En Moviment | Llibres

Presenten a Vic 'No creas una palabra', novel·la sobre l'altra cara de la Barcelona del somni olímpic

La presentació es fa aquest divendres a la llibreria Foster&Wallace amb l'autora, Bego Arretxe, i el bibliotecari Robert Jové

La novel·la mostra la Barcelona que va escapar del somni olímpic, la ciutat més insubmisa i radical, la de la violència desencadenada als carrers i que va quedar devastada per l'heroïna i la sida

Una distopia des dels moviments socials

| 15/01/2025 a les 17:21h
Arxivat a: En moviment, llibres, No creas una palabra, Barcelona, Bego Arrretxe, novel·la
Imatge il·lustrativa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 15/01/2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La llibreria Foster&Wallace de Vic acull aquest divendres 17 de gener la presentació del llibre No creas una palabra (Catedral ed.), de Bego Arretxe Irigoien (Barcelona, 1968). Una novel·la sobre les lleialtats, les ferides, la memòria i l'amor. No creas una palabra també és el relat d'una ciutat, Barcelona, silenciada per aquells que es van apropiar del somni olímpic. La presentació començarà a les 7 del vespre i es farà en format de conversa amb el bibliotecari Robert Jové.

La novel·la parteix del dia que la Marta va rebre l'encàrrec d'escriure una biografia del cantant de Thin Lizzy, banda sonora de la seva joventut. Aleshores, ella va saber que li tocaria enfrontar-se al caliu d'un passat que encara fumejava. La vida de Phil Lynott la tornaria a aquella Marta de vint anys que estudiava a la universitat, que vivia sola i que descobria amb els seus inseparables Happy i Pipe la Barcelona que va escapar del somni olímpic, la Barcelona més insubmisa i radical, la de la violència desencadenada als carrers i la que va quedar devastada per l'heroïna i la sida.

La mateixa Bego Arretxe explicava en una entrevista que la novel·la de situa al Raval, tot i que també a l'entorn del mercat de Santa Caterina o del Palau de la Música, «una zona on conviu gent marginal, gent pobra, i jo, a través de la novel·la, volia donar una altra imatge de la ciutat». Per això, afegeix, «el protagonista és una dona, que en aquella època estava denostada, i una altra cosa que volia mostrar d'aquell temps és el moviment social i reivindicatiu, com poden ser els punks o els okupes». «He rescatat la història d'un barri cèntric de Barcelona en una època molt concreta on es podia disfrutar d'aquest ambient alternatiu i on l'heroïna va afectar molt la joventut, una etapa que s'ha tocat poques vegades en la literatura».
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Un grup participant d'una de les dinàmiques de les formacions de l'Escola d'Hivern de la XAC
Un grup participant d'una de les dinàmiques de les formacions de l'Escola d'Hivern de la XAC | Sara Blázquez Castells
Més d’un centenar de persones han participat en les sessions dissenyades per fer un salt endavant en l’especialització tècnica dels equips i en la seva coordinació i enxarxament | També s’hi ha fet el retorn a les jornades d’intercooperació sobre relleu cooperatiu i extensió del cooperativisme amb el moviment cooperatiu basc del mes de març passat a Lizarra​
Rafa Burgos, davant les torres negres de la Caixa a la Diagonal de Barcelona
Rafa Burgos, davant les torres negres de la Caixa a la Diagonal de Barcelona
Escrit pel periodista i historiador Rafa Burgos, ‘La Caixa. Una història mai no explicada’ dissecciona el poder real i les ombres de la institució financera més influent del país | Dilluns va començar una campanya de micromecenatge per recaptar 30.000 euros per impulsar el projecte
Expressions d'alegria al moment de rebre les claus dels nous habitatge
Expressions d'alegria al moment de rebre les claus dels nous habitatge
Es tracta d'una promoció de 161 habitatges de lloguer cooperatiu promogut per la Cooperativa Obrera de Viviendas al Prat de Llobregat | Les persones que hi accedeixen no han de fer cap mena d’inversió inicial, garantint així l’accessibilitat a la promoció