​Quatre cooperatives exposaran la seva experiència a la taula rodona «Existeix una altra economia» a la Fira d’Artés

L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central participa a la Fira d’Artés amb una taula rodona amb Som Energia, Frescoop, Coop57 i Cal Cases

L’acte serà aquest dissabte 22 d’abril a les 12 del migdia a Cal Sitjes

Sambucus de Manlleu acull la presentació a Osona de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central

| 20/04/2017 a les 12:57h
Arxivat a: En moviment, cooperativisme, cooperatives, Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, Fira d'Artés, Som Energia, Frescoop, Cal Cases, Coop57
Aquesta notícia es va publicar originalment el 20/04/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central participarà aquest dissabte 22 d’abril a la Fira d’Artés amb l’organització d’una taula rodona que, sota el títol d’«Existeix una altra economia» portarà l’experiència de quatre cooperatives catalanes que ja estan treballant en l’àmbit de l’energia, l’alimentació, les finances i l’habitatge. En concret, participaran a la taula rodona Xavi Cipriano, de Som Energia; Alba Rojas, de Frescoop, i que alhora és la coordinadora de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central; Ramon Pascual, de Coop57, i Yolanda Cipriano, de Cal Cases. Tots ells explicaran la seva experiència i com des de diferents àmbits ja s’estan duent a terme pràctiques transformadores que posen l’economia al servei de la persona i del bé comú i no només del benefici i del lucre.

L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central és un punt de trobada del cooperativisme a la Catalunya Central emmarcat en el programa Aracoop impulsat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, i fruit de la iniciativa de sis cooperatives del territori: Gedi, Fescoop, L’Arada, Sambucus, Dies d’agost i Set-C. Entre els objectius de l’Ateneu hi ha la formació i l’acompanyament d’aquelles persones, associacions o empreses que estiguin pensant en fer el pas cap al cooperativisme i l’economia social i solidària. També la difusió dels principis del cooperativisme. És en aquesta línia que s’organitza la taula rodona d’aquest dissabte en col·laboraicó amb la la Fira d’Artés i l’Ajuntament d’Artés, un dels que s’ha adherit a la Taula Territorial de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central.

La taula rodona es farà a partir de les 12 del migdia a la sala d’actes del complex Cal Sitjes d’Artés.
 

 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Un moment de la presentació de la Quinzena de l'ESS del Penedès
Un moment de la presentació de la Quinzena de l'ESS del Penedès
La iniciativa, impulsada per Coopsetània amb la col·laboració de desenes d’entitats del territori, tindrà lloc de l’11 al 26 d’abril | El programa inclou des de xerrades a sessions formatives, passant per itineraris guiats, concerts, espectacles, tallers o degustacions
Cartell amb propostes de suport mutu de la cooperativa Clau Mestra, de Sant Cugat
Cartell amb propostes de suport mutu de la cooperativa Clau Mestra, de Sant Cugat
Laia Coronado Nadal
Crònica de dos actes sobre habitatge cooperatiu en cessió d’ús organitzats per l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental a Sant Cugat i Sant Quirze del Vallès | S'hi van explicar, entre altres, els casos de Clau Mestra, Can 70, Empriu, La Corba, Can n'Antolí o l'Associació Cohabitatge Sènior Sant Quirze
Entrada a Burj el Barajneh, un camp de refugiats palestins al sud de Beirut, afectat per les ordres d'evacuació, amb tot el que comporta en ser ja un camp de refugiats
Entrada a Burj el Barajneh, un camp de refugiats palestins al sud de Beirut, afectat per les ordres d'evacuació, amb tot el que comporta en ser ja un camp de refugiats | Núria Roma
Núria Roma
Article d'anàlisi de Núria Roma, osonenca resident a Beirut, sobre les evacuacions de civils massives ordenades per l'exèrcit d'Israel al sud del Líban | «Aquestes evacuacions massives, que afecten pobles sencers i àrees urbanes densament poblades, plantegen una qüestió central: fins a quin punt responen realment a una lògica de protecció, o bé poden constituir una forma de desplaçament forçat prohibit pel dret internacional humanitari?»