El Diacrític

Us desitjo el foc

«Us desitjo el foc que abranda amors i lluites. El foc que crema símbols d'opressió. La revolta. El foc que comença amb pinyes, branquillons, fusta prima i urgent, petites insurgències»

«Us desitjo les paraules latents finalment dites, fetes guspira de foc, guspira d'aigua, guspira de llum. Les paraules fan un foc blau. I un foc vermell, i un de verd. A vegades escalfen. A vegades cremen»

Qui sap què és, el temps

| 10/01/2022 a les 18:10h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, foguera, foc, emocions
«Us desitjo els focs a terra compartits, les cases de totes, les alimares d'estiu, les nits altes i tèbies, les flors de color de brasa dels estius»
«Us desitjo els focs a terra compartits, les cases de totes, les alimares d'estiu, les nits altes i tèbies, les flors de color de brasa dels estius» | Cailin Grant-Jansen
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/01/2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Potser una mica tard, però encara amb l'any acabat d'estrenar, tinc un desig per a vosaltres: el foc.

És un desig per a qui he vist i qui no he vist. Per a tu, amb qui he rigut. Per a tu, amb qui he plorat. Per a tu, perquè t'he pensat. Per a tu, a qui encara no conec.

Us desitjo el foc que abranda amors i lluites. El foc que crema símbols d'opressió. La revolta. El foc que comença amb pinyes, branquillons, fusta prima i urgent, petites insurgències. El foc que es torna barricades. Foc de flama ben alta.

Focs entusiastes per compartir menjars i revetlles, focs que cremen hores aturades com trastos vells, que espeteguen amb els minuts petits que són i no són. 

Però us desitjo també el foc petit que abriga. El fet de saber-se l'un a l'altra, o l'altra a l'un, o l'altre a l'altre, o l'altra a l'altra. Cada dia o de tant en tant. El foc de troncs gruixuts d'arbres que cremen en somort. Les brases. Els silencis. Les mirades, els gestos, les carícies, els petons. Les lluites de cada dia, les que duren. Les abraçades.

Us desitjo el caliu durador del record. El dolor gran que es va fent petit, l'absència que es fa tendresa i us xiuxiueja a l'orella dels dies.

Us desitjo les paraules latents finalment dites, fetes guspira de foc, guspira d'aigua, guspira de llum.

Les paraules fan un foc blau. I un foc vermell, i un de verd. A vegades escalfen. A vegades cremen. Fan bé, fan mal.

Us desitjo el foc que abranda l'herba seca dels marges i dels cors i que esborra malentesos i fronteres. 
Us desitjo el cràter tebi d'un volcà adormit, els dies de sol que són foc d'estrella, els dies núvols que són brasa tèbia, els dies de vent que són espurna.

Us desitjo els focs a terra compartits, les cases de totes, les alimares d'estiu, les nits altes i tèbies, les flors de color de brasa dels estius.

Us desitjo la llum de les estrelles pretèrites que ens arriba tot just ara, ben just avui,  només per a nosaltres: foc present i flor d'ombra.

El foc d'allò que sabem per entendre el que no sabem.

Us desitjo el foc.
Representants de les tres entitats organitzadores de l'Escola del Col·lapse, amb el cartell del cicle
Representants de les tres entitats organitzadores de l'Escola del Col·lapse, amb el cartell del cicle | Sara Blázquez
L'Escola del Col·lapse és un espai de pensament i creació col·lectiu impulsat per la Comunalitat de Vic, conjuntament amb El Refugi i l'Associació Terra Fèrtil | La primera sessió de l’Escola del Col·lapse és farà el diumenge 26 de maig a l’espai El Refugi de la Guixa i pretén ser una sessió introductòria, sota el títol «Davant del col·lapse, escenaris futurs»
Helena González, Karla Castellón, Clara Cusó i Ramon Galí, fent balanç dels dos primers anys de Comunalitat
Helena González, Karla Castellón, Clara Cusó i Ramon Galí, fent balanç dels dos primers anys de Comunalitat | Josep Comajoan Colomé
Josep Comajoan Colomé
Les activitats de la Comunalitat en els dos primers anys han arribat a més de 3.000 persones | La Comunalitat ha fet en aquests dos anys gairebé mil hores d’acompanyament a projectes
Pont Lo Passador, a Sant Jaume d’Enveja, on acaba la nostra ruta cooperativa per les Terres de l’Ebre
Pont Lo Passador, a Sant Jaume d’Enveja, on acaba la nostra ruta cooperativa per les Terres de l’Ebre | Àlex Espuny
Neus Barberà Homedes
La segona de nou rutes cooperatives combina paisatge, cultura i sostenibilitat a les Terres de l’Ebre | Una escapada que ens descobreix projectes cooperatius com l’Agrícola Sant Isidre, La Segona Volta, el Racó o el Vora Bar