El conjunt d'actes del 28J del divendres comencen a les 6 de la tarda a l'Espai Veïnal El Pont, a la rambla Tarradellas de Vic, on les participants en la jornada es maquejaran i es guarniran per la rua que començarà a les 7 del vespre. Rua i batucada a càrrec d'Escandalera. A les 8 del vespre, ja a la plaça Major, es llegirà el manifest, i tot seguit es tornarà cap a l'institut La Plana, on a 2/4 de 10 començarà el sopar servit pel Casal Claret. S'acabarà amb una festa amenitzada per PD Last Lebian Call 08513 i PD Clarinesitrombones, i es dona l'opció d'acampada amb tendes per gaudir de la jornada del dissabte i esperar a la del diumenge.
La jornada de diumenge comença a les 11 del matí amb la Gimcana Orgullosa. A 2/4 d'1 del migdia, també a l'institut La Plana hi haurà bingo musical i vermut abans del dinar popular i la migdiada col·lectiva. Fins que a les 5 de la tarda comença l'últim acte, batejat amb un suggerent «Lo K Surja». A part del Comitè Orgull Osona participen de l'organització d'aquesta jornada descentralitzada els col·lectius L'Aldarull, del Bages; Closquis i Amarguis, del Berguedà, i La Cúgula, del Solsonès.
El manifest d'aquest 28J per l'alliberament sexual i de gènere amb una perspectiva anticapitalista comença fent memòria de les lluitadores que han precedit a les actuals, protagonistes d'una «història de criminalització, violència, estigma, exili i assassinats». Recorden els aldarulls d'Stonewall, però també els fets del Cafè de l'Òpera de Barcelona, els posteriors empresonaments i com l'artista Ocaña, un dels represaliats, va organitzar una col·lecta per pagar la fiança dels presos amb qui havia compartit cel·la. «Perquè tenia clar que la lluita LGBTI també és una lluita de classe», sentencia el manifest.
Afirmen que surten al carrer per combatre l'actual context d'auge del feixisme i odi «a través de la visibilització i el gaudi, perquè sabem que ens hi va la vida». També per construir espais de trobada amb altres lluites, «perquè és l'única manera d'assegurar-nos vides dignes per a tothom sense excepció». Se solidaritzen amb les dones trans, amb les asexuals, amb les treballadores sexuals, amb les intersex, amb les mares a les que la DGAIA roba els infants per raó de classe o de papers, amb les persones no binàries o amb les preses i les boges. I de cada col·lectiu en justifiquen els motius sobrats per solidaritzar-s'hi en una jornada de lluita interseccional com el 28J.
I més que mai, expressen la seva solidaritat amb el poble palestí i denuncien el pinkwashing sistemàtic que fa servir Israel per legitimar el genocidi a través dels drets LGTGBI per intentar posicionar-se com un estat democràtic i progressista, quan en realitat ha incomplert una llarga llista de drets humans. «Un orgull que blanqueja i no es pronuncia davant un genocidi no és un orgull, és una vergonya. L'alliberament ha de ser internacionalista. No hi ha Orgull en el genocidi ni el l'apartheid», proclama el manifest.
Com a col·lectiu LGTBIAQ+ de classe treballadora, afegeixen, «no ens podem permetre el luxe de relegar la lluita per la nostra emancipació i la defensa pels drets d'una vida digna, al capitalisme rosa, ni als govern i institucions permissives amb el feixisme i el capital, ni a les fórmules esgotades que no ens permeten transformar la realitat en la que ens trobem i que dista molt de la que volem construir».
La lluita LGTBIAQ+, conclouen, ha de servir per trencar amb els silencis còmplices que legitimen la violència arreu. «Sabem que és la comunitat, el suport mutu i la solidaritat entre barris, territoris i pobles, el que ens salvarà», acaben dient, just abans de sentenciar: «Des del riu fins al mar, orgull rural radical!».
.jpg)
.jpg)
