Setembre Crític | Radiografia de Vic a les portes del 28M

Vic en dades: habitatge, lloguer social, desnonaments i discriminació

Dels 60 milions d'euros del pressupost municipal de 2023, només 100.000 es destinen a l'habitatge, però al mil·lenari de l'Abadia de Montserrat se n'hi gasten 50.000

A Vic hi ha 107 pisos buits de grans tenidors

A Vic hi ha un desnonament per setmana; n'hi ha hagut 1.942 entre 2013 i 2021

Radiografia: Dades de set àmbits de Vic que et sorprendran

| 17/05/2023 a les 17:10h
Arxivat a: Setembre crític, xenofòbia, Vic, discriminació, racisme, Ajuntament de Vic, desigualtat, pobresa, urbanisme, lloguers, habitatge, desnonaments, model urbanístic, segregació
Imatge il·lustrativa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 17/05/2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquesta es la segona de les set anàlisis incloses en l'article d'autoria col·lectiva «Radiografia: Dades de set àmbits de Vic que et sorprendran», publicat íntegrament a Setembre el dia 11 de maig. L'article és fruit del treball conjunt de diverses persones i entitats que ha donat com a resultat una anàlisi aprofundida sobre com està Vic en els àmbits de la pobresa i la desigualtat, l'habitatge, la segregació en l’educació i la salut del català, la sanitat, la contaminació, la discriminació i el model urbanístic.

Podeu llegir l'article complet, «Radiografia: Dades de set àmbits de Vic que et sorprendran», en aquest enllaç.
 
A l'àmbit de l’habitatge hi ha diferents problemes: 1) la concentració de pisos en mans de grans tenidors; 2) anys d’espera per accedir a un habitatge de protecció oficial; 3) desnonaments; 4) manca de voluntat política per resoldre la situació; 5) l’estrés de pagar un lloguer; i 6) el racisme immobiliari. Exposem la complicada situació en aquest àmbit per parts:

2.1) La concentració de pisos en mans de grans tenidors
Vic és el 16è de 940 municipis pel que fa a nombre d'habitatges concentrats en mans de cinc grans tenidors (186). Blackstone té 22 pisos a Vic, i la Sareb, 122. A més, com a mínim hi ha 107 pisos buits de grans tenidors.

2.2) Anys d’espera per accedir a un habitatge de protecció oficial
Segons l’Oficina de l’Habitatge de Vic, hi ha vuit anys d'espera per accedir a un habitatge de protecció oficial. Els habitatges amb qualificació de protecció oficial vigent a Vic són: 32 de
promoció pública/remodelació de barris i 822 Habitatge de Protecció Oficial (HPO) de promoció privada segons el portal de transparència de la Generalitat. Entre els de gestió privada hi ha els 104 pisos del carrer Òmnium, que formen part de la cartera immobiliària de la Fundació la Caixa (Inmo Criteria). Aquest bloc de pisos de Vic hauria rebut 1,2 milions d’euros de subvenció pública (entre subvencions directes, cessions de terrenys i subsidis de préstecs) perquè es van construir en diverses promocions qualificades d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO), la majoria de deu anys. Actualment, els inquilins denuncien la negativa a renovar els contractes i l’increment dels preus del lloguer en alguns casos amb la voluntat d’expulsar-los i desnonar-los i afirmen que les promocions ja estan amortitzades. Per tant, no hi ha cap raó econòmica que justifiqui la no renovació dels lloguers. A més, denuncien «actuacions especulatives basades en fons públics».
 

Gràfic: Any 2013: 288; Any 2014: 273; Any 2015: 267; Any 2016: 244; Any 2017: 199; Any 2018: 207; Any 2019: 251; Any 2020: 67; Any 2021: 146. Font: Nació Digital


2.3) Desnonaments
De mitjana hi ha a Vic un desnonament per setmana, segons dades de l'Oficina habitatge i la PAH de 2021-2022. La previsió és que augmentin quan acabin les moratòries per la crisi pandèmica, que s’han prorrogat fins el 30 de juny 2023. Les dades en aquest sentit també són alarmants: s’han produït 1.942 desnonaments, entre 2013 i 2021, o el que seria el mateix, 1.221,2 per cada 100.000 habitants. D'aquests, 666 han estat per impagament d'hipoteques, 1.208 han estat llançaments de llogaters i la resta, per altres motius. Això queda resumit en el fet que cada any prop de 200 famílies perden la casa a Osona per un desnonament.

2.4) Manca de voluntat política per resoldre la situació
L’article 25 de la Declaració dels Drets Humans (1948) recull el dret a un habitatge adequat com a part del dret a un nivell de vida adequat, dret també recollit en l’article 11.1 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 1996. Per exemple, Vic ha aprovat uns pressupostos de 60 milions d’euros per aquest 2023, només que d’aquests se'n dediquessin 3 milions a l’habitatge i no 100.000 euros tal com està contemplat, la capital d’Osona ja tindria pràcticament solucionat el problema en aquest sector. Per posar-hi perspectiva: la inauguració de la Biblioteca Pilarín Bayés va costar 86.597 euros), i s’han donat 100.000 euros al Circuit del Motor (500.000 € en total des del 2020) i 50.000€ a l’Abadia de Montserrat. I l’IBI ha augmentat gairebé un 16% els últims anys (IBI: 2019: + 7%; 2020: congelat; 2021:+ 3,5%; 2022: +5%; =15,5%). A més, des de la PAH i des del Síndic de Greuges de Vic (amb 200 infants sense escolaritzar, segons l'Informe de 2019) indiquen que si bé el tema de l’empadronament per tal que els infants puguin ser escolaritzats ha millorat, les famílies tenen després problemes per tenir comptadors d’aigua.
 
2.5) L’estrés de pagar un lloguer
«L’ONU considera que un habitatge és assequible si es destina menys del 30% dels seus ingressos a despeses relacionades amb l’habitatge». És evident que l’evolució del preu del lloguer no és proporcional amb l’augment dels salaris:
 
El mes de febrer de 2023, vam fer un petit mostreig a diferents plataformes digitals que tenien pisos per llogar a Vic. Tots es movien entre els 550 (només un pis) i els 700 euros per mes (la resta de pisos). Això suposa clarament més del 50% del SMI. El 2021 es van tramitar 803 ajuts de lloguer (1.512.000 euros, diners de la Generalitat). A més, més enllà de les dades, cal recordar l’impacte que aquesta situació límit té sobre la salut de les persones: vuit de cada deu persones que estan en risc de perdre la casa acaben tenint algun problema de salut mental i el fet de no poder pagar el lloguer multiplica per cinc el risc de trastorns mentals.

2.6) El racisme immobiliari
«El 30% de les denúncies que rep SOS Racisme per discriminació en l'accés a drets socials —que inclouen àmbits com l'educació, la sanitat i serveis públics com el padró— són per accés a l'habitatge, però la xifra podria ser molt més gran si es tenen en compte el nombre de casos que no s'arriben a denunciar». Entre molts altres casos, Uma Alcaide Jawo, intèrpret i traductora de serveis públics d'Osona, va explicar a TV3 com és haver de lluitar contra la xenofòbia.
L'acte va incloure una lectura de poesia palestina traduïda al català
L'acte va incloure una lectura de poesia palestina traduïda al català
Roser Iborra
Crònica de Roser Iborra de l'acte organitzat dissabte a Manlleu pel Casal Boira Baixa | «No fa falta gaire res més: només la gent, transportant cossos o llegint, o escoltant, per dir que ja n’hi ha prou, que no volem formar part dels silencis còmplices que permeten el genocidi»
Jesús Rodríguez ha intervingut a la roda de premsa des de Suïssa a través d'un monitor
Jesús Rodríguez ha intervingut a la roda de premsa des de Suïssa a través d'un monitor | Víctor Serri
Davant les acusacions de terrorisme de l'Audiència Nacional, Jesús Rodríguez marxa a Ginebra | Organitzacions socials i periodistes mostren suport al periodista de la Directa investigat a la causa del Tsunami Democràtic, Jesús Rodríguez
Persona mirant les xarxes socials a través del mòbil.
Persona mirant les xarxes socials a través del mòbil. | Anna Montraveta Riu
Anna Montraveta Riu
Reportatge sobre ciberactivisme amb declaracions de Proyecto Una, Lali Sandiumenge i Alba Sidera, entre d'altres | Les nostres dades i el nostre temps han esdevingut un producte a Internet, que ha perdut aquell objectiu inicial de potenciar el coneixement comú