L’onzena edició del Mobile Social Congress (MSC) ha tancat amb un balanç qualificat per l'organització de «molt positiu» i fent rècord d’assistència, amb més de 400 persones participants al llarg de les tres jornades principals del programa, superant la participació d'edicions anteriors. Organitzat per SETEM Catalunya sota el lema «Descolonitzem la tecnologia», el congrés s’ha presentat un any més com l’espai de reflexió crítica sobre el model tecnològic dominant coincidint amb la celebració del Mobile World Congress a Barcelona.

La jornada inaugural, celebrada dimecres al Canòdrom – Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica de Barcelona, va reunir 200 persones en una tarda de taules rodones que van abordar qüestions com els biaixos racistes de la intel·ligència artificial, l’extractivisme digital o l’impacte ecosocial dels centres de dades. La sala es va mantenir plena durant tota la jornada i el públic va participar activament en els debats, amb una presència destacada de persones joves.

Durant les sessions, diverses veus expertes van alertar dels impactes socials i ambientals del model tecnològic actual. L’investigador Youssef M. Ouled (AlgoRace) va assenyalar que «la tecnologia està actuant com un dispositiu més de racialització», mentre que Aurora Gómez, de la plataforma Tu nube seca mi río, va advertir que l’expansió dels centres de dades està generant nous conflictes territorials. Per la seva banda, Roland Mimi Ngoy, de Dignité RDC, va denunciar la violència associada a l’extracció de minerals a la República Democràtica del Congo, i l’antropòloga ecofeminista Yayo Herrero va situar aquests impactes dins d’una crisi ecosocial global marcada per l’extractivisme.

La programació va continuar dijous amb un taller pràctic sobre el programari lliure Dolibarr, que va reunir una trentena de persones interessades en eines digitals alternatives per a la gestió d’entitats i projectes col·lectius.
 
Una cloenda multitudinària amb debat, humor i música

El congrés es va tancar divendres amb un tardeo crític a la Nau Bostik, que va tornar a congregar més de 200 persones en una tarda d’activitats que van combinar debat, reflexió política i propostes culturals.

La programació va començar amb la projecció d’un reportatge i la conversa «Mines, fronteres i transició verda», amb la participació de Victoria Muñoz (CNAACAT), Thierno Madiou Diallo (Associació Gàmbia-Euskadi), els periodistes Núria Vilà i Jaume Portell, amb la moderació de Dei Sow (Valor i Preu), on es van analitzar els impactes socials i ambientals de la mineria de bauxita i or a Guinea Conakry i Senegal, essencial pels plans de transició energètica. El debat va girar entorn de la necessitat d’una transició energètica justa i veritablement sostenible i propostes sobre com fer-ho possible.

Posteriorment, Laura Alonso i Sarah Hassan van mantenir una conversa sobre la situació actual al Sudan i Guinea Bissau, connectant els conflictes polítics i econòmics globals amb les dinàmiques d’extractivisme que sostenen la indústria tecnològica.

La tarda va continuar amb un monòleg de la politòloga i humorista Alba Segarra, que va aportar una mirada crítica i irònica sobre el model tecnològic que representa el Mobile World Congress i l’auge dels discursos d’odi. Tot seguit, la conversa «La viralitat del mal: del colonialisme digital a la sobirania tecnològica» va reunir el col·lectiu Proyecto Una i el projecte comunicatiu No m’importa per reflexionar sobre la cultura d’internet, i com els algoritmes afavoreixen els discursos d’odi i els interessos econòmics de les Big Tech. Per acabar, es va posar sobre la taula la necessitat d’alternatives digitals i el seu ús des d’una mirada crítica i col·lectiva.
 
La cloenda va anar a càrrec de Bigwé, projecte artístic de Domènec Bis Thobi, músic, cantant i productor amb arrels cameruneses i catalanes que fusiona Afrobeats, Soul, R&B i Jazz, reivindicant comunitat, diversitat i vides afro i queer.

Onze anys articulant una mirada crítica sobre la tecnologia

Amb aquesta onzena edició, SETEM considera que el Mobile Social Congress «es reafirma com un espai consolidat per analitzar els impactes socials, ambientals i geopolítics de la tecnologia», així com per visibilitzar iniciatives i alternatives que posen els drets humans i la justícia global al centre. S’emmarca en una trajectòria que l’any passat va celebrar el seu desè aniversari, «una fita que va evidenciar la continuïtat i la rellevància d’aquest espai de debat crític sobre el model tecnològic».

El congrés forma part de la campanya Electrònica Justa de SETEM Catalunya, que promou la sensibilització ciutadana sobre les condicions de producció dels dispositius electrònics i les implicacions del model tecnològic actual.

A més de les activitats del congrés, fins al 27 de març es podrà visitar al Canòdrom la instal·lació artística «Cartografia de la IA Generativa», que explora els imaginaris i les implicacions de la intel·ligència artificial generativa.