El Diacrític

Prou! Vergonya!

Roser Iborra escriu sobre la concentració de divendres a Vic en solidaritat amb les víctimes de la matança de Melilla

«Ens va anar interpel·lant sobre l’absurditat i crueltat dels fets, sobre el racisme de tractar de manera diferent els exiliats segons el color de la seva pell»

A les persones mortes a la tanca de Melilla

| 04/07/2022 a les 07:00h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Melilla, racisme, immigració, migracions, frontera sud
La concentració a la plaça Major de Vic, al moment que Uma Alcaide Jawo hi fa la seva intervenció
La concentració a la plaça Major de Vic, al moment que Uma Alcaide Jawo hi fa la seva intervenció | Josep Cullell
Aquesta notícia es va publicar originalment el 04/07/2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El primer dia de juliol a Vic, a la tarda, hi va haver un concentració d’unes quatre-centes persones contra els assassinats i els ferits a Melilla del dia 24, a la frontera sud. La convocatòria, unitària, es va fer des de Melilla i va aconseguir, el mateix dia i a la mateixa hora, concentracions a més de 60 ciutats que van aplegar milers de persones. A Catalunya, se’n van fer a unes vint localitats, entre les quals Barcelona, Vic, Granollers, Centelles i Ripoll, per exemple.

Segons el comunicat unitari a tot l’Estat espanyol i a Catalunya, que es va llegir en català, en francès i parcialment en anglès «les polítiques migratòries, materialitzades en la brutalitat policial i la militarització fronterera, van provocar la mort de, almenys, 37 persones migrants i refugiades. Els cossos estan sent enterrats a Nador sense realitzar autòpsies essencials per una possible recerca, sense identificar i sense informar les famílies. Igualment, més de 300 persones van ser hospitalitzades (...) Tot això, com a resultat del tracte cruel i inhumà i l'omissió del deure de socors.»

A Vic, les pancartes feien referència al lema unitari de la concentració, «Les vides negres importen», i altres com «Ens estan matant», «Sánchez dimissió» i «Feixisme mai més, ni aquí ni enlloc».  

Després de la lectura del comunicat, que demanava, entre altres coses, la investigació dels fets i l’establiment de vies segures i la derogació de la llei d’estrangeria, la jove Uma Alcaide Jawo, catalana d’origen gambià, va fer la intervenció més contundent i emotiva de la nit, que va colpir molt els presents. En forma de pregunta, ens va anar interpel·lant sobre l’absurditat i crueltat dels fets, sobre la vergonya de les declaracions de Pedro Sánchez justificant l’actuació criminal de la policia, sobre el racisme de tractar de manera diferent els exiliats segons el color de la seva pell, sobre  l’oblit de la nostra pròpia història de catalans exiliats... Prou! i Vergonya! van ser les seves paraules més repetides i cridades pel públic assistent.

L’acte va finalitzar després d’unes quantes intervencions a micro obert, una de les quals demanava si hi havia algú de l’equip de govern de Vic present. No hi eren.
Una imatge de 'Naharina', un documental de Sharin Hassan, Maria Recreo i Ferran Domènech coproduït per la Directa i Setembre
Una imatge de 'Naharina', un documental de Sharin Hassan, Maria Recreo i Ferran Domènech coproduït per la Directa i Setembre
El documental ha estat coproduït per la Directa i Setembre en col·laboració amb la Comuna de Cinema de Rojava. L'equip sobre el terreny l'han format Sherin Hassan, Maria Recreo i Ferran Domènech | S'estrenarà el 24 de gener al cinema cooperatiu Zumzeig de Barcelona
Xerrada a Sant Llorenç de Morunys.
Xerrada a Sant Llorenç de Morunys. | Anna Pujol Navarro
Anna Pujol Navarro
La plataforma Pirineu Viu ha programat un seguit d’activitats per aquest divendres 6 de desembre a la Seu d’Urgell | Durant les darreres setmanes hi ha hagut diverses xerrades i accions per denunciar el monocultiu turístic i la crisi de l’habitatge al territori
Un estri de color verd, però amb l'ombra ben fosca, com el que va rescatar-li a la Nel la «maleïda memòria» de tants anys de patiment
Un estri de color verd, però amb l'ombra ben fosca, com el que va rescatar-li a la Nel la «maleïda memòria» de tants anys de patiment
Josep Comajoan Colomé
Nel Pena comparteix sensacions i emocions reviscudes amb la sola visió d’un estri damunt una taula al cap de més de vint anys de separar-se del seu agressor | «Compartir és sanar i també una mostra de fortalesa en comunicar l’experiència viscuda i reviscuda. Quan sento la paraula ‘supervivent’ em molesta, em sento més ‘sobrevivent’»