. De forma particular, s’ha de disposar de cobertura que empari l’activitat del personal en plantilla que pertany a la societat AIDO, duent a terme activitat privada en les mateixes instal·lacions del Consorci, que és facturada al Consorci per la societat».

I malgrat tot, la mateixa Intervenció recalca que, sis anys després, «es deixa constància expressa que, segons les manifestacions de l’entitat, tenen personal en la plantilla que alhora també ho és del CHV i que desenvolupen activitats privades en les societats mencionades, si bé no s’ha aportat les compatibilitats corresponents i manifesten que desconeixen qui són els professionals que en formen part». Per tant, conclou la Intervenció, «no s’han implementat millores per donar compliment a la recomanació efectuada» sis anys abans.

Les societats a les que es refereix l’últim informe de control financer són les formades per personal en plantilla o societats on hi treballa personal en plantilla, que alhora facturin al propi CHV. El mateix Consorci va informar a la Intervenció General que durant el 2022 hi havia quatre societats amb personal en plantilla que alhora ho era del Consorci i que desenvolupen activitats privades en les societats mencionades, i que alhora facturin al propi CHV. Són les societats Especialitats Mèdiques Vic SL, AIDO - Assistència, RCM Global Care SLP i De Castro Serveis Mèdics SCP. 

Amb tot, el Consorci en aquest cas tampoc va aportar cap mena d’autorització de la compatibilitat d’exercir medicina pública i privada al mateix centre, en aquest cas per a les esmentades societats de medicina privada. El Consorci, segons es diu en l’informe de control financer, els va dir que «desconeix els professionals que en formen part», i que, de tota manera, en el moment de l’acollida dels professionals, ja els informen, que si es dona el cas, tenen l’obligatorietat de sol·licitat la compatibilitat i tenir l’autorització expressa del Departament de Salut.

A la Intervenció General no li va satisfer la resposta del Consorci, i en la pàgina 114 de l’informe de control financer diuen que «cal que l’entitat disposi d’informació de quins són aquests professionals per tal de corroborar que disposen de les compatibilitats corresponents i quines activitats realitzen a fi de comprovar el compliment de l’establert a la legislació bàsica per l’activitat sanitària privada dins el sistema nacional de salut». 
 

Edifici de la Clínica de Vic, on s'exerceix la sanitat pública però també la privada, en mans de Consultori Bayés Vic SL Foto: Josep Comajoan Colomé


Consorci, Bayés i Adeslas: el ‘triangle de les Bermudes’ de la sanitat privada osonenca

Més enllà de les irregularitats en la falta d’autorització de compatibilitat de les persones que fan activitat pública i privada a les instal·lacions del CHV, l’Informe de Control Financer de la Intervenció General de la Generalitat també inclou altres deficiències en la gestió de la sanitat privada que s’exerceix a l’hospital de Vic. Més concretament, en referència a la vinculada a la societat Consultori Bayés Vic SL. 

En concret, la Intervenció posa la banya en els tràmits administratius derivats de les assistències mutuals provinents de l’asseguradora Adeslas, vinculada al grup Caixa Bank, que el Consorci té delegat en Bayés. I és que en una addenda posterior a un contracte antic entre el CHV i Bayés perquè aquesta societat gestioni l’assistència privada a la Clínica de Vic -l’antiga Aliança- a canvi d’un lloguer gairebé simbòlic de les instal·lacions, s’hi va colar que Bayés s’encarregaria de la facturació dels serveis assistencials prestats a les instal·lacions del CHV per part d’Adeslas. I que cobraria fins a un 3% del total de la facturació gestionada, malgrat ser un servei prestat pel CHV a Adeslas. 

Doncs bé, de l’anàlisi de la documentació jurídica que dona cobertura a aquest servei, la Intervenció manifesta en la pàgina 82 de l'informe de control financer que el contracte inicial no consta publicat al Registre Públic de Contractes ni tampoc al Perfil del Contractant del CHV. Això per començar. Però n’hi ha més: «A criteri d’aquesta Intervenció no queda motivat a l’expedient el fet pel qual aquest servei s’ha d'encarregar a Consultori Bayés Vic, ni tampoc que el contracte original doni cobertura a la seva realització». 

En relació a la revisió de factures de l’exercici 2022, el Consorci va facilitar unes tarifes de l’exercici 2017 que són les que efectivament s’adiuen amb els serveis facturats. Amb tot, la Intervenció afegeix: «No obstant, es vol posar de relleu que d’acord amb el pacte tercer de l’addenda, les tarifes s’haurien d’actualitzar anualment». És més, algun serveis facturats, com els de «citologia general» o de «peça quirúrgica gran», s’apliquen uns preus no inclosos en el llistat de tarifes, o en altres casos, com els de «polipectomia», la factura és gairebé un 50% més cara que el preu tarifat. I com a cirereta del pastís, a la pàgina 104, també en referència a Bayés i el CHV, l’Informe d’Intervenció deixa anar una última asseveració no menys significativa: «Alhora no consta que hi hagi autorització del CatSalut per prestar activitat privada».
 

Sara Manjón, gerent del Consorci; Olga Pané, consellera de Salut, i Èlia Tortolero, delegada del Govern a la Catalunya Central, en un acte a l'hospital de Vic Foto: @salutcat


La Intervenció parla de «greus irregularitats» en la gestió del Consorci

El mateix informe on es detecten les deficiències en la medicina privada que s'exerceix a l'hospital de Vic, també ressenya altres tipus d’irregularitats, tal com avançava Setembre en dos reportatges anteriors publicats el 4 de de setembre i el 28 de gener passats. Irregularitats que, si bé s’hi ha tret importància des del Consorci, no se n’ha desmentit cap ni una. Més aviat s’ha tendit a minimitzar-les i afegir que s’aplicaria un pla de millora per resoldre-les. Entre altres, l’informe qüestiona diverses qüestions relacionades amb la contractació -amb casos de fraccionament que beneficien determinats proveïdors-, l’extralimitació en les funcions de la gerent, Sara Manjón del Solar, la contractació irregular d’alguns directius del Consorci, o que s'havien atorgat places en concursos públics a persones que no havien tret la millor qualificació, entre altres. 

Si bé des de l’equip de direcció del Consorci s’ha tret importància als fets, l’informe de la Intervenció General es refereix, textualment, a «greus irregularitats» en la gestió i que alguna decisió presa en els últims anys «no té encaix en el marc jurídic», una forma fina de dir que no és legal. L’Informe de Control Financer de la Intervenció General és el que es realitza sobre el resultat de les actuacions amb efectes econòmics i financers efectuades per les entitats del sector públic de l’administració de la Generalitat. Audita i fiscalitza aquells serveis, òrgans i unitats de l’administració de la Generalitat, però també aquelles entitats que formen part del sector públic de la Generalitat amb participació majoritària, directament o indirecta. Seria el cas del Consorci Hospitalari, que jurídicament, està integrat per la Generalitat i la Fundació de l'Hospital de la Santa Creu de Vic.
El Consorci va informar a la Intervenció General que hi ha 109 professionals en plantilla que també fan activitat privada a l'hospital de Vic
El Consorci va informar a la Intervenció General que hi ha 109 professionals en plantilla que també fan activitat privada a l'hospital de Vic | Sara Blázquez Castells
Josep Comajoan Colomé
L’Informe de Control Financer de la Intervenció General de la Generalitat també detecta irregularitats en l’activitat privada al Consorci Hospitalari de Vic gestionada per Consultori Bayés | Més de 100 professionals en plantilla de l’hospital de Vic també hi fan activitat privada, sense que en la majoria de casos hi hagi la preceptiva autorització del Departament de Salut
Setembre, de Dies d'agost, és un dels mitjans que han impulsat la xarxa.
Setembre, de Dies d'agost, és un dels mitjans que han impulsat la xarxa. | Jordi Casas per Dies d'agost.
Anna Pujol Navarro
La iniciativa, que es presenta el 19 de març al Col·legi de Periodistes, vol enfortir el periodisme independent, crític i arrelat al territori | La xarxa agrupa els mitjans Alternativas Económicas, Catarsi Magazin, Climática, Cooperació Catalana, Crític, Directa, Fet a Sant Feliu, Fosbury, Jornal.cat, La Fura, La Marea, Opcions, Setembre i Surtdecasa
El Consell de Govern del Consorci Hospitalari de Vic, amb els nous membres i els membres sortints
El Consell de Govern del Consorci Hospitalari de Vic, amb els nous membres i els membres sortints
Josep Comajoan Colomé
Antoni Castells i Maria Emilia Gil entren al màxim òrgan de govern de l'hospital de Vic coincidint amb la del nou president, Joan Turró | La primera decisió de Turró al capdavant del Consell de Govern del Consorci ha estat ratificar la gerent, Sara Manjón, per cinc anys més