El Diacrític

Us desitjo el foc

«Us desitjo el foc que abranda amors i lluites. El foc que crema símbols d'opressió. La revolta. El foc que comença amb pinyes, branquillons, fusta prima i urgent, petites insurgències»

«Us desitjo les paraules latents finalment dites, fetes guspira de foc, guspira d'aigua, guspira de llum. Les paraules fan un foc blau. I un foc vermell, i un de verd. A vegades escalfen. A vegades cremen»

Qui sap què és, el temps

| 10/01/2022 a les 18:10h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, foguera, foc, emocions
«Us desitjo els focs a terra compartits, les cases de totes, les alimares d'estiu, les nits altes i tèbies, les flors de color de brasa dels estius»
«Us desitjo els focs a terra compartits, les cases de totes, les alimares d'estiu, les nits altes i tèbies, les flors de color de brasa dels estius» | Cailin Grant-Jansen
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/01/2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Potser una mica tard, però encara amb l'any acabat d'estrenar, tinc un desig per a vosaltres: el foc.

És un desig per a qui he vist i qui no he vist. Per a tu, amb qui he rigut. Per a tu, amb qui he plorat. Per a tu, perquè t'he pensat. Per a tu, a qui encara no conec.

Us desitjo el foc que abranda amors i lluites. El foc que crema símbols d'opressió. La revolta. El foc que comença amb pinyes, branquillons, fusta prima i urgent, petites insurgències. El foc que es torna barricades. Foc de flama ben alta.

Focs entusiastes per compartir menjars i revetlles, focs que cremen hores aturades com trastos vells, que espeteguen amb els minuts petits que són i no són. 

Però us desitjo també el foc petit que abriga. El fet de saber-se l'un a l'altra, o l'altra a l'un, o l'altre a l'altre, o l'altra a l'altra. Cada dia o de tant en tant. El foc de troncs gruixuts d'arbres que cremen en somort. Les brases. Els silencis. Les mirades, els gestos, les carícies, els petons. Les lluites de cada dia, les que duren. Les abraçades.

Us desitjo el caliu durador del record. El dolor gran que es va fent petit, l'absència que es fa tendresa i us xiuxiueja a l'orella dels dies.

Us desitjo les paraules latents finalment dites, fetes guspira de foc, guspira d'aigua, guspira de llum.

Les paraules fan un foc blau. I un foc vermell, i un de verd. A vegades escalfen. A vegades cremen. Fan bé, fan mal.

Us desitjo el foc que abranda l'herba seca dels marges i dels cors i que esborra malentesos i fronteres. 
Us desitjo el cràter tebi d'un volcà adormit, els dies de sol que són foc d'estrella, els dies núvols que són brasa tèbia, els dies de vent que són espurna.

Us desitjo els focs a terra compartits, les cases de totes, les alimares d'estiu, les nits altes i tèbies, les flors de color de brasa dels estius.

Us desitjo la llum de les estrelles pretèrites que ens arriba tot just ara, ben just avui,  només per a nosaltres: foc present i flor d'ombra.

El foc d'allò que sabem per entendre el que no sabem.

Us desitjo el foc.
'Tot era massa fràgil' descriu dos escenaris, el de 2025, precol·lapse ecològic, i el de 2045, on Catalunya viu sota un règim totalitari
'Tot era massa fràgil' descriu dos escenaris, el de 2025, precol·lapse ecològic, i el de 2045, on Catalunya viu sota un règim totalitari | Carme Cara
Jordi Martí Font
Crítica de Jordi Martí Font de la novel·la 'Tot era massa fràgil', de Rubèn Suriñach | «Ara toca pensar-hi i parlar-ne perquè el que ens conta Rubèn Suriñach en aquestes pàgines no és, desgraciadament, només una novel·la de ficció»
Un moment de la rua pel centre de Torelló
Un moment de la rua pel centre de Torelló
Susanna Mary
Susanna Mary s'estrena a Setembre amb una crònica de l'acte de divendres a Torelló contra els assassinats masclistes | «El patriarcat té arrels profundes, el dolor també. La ràbia, també»
«La por que ens feia la bruixa, ara ens la pot fer la immigració que volen que identifiquem com l’esca dels nostres mals»
«La por que ens feia la bruixa, ara ens la pot fer la immigració que volen que identifiquem com l’esca dels nostres mals» | Asmus Koefoed
Carme Brugarola
«L'extrema dreta vol que retornem a l’esgarriada edat mitjana on els homes benaurats torturaven les estigmatitzades dones malèfiques» | «La simplicitat dels missatges de l’extrema dreta activen la por ancestral que ens paralitza: no es fan preguntes, no es pensa»