Setembre Crític | Radiografia de Vic a les portes del 28M

Vic en dades: sous institucionals, rendes, desigualtat entre barris i pobresa

Primera d'un conjunt d'anàlisis coordinades per Núria Barnolas que han donat origen a un article d'autoria col·lectiva que radiografia Vic a les portes de les eleccions municipals

La renda mitjana de la zona més deprimida de Vic és de 9.632 euros anuals, mentre que la de la zona més benestant és de 16.977

La massa salarial de l'equip de govern municipal va passar de 182.595 euros anuals del mandat anterior, quan governava en minoria, als 329.800 actuals

Radiografia: Dades de set àmbits de Vic que et sorprendran

| 15/05/2023 a les 08:21h
Arxivat a: Setembre crític, desigualtat, Ajuntament de Vic, pobresa infantil, pobresa, Vic
Imatge il·lustrativa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 15/05/2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquesta es la primera de set anàlisis incloses en l'article d'autoria col·lectiva «Radiografia: Dades de set àmbits de Vic que et sorprendran», publicat íntegrament a Setembre el dia 11 de maig. L'article és  fruit del treball conjunt de diverses persones i entitats que ha donat com a resultat una anàlisi aprofundida sobre com està Vic en els àmbits de la pobresa i la desigualtat, l'habitatge, la segregació en l’educació i la salut del català, la sanitat, la contaminació, la discriminació i el model urbanístic.

Podeu llegir l'article complet, «Radiografia: Dades de set àmbits de Vic que et sorprendran», en aquest enllaç.
 
«La massa salarial del govern de Vic ha passat dels 182.595 euros anuals del mandat anterior, 
quan es governava en minoria, als 329.800 actuals.» Si comparem el sou d’un regidor amb dedicació al 100% (46.640 euros de salari brut anual), veiem que els regidors i regidores de govern cobren un 50% més del salari mitjà que hi ha a Catalunya.
 
Una bretxa econòmica semblant la trobem entre les rendes de la zona més deprimida i la més benestant. Mentre la primera té una renda mitjana de 9.632 euros anuals, la segona en té 16.977. Cal recordar que el 41% de llars amb ingressos inferiors a 15.000 euros per any es veu obligada a saltar-se àpats.

I seguint el fil de la desigualtat econòmica i la pobresa, segons l’Observatori socioeconòmic d’Osona, l’any 2020, les últimes dades registrades, es va constatar que el 17,1% de la població viu sota el llindar de la pobresa i es troba amb risc d’exclusió social. La pobresa senil (població de més de 65 anys) és del 7,3%. I la més alarmant és la taxa de pobresa infantil: un 25,7%. És a dir, una quarta part dels infants a Vic és pobra. Això comporta que aquests infants tinguin una salut 13 vegades pitjor, més dificultats cognitives, més problemes per relacionar-se socialment, 7 vegades més probabilitats d’autolesionar-se i 13 vegades més possibilitats de criminalitat violenta.

A més, el fet de no poder seguir una dieta sana i equilibrada pot derivar en transtorns de conducta alimentària. Tot això comporta que quedin encadenats a una situació de pobresa permanent que a la vegada passaran als seus fills (el fenomen de la desigualtat acumulada).
Imatge il·lustrativa
Sara Blázquez Castells
La primera de nou rutes cooperatives combina la tradició industrial amb el paisatge i la gastronomia de la Catalunya Central | L’escapada s’atura en diferents projectes cooperatius i transformadors, com el primer supermercat cooperatiu de Catalunya, el Celler Cooperatiu d’Artés, Sambucus o Can Magi
Trini Molist a l'edifici de les Adoberies.
Trini Molist a l'edifici de les Adoberies. | Sara Blázquez Castells
Anna Pujol Navarro
«Hem de prendre consciència per sortir d’aquesta dinàmica de consum bèstia i ferotge» | «Cada segon, a escala internacional, s’aboca un camió ple de roba que no s’aprofita»
L'acte va incloure una lectura de poesia palestina traduïda al català
L'acte va incloure una lectura de poesia palestina traduïda al català
Roser Iborra
Crònica de Roser Iborra de l'acte organitzat dissabte a Manlleu pel Casal Boira Baixa | «No fa falta gaire res més: només la gent, transportant cossos o llegint, o escoltant, per dir que ja n’hi ha prou, que no volem formar part dels silencis còmplices que permeten el genocidi»