«La massa salarial del govern de Vic ha passat dels 182.595 euros anuals del mandat anterior, 

quan es governava en minoria, als 329.800 actuals.» Si comparem el sou d’un regidor amb dedicació al 100% (46.640 euros de salari brut anual), veiem que els regidors i regidores de govern cobren un 50% més del salari mitjà que hi ha a Catalunya.

 

Una bretxa econòmica semblant la trobem entre les rendes de la zona més deprimida i la més benestant. Mentre la primera té una renda mitjana de 9.632 euros anuals, la segona en té 16.977. Cal recordar que el 41% de llars amb ingressos inferiors a 15.000 euros per any es veu obligada a saltar-se àpats.

I seguint el fil de la desigualtat econòmica i la pobresa, segons l’Observatori socioeconòmic d’Osona, l’any 2020, les últimes dades registrades, es va constatar que el 17,1% de la població viu sota el llindar de la pobresa i es troba amb risc d’exclusió social. La pobresa senil (població de més de 65 anys) és del 7,3%. I la més alarmant és la taxa de pobresa infantil: un 25,7%. És a dir, una quarta part dels infants a Vic és pobra. Això comporta que aquests infants tinguin una salut 13 vegades pitjor, més dificultats cognitives, més problemes per relacionar-se socialment, 7 vegades més probabilitats d’autolesionar-se i 13 vegades més possibilitats de criminalitat violenta.

A més, el fet de no poder seguir una dieta sana i equilibrada pot derivar en transtorns de conducta alimentària. Tot això comporta que quedin encadenats a una situació de pobresa permanent que a la vegada passaran als seus fills (el fenomen de la desigualtat acumulada).