EN MOVIMENT | ACOMPANYAMENT VEÏNAL

Recer celebra els seus inicis

La Cooperativa d’Acompanyament Veïnal ja ha començat a oferir el seu servei i compta amb 6.000 persones sòcies i beneficiàries

El consell rector de la cooperativa explica els seus diversos eixos de treball i els valors del projecte

Recer es constitueix com a cooperativa

| 13/02/2024 a les 14:03h
Arxivat a: En moviment, Recer, funerària, aavv, Bages
Moment de la conversa entre el Consell Rector de la cooperativa.
Moment de la conversa entre el Consell Rector de la cooperativa. | Anna Pujol Navarro
Aquesta notícia es va publicar originalment el 13/02/2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La cooperativa Recer ja és una realitat. Compta amb més de 6.000 persones sòcies i beneficiàries i ja ha començat a oferir el servei d’intermediació en l’enterrament durant el mes de gener. És per explicar els seus inicis que la cooperativa de consum va fer una festa el dissabte 3 de febrer al Teatre Conservatori de Manresa, que va tenir unes dues-centes persones assistents.

La primera part va constar d’una conversa entre persones del consell rector de la cooperativa, on es van abordar diverses qüestions com ara les formes de participació a Recer, els valors o els preus, que van aproximadament dels 5 euros als 18, depenent de l’edat d’entrada a la cooperativa. El president Toni Leal, provinent de la Germandat Sant Ramon de Cabrianes, va defensar la importància d’entrar-hi com més jove millor, ja que hi ha «un moneder que quan indica que ja has pagat l’enterrament, et fa pagar només una quota de manteniment».

Per Genoveva Gorchs, de l’associació veïnal de la Mion, és important «pensar en la mort, perquè a tothom li tocarà algun dia, i el fet de pensar-hi dona sentit a la vida». Gorchs, durant l’acte, també va destacar que formar part de Recer ajuda a planificar i no viure d’esquena a la mort, així com a «participar activament en com vols que sigui el teu comiat».

Pel que fa a la fórmula jurídica, tothom va coincidir en el fet que el model cooperatiu és el que més encaixa a l’organització, i per això s’ha escollit la cooperativa de consum, que es defineix per ser un conjunt de persones consumidores o usuàries que s’associen per a obtenir, de manera cooperativa, el proveïment de béns o serveis en les millors condicions possibles.

Economia social i solidària

El projecte ha unificat les seccions d’enterraments de diverses associacions veïnals, que feia més de quaranta anys que funcionaven i es plantejaven un problema de relleu. I ho ha fet entrant a formar part de l’economia social i solidària, compartint-ne els valors, i fent que les persones sòcies puguin participar directament de l’activitat de la cooperativa, segons explicava Josep Heras, membre del consell rector. «A més, creiem que homenatja els valors amb els quals van començar les vocalies d’enterraments de les associacions veïnals», va continuar Heras, que va puntualitzar que els excedents que hi pugui haver aniran cap a beneficiar les persones sòcies rebaixant el preu o d’altres maneres, o es «reinvertiran en la mateixa cooperativa».
 

Membres del Consell Rector de la cooperativa amb representants d'administracions públiques. Foto: Anna Pujol Navarro


El funcionament de Recer, des que es va presentar oficialment el passat mes de maig, ha evolucionat. Ha passat d’un grup motor format per vint representants de diverses associacions veïnals, al consell rector com a òrgan de governança de la cooperativa. A més, hi ha diverses comissions i grups de treball que ja s’han posat en marxa de manera autònoma. Durant la conversa, es van destacar les comissions d’economia i de comunicació, que ja fa mesos que es troben regularment al nou local de Recer, als baixos del carrer del Bruc número 59, on la cooperativa de consum comparteix espai amb més entitats. Al local, anomenat Òrbita, també hi ha l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, que ha acompanyat el projecte des dels inicis. Durant el seu parlament, la coordinadora de l’Ateneu Alba Rojas va destacar la innovació, la valentia i la voluntat de treball en xarxa de Recer, afegint-hi que «acompanyar el final de la vida des del suport mutu és un acte ben humà».

Sensibilització i proximitat

Col·lectius relacionats amb la mort digna com ara Som Provisionals i Capalafí també van tenir un moment destacat en l’acte quan Marta Gutiérrez, gerent de Recer, va explicar el procés de «reflexió col·lectiva» que la cooperativa està portant a terme amb altres entitats. La sensibilització és un dels eixos de treball que Recer porta a terme i vol potenciar en els pròxims temps. En aquest cas, l’acte va comptar amb la visualització del documental ‘Dol i fa sol’, sobre el dol infantil, seguida de l’actuació en acústic del grup Xiula, impulsor del documental. Dos dels membres del grup van explicar que el procés de creació de la cançó i el documental ‘Dol i fa sol’ va ser tot un «aprenentatge de vida» i de com deixar de tractar la mort com a tema tabú compartint-ne les experiències.

Després de l’acte, Recer va situar un punt d’informació davant de l’entrada del Teatre Conservatori. Nombroses persones s’hi van apropar per entrar a formar part de la cooperativa. Toni Leal, que destaca la proximitat com un dels valors fonamentals de la cooperativa, anima a «com més gent millor a participar-hi, per poder sumar i fer més gran aquesta iniciativa que té la missió d’oferir enterraments dignes i de qualitat mitjançant la participació i la solidaritat veïnal». Tot i que Recer ha començat en diversos municipis del Bages, es poden unir al projecte persones de tot Catalunya.

L’alcalde de Manresa, Marc Aloy, va agrair la tasca «de més de quaranta anys que han anat fent les vocalies de les associacions de veïns i que n’hi ha que continuen fent», i va destacar la professionalització del servei que porta a terme Recer. La directora dels Serveis Territorials d’Empresa i Treball a la Catalunya Central, Maria Teresa Clotet Massana, va felicitar i encoratjar fermament la iniciativa a continuar caminant.
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Anna Pujol Navarro
20/10/2023
«Hi ha mans que cuiden. Com papallones blanques de llum, il·luminen les nits llargues d’hores insomnes. Renten, curen, estimen»
«Hi ha mans que cuiden. Com papallones blanques de llum, il·luminen les nits llargues d’hores insomnes. Renten, curen, estimen»
Roser Iborra
Article de Roser Iborra, a la sortida d'una convalescència a l'Hospital de Sant Jaume de Manlleu | «Costa encara més mantenir la calma quan veus les orelles del llop de la dependència, que sempre havies mirat de lluny. Perquè sempre eren els altres, els qui s’hi trobaven» | «Hi ha mans que curen. Com dues orquídies, blanques i precises, gosen mirar endins del dolor, apedaçar la carn trèmula, recosir les ruptures que el temps ha esqueixat i malmès»
La Iaia serà un dels grups que participarà al concert solidari de dimarts.
La Iaia serà un dels grups que participarà al concert solidari de dimarts. | Sílvia Poch
Anna Pujol Navarro
La iniciativa, organitzada per entitats i associacions culturals d’Osona, el Lluçanès i el Moianès, comptarà amb els grups Ginestà, La Iaia, Dan Peralbo i el Comboi, CARLA, Balkan Paradise Orchestra i Maruja Limón | Diverses editorials i llibreries valencianes també han patit els efectes de la Dana i s'han organitzat campanyes per donar-los suport
Taula rodona del matí a la sessió sobre habitatge de l'Escola del Col·lapse
Taula rodona del matí a la sessió sobre habitatge de l'Escola del Col·lapse | Sara Blázquez Castells
El Sindicat de Llogateres, la PAH d'Osona i la cooperativa d'habitatge La Raval van debatre sobre possibles sortides a la crisi d'accés a l'habitatge | Publiquem el vídeo íntegre de la cinquena sessió; la sisena estarà dedicada a les cures