«El sistema capitalista no pot cuidar la vida, el conflicte capital-vida està en la base de la seva estructura», explicava Amaia Pérez-Orozco a la xerrada Una economia per a la vida. Subversió feminista davant del sistema capitalista, organitzada per l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central en la darrera edició de la Festa del Riu. «Les cures no han de ser allò que amaguem, sinó allò que posem al centre. Perquè la vida s’ha d’atendre i fer-la possible. Som vulnerables, hem de trencar el deliri d’immortalitat, reconèixer la nostra fragilitat i fer-nos-en càrrec de manera comunitària», afegia Pérez-Orozco.

En aquest sentit, què passa amb l’envelliment? Hi ha una certa cosificació de les persones amb dependència, n’hi ha moltes que volen envellir a casa seva i es troben en un entorn no adaptat acompanyat d’una precarietat econòmica causada per unes pensions insuficients. Les polítiques d’habitatge adaptat o de cohabitatge sènior encara són escasses i poc accessibles, hi ha greus problemes de soledat no desitjada, aïllament social, manca d’atenció sociosanitària i, a més a més, ens trobem amb la bretxa digital i l’exclusió en l’accés a molts serveis perquè són només digitals o poc adaptats.

Segons l’Idescat, la taxa de dependència entre la gent més gran de seixanta-quatre anys actualment està al voltant del 30% a Catalunya, però si es manté la tendència, el 2040 vorejarà el 50%. Davant d’aquesta situació, hi ha diverses iniciatives que han sorgit amb propostes concretes d’habitatge, com cooperatives d’habitatge sènior (Walden XXI a Sant Feliu de Guíxols) o intergeneracional (La Borda a Barcelona, La Raval a Manresa). Per altra banda, també hi ha iniciatives que apropen els serveis a les llars on les persones grans ja viuen, com la cooperativa +65.

Per encarar la vellesa de manera autònoma i poder «mantenir la qualitat de vida a la pròpia llar el màxim de temps possible», la cooperativa sense ànim de lucre +65 va néixer a Taradell l’any 2021, segons explica la seva fundadora, Emília Bosch Marcet. «La idea em va sortir mentre pensava com volia envellir. No envellim de cop. Ara una cosa no la pots fer, un altre dia t’adones que no pots fer una altra cosa… Vaig pensar que la solució estaria a trobar una manera de proporcionar serveis a persones jubilades. Som capaços de portar una vida normal i corrent i necessitar coses de manera puntual», afegeix Bosch.
 
Als inicis, van començar fent quatre serveis a domicilis i ara compten amb gairebé dues-centes persones sòcies i arriben a una quinzena de poblacions. «També hem començat a treballar per evitar l’aïllament i la soledat no volguda en els àmbits emocionals, de socialització i comunitat, fent converses al voltant d’un cafè», segons Bosch. Han aconseguit una evolució molt positiva. Tant, que ara ja ho dinamitza la mateixa gent participant. Organitzen passejades pel poble, on fan memòria i xerren una estona, en una activitat que té molt èxit entre les persones participants. Juntament amb la promoció d’activitats culturals o tallers, són accions que permeten mantenir relacions amb l’entorn i un nivell òptim de facultats personals i de socialització.

+65 ofereix serveis orientats a les necessitats de les persones associades a la cooperativa de consum amb relació al manteniment de la seva llar, l’atenció domiciliària bàsica, l’assessorament, jardineria, menjar a domicili, activitats, tallers i fins i tot servei de taxi. Lluís Torrents Tió fa quatre anys que ofereix el servei de taxi. Per ell, el més important és que les persones s’hi sentin còmodes i segures. Hi ha persones que utilitzen el servei de manera esporàdica, per anar al metge per exemple, i n’hi ha d’altres que el fan servir habitualment.

Es tracta d’un dels serveis més demanats dins la cooperativa, juntament amb els de tintoreria i de jardineria. Segons Torrents, +65 és una iniciativa «valenta i necessària». Al vídeo de presentació de la cooperativa, les diverses persones sòcies coincideixen en la necessitat i efectivitat del projecte: «és una inversió en seguretat, perquè quan tens un problema necessites que amb una telefonada te’l resolguin», expliquen, mentre animen a la gent gran per tal que s’hi apunti. Les persones usuàries de +65 tenen prioritat a ser ateses per les empreses proveïdores i la cooperativa s’encarrega de trobar els serveis concrets i de fer d’intermediària en el pagament. Els serveis compten amb un preu tancat per a les persones sòcies, i les que no ho són paguen un 20% més per a accedir-hi. També s’ofereixen serveis que porten a terme persones voluntàries i, d’aquesta manera, no tenen cap cost. Per exemple, acompanyaments i suport psicològic. La quota mensual és de cinc euros, amb la qual es cobreixen les despeses bancàries, de gestió del servei, de telèfon i digitals.

Les Trementinaires

Una de les novetats que s’ha presentat enguany, a punt de complir els cinc anys de recorregut de la cooperativa osonenca, és la creació de la delegació Les Trementinaires, pels municipis de Caldes de Montbui, Bigues i Riells del Fai, Sant Feliu de Codines i Gallifa, al Vallès Oriental. «Fem nostres els principis i valors de +65 per fer arribar a la gent gran del nostre entorn els serveis que necessiten. Treballem des de la proximitat, perquè coneixem el territori, per garantir un tracte personalitzat, coordinades amb institucions públiques i privades d'atenció a la gent gran i fent activitats centrades en la qualitat de vida en la vellesa», expliquen des de la delegació vallesana. Una de les primeres activitats que van fer va ser la xerrada Com vull envellir?, que van tenir lloc a Sant Feliu de Codines i va ser «tot un èxit» d’assistència, continuen.
 
La qüestió sobre com es vol envellir també centrava una de les trobades de la taula de cures de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central. Hi van participar +65 (Osona i Vallès Oriental), l’espai actiu de convivència i envelliment La Rosada (Lluçanès), la cooperativa d’acompanyament veïnal Recer (Bages), l’Associació pel dret a morir dignament (Bages), la cooperativa d’habitatge intergeneracional Cal Blanxart (Berguedà) i la Vocalia de solidaritat de l’associació de veïns Santa Eulàlia (Berguedà).

L’Emília celebra que la iniciativa pugui inspirar més gent. Els inicis de +65 van ser a Taradell, però de seguida es va obrir a més municipis osonencs com Vic, Roda o Montesquiu. Quan van contactar-hi per obrir la delegació al Vallès Oriental, Emília Bosch no ho va dubtar ni un moment i va oferir-los tota l’ajuda i el suport necessari. El nom de Les Trementinaires va sorgir quan van recordar unes dones valentes que es dedicaven a la recol·lecció d’herbes remeieres, baixaven de les muntanyes i recorrien els camins de la vora dels seus pobles per oferir la seva saviesa i els seus productes per masies i pobles. «Eren guaridores, sàvies i valentes» i l’àvia d’una de les fundadores de la delegació era trementinaire, expliquen.

Àmbit estratègic

+65 ha sigut un dels primers projectes cooperatius per viure la vellesa amb autonomia i benestar. Als inicis, pel seu caràcter estratègic, la Mancomunitat La Plana va donar-hi suport posant a disposició una persona tècnica per acompanyar la iniciativa. A més, l’Ajuntament de Taradell els va cedir un espai gratuït com a punt d’atenció i local i l’Ateneu Cooperatiu els va oferir assessorament gratuït.

Actualment, hi ha més iniciatives de l’economia social i solidària que vetllen per construir una nova mirada cap a l’envelliment i cap a les cures, com la cooperativa de treball i de consum Clara ser gran. No es sentien còmodes amb la manera com s’està tractant la vellesa i van voler transformar el model de cures des del respecte i no des d’un sistema mercantilitzat on les persones poden envellir segons els diners que tenen. Ofereixen assessorament perquè la gent gran pugui continuar vivint a casa, dissenyen cures personalitzades des de l’entorn familiar i coordinen recursos per assegurar que les persones puguin envellir amb el màxim benestar.

La cooperativa Més que cures ofereix serveis de cura, neteja i acompanyament. «Tenim clar que es poden crear models alternatius de provisió de cures que proporcionen benestar i qualitat de vida, tant a les usuàries com a les treballadores i a les famílies. Ho fem des del valor social, com a iniciativa d’economia social i solidària, per oferir un servei i una atenció humana i propera, centrada en les necessitats de les persones i lliure d’afany de lucre, i alhora, generem ocupació de qualitat», destaquen al seu web.

Ciutats i pobles

L’envelliment de la població catalana és una realitat en augment, i no només afecta les zones urbanes, sinó també les rurals, on la complexitat de la situació augmenta: hi ha menys serveis, més distància fins als centres d’activitat, dificultats de mobilitat a causa del transport públic limitat, menys professionals especialitzats i menys recursos. Ho explica la cooperativa de desenvolupament local Raiels, que aposta per models d’atenció comunitària, projectes intergeneracionals i suports adaptats a cada realitat local, fomentant que la gent gran pugui continuar vivint al seu poble, amb qualitat de vida i vincles socials. Raiels creu important «replantejar els serveis per a la gent gran, tant a ciutats com a pobles».

Per això, cal buscar formes de portar serveis de proximitat a les persones grans que viuen a les zones rurals, escoltant de manera directa les seves necessitats, desitjos i inquietuds. Al mateix temps, això pot crear noves oportunitats de feina per a la població en edat activa d’aquests territoris. Moltes persones grans volen continuar vivint a casa seva i al seu poble, una opció que es coneix com “envellir a casa”, una opció que presenta diversos beneficis, però perquè funcioni cal que tinguin serveis a prop i habitatges adaptats a les seves necessitats.

[Reportatge publicat en col·laboració amb la revista Cooperació Catalana]