El Diacrític

Prou! Vergonya!

Roser Iborra escriu sobre la concentració de divendres a Vic en solidaritat amb les víctimes de la matança de Melilla

«Ens va anar interpel·lant sobre l’absurditat i crueltat dels fets, sobre el racisme de tractar de manera diferent els exiliats segons el color de la seva pell»

A les persones mortes a la tanca de Melilla

| 04/07/2022 a les 07:00h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Melilla, racisme, immigració, migracions, frontera sud
La concentració a la plaça Major de Vic, al moment que Uma Alcaide Jawo hi fa la seva intervenció
La concentració a la plaça Major de Vic, al moment que Uma Alcaide Jawo hi fa la seva intervenció | Josep Cullell
Aquesta notícia es va publicar originalment el 04/07/2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El primer dia de juliol a Vic, a la tarda, hi va haver un concentració d’unes quatre-centes persones contra els assassinats i els ferits a Melilla del dia 24, a la frontera sud. La convocatòria, unitària, es va fer des de Melilla i va aconseguir, el mateix dia i a la mateixa hora, concentracions a més de 60 ciutats que van aplegar milers de persones. A Catalunya, se’n van fer a unes vint localitats, entre les quals Barcelona, Vic, Granollers, Centelles i Ripoll, per exemple.

Segons el comunicat unitari a tot l’Estat espanyol i a Catalunya, que es va llegir en català, en francès i parcialment en anglès «les polítiques migratòries, materialitzades en la brutalitat policial i la militarització fronterera, van provocar la mort de, almenys, 37 persones migrants i refugiades. Els cossos estan sent enterrats a Nador sense realitzar autòpsies essencials per una possible recerca, sense identificar i sense informar les famílies. Igualment, més de 300 persones van ser hospitalitzades (...) Tot això, com a resultat del tracte cruel i inhumà i l'omissió del deure de socors.»

A Vic, les pancartes feien referència al lema unitari de la concentració, «Les vides negres importen», i altres com «Ens estan matant», «Sánchez dimissió» i «Feixisme mai més, ni aquí ni enlloc».  

Després de la lectura del comunicat, que demanava, entre altres coses, la investigació dels fets i l’establiment de vies segures i la derogació de la llei d’estrangeria, la jove Uma Alcaide Jawo, catalana d’origen gambià, va fer la intervenció més contundent i emotiva de la nit, que va colpir molt els presents. En forma de pregunta, ens va anar interpel·lant sobre l’absurditat i crueltat dels fets, sobre la vergonya de les declaracions de Pedro Sánchez justificant l’actuació criminal de la policia, sobre el racisme de tractar de manera diferent els exiliats segons el color de la seva pell, sobre  l’oblit de la nostra pròpia història de catalans exiliats... Prou! i Vergonya! van ser les seves paraules més repetides i cridades pel públic assistent.

L’acte va finalitzar després d’unes quantes intervencions a micro obert, una de les quals demanava si hi havia algú de l’equip de govern de Vic present. No hi eren.
El Consell Rector de CoopCat. Laia Bonastra és la quarta per l'esquerra
El Consell Rector de CoopCat. Laia Bonastra és la quarta per l'esquerra
Laia Bonastra, presidenta de Suara Cooperativa i copresidenta de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, assumeix la presidència de la Coopcat
Representants de les cooperatives i entitats fundadores de Micelis
Representants de les cooperatives i entitats fundadores de Micelis
Inicialment en formen part les cooperatives i entitats Cúrcuma SCCL, La Llamborda, La Fera ferotge, Aritja Cooperativa, Dones amb Empenta, Doble Via i GR-Feminista | Aporten una visió crítica davant els serveis que entenen els punts lila com un producte, sense arrelament comunitari ni compromís transformador
Recreació simbòlica del conflicte entre Israel i l'Iran
Recreació simbòlica del conflicte entre Israel i l'Iran | Sameer
Núria Roma
Anàlisi de Núria Roma, des de l'Orient Mitjà, sobre la legalitat dels atacs d'Israel a l'Iran i tots els components que l'envolten, en un tauler d'escacs cada vegada més complex | «Aquest silenci, combinat amb la cobertura diplomàtica, afebleix el sistema jurídic internacional i consolida una tendència perillosa: la banalització del dret a l’autodefensa. El que hauria de ser una excepció estricta pot acabar convertint-se en una eina per justificar qualsevol agressió anticipada»