En Moviment | Memòria històrica

Un documental recupera la memòria històrica de les dones de la indústria tèxtil Saphil de Ripoll

'Las chicas de la Saphil' és fruit d’un treball de recuperació de la memòria, fet amb un grup de les protagonistes de la història, coordinat pel Museu del Ter

Al llarg de 23 anys més de 900 noies, provinents la majoria de Lleó, Castella i del nord d'Espanya, van venir a treballar a Ripoll, compatibilitzant el treball i la seva formació acadèmica

Un treball recupera la història dels nou manlleuencs deportats a Mauthausen

| 25/11/2021 a les 21:00h
Especial: Memòria
Arxivat a: En moviment, indústria tèxtil, Saphil, memòria històrica, Museu del Ter, Museu Etnogràfic de Ripoll, documentals, Maria Aguilà, Xef Vila, Las chicas de la Saphil
Dones treballant a la fàbrica de la Saphil de Ripoll, en un fotograma del documental que s'estrena aquest divendres a Ripoll
Dones treballant a la fàbrica de la Saphil de Ripoll, en un fotograma del documental que s'estrena aquest divendres a Ripoll | Museu del Ter
Aquesta notícia es va publicar originalment el 25/11/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un documental recupera la memòria històrica de les prop de mil noies que entre 1963 i 1986 van passar per la residència de l'anomenat «Centro experimental de enseñanza media de la empresa Saphil» d'aquesta indústria tèxtil de Ripoll. El documental, titulat Las chicas de la Saphil, amb guió de la historiadora Maria Aguilà i realitzat per Xef Vila, s'estrena aquest divendres 26 de novembre a les 8 del vespre al Teatre Comtal de Ripoll. 

A la comarca del Ripollès, a mitjans del segle XIX, s’hi van instal·lar una quinzena de colònies. Una d’elles, és la colònia de Santa Maria, coneguda com el Roig. Aquesta colònia l’any 1920 va ser adquirida per la Sociedad Anónima de Peinaje e Hilatura de Lana (Saphil), amb seu a Terrassa. La fàbrica de Ripoll es va dedicar a produir fil de llana i Saphil la va gestionar fins a finals dels anys noranta. 

Durant els anys seixanta l’empresa va necessitar nova mà d’obra. Aquest va ser l’origen, l’any 1963, del projecte anomenat «Centro experimental de enseñanza media de la empresa Saphil». El projecte tenia com a objectiu atreure treballadores entre noies de 14 i 15 anys oferint a les noies i les seves famílies compatibilitzar el treball amb la seva formació acadèmica (BUP, COU o cursos de formació professional). La majoria provenien de Lleó, Castella i altres zones del nord d’Espanya. Al llarg dels seus vint-i-tres anys d’existència, fins a l’any 1986, van passar per la residència més de 900 noies. 
 

Un fotograma del documental, en una aula del centre d'ensenyament de la indústria Saphil de Ripoll Foto: Museu del Ter


El documental és el fruit d’un treball de recuperació de la memòria que va començar l’any 2020, però que va quedar interromput per la pandèmia i es va poder represndre a principis de 2021. Durant aquest temps s’ha realitzat al Museu Etnogràfic de Ripoll amb un grup de les protagonistes de la història el taller de fotografia històrica «Desvetllem la memòria», coordinat pel Museu del Ter. Al llarg de diverses setmanes les protagonistes, moltes de les que no van tornar als seus llocs d’origen i van continuar la seva vida a Ripoll, van aportar imatges i el testimoni de la seva experiència.La documentació i la digitalització d’aquestes fotografies conformen ara un fons documental que custodien els dos museus. 

Un treball de la historiadora Maria Aguilà amb la realització de Xef Vila

El treball de recerca i documentació ha estat realitzat per la historiadora Maria Aguilà. Ella és l’autora del guió del documental, que ha estat realitzat per Xef Vila. El pes del relat recau sobre les mateixes protagonistes, que expliquen, en primera persona, com van viure aquesta experiència tan singular amb una forta petjada al Ripollès. 

El documental es presentarà a Ripoll en el marc de la 11a Mostra de Cinema Etnogràfic, organitzada per l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat, en col·laboració en diverses entitats, entre elles el Museu del Ter. La Mostra té caràcter multiseu i combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció actuals, sempre amb el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida. Alhora, la mostra també pretén il·lustrar com en les últimes dècades l’audiovisual ha penetrat en l’etnografia i vol posar de relleu com la recerca etnològica s’ha servit de l’audiovisual per documentar i explicar allò que ha investigat.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Acte de denúncia dels assetjaments, el setembre de 2020
Acte de denúncia dels assetjaments, el setembre de 2020 | Aleix Auber
Josep Comajoan
Les dues dones denunciants acusen a l'inculpat de tocaments i d'exigir favors sexuals si no volien ser acomiadades prevalent-se de la seva superioritat laboral | Entitats de suport a les denunciants convoquen una concentració i actes de suport durant el judici a Manresa i una primera quedada a Vic per anar juntes cap a la capital del Bages
Marina Garcés: «L'alternativa a la seguretat, en termes conceptuals, és la confiança. En quines formes d'acció política i col·lectiva, de vincle social, poden donar-nos més confiança que seguretat»
Marina Garcés: «L'alternativa a la seguretat, en termes conceptuals, és la confiança. En quines formes d'acció política i col·lectiva, de vincle social, poden donar-nos més confiança que seguretat» | Sara Blázquez
Josep Comajoan
Entrevista a la filòsofa Marina Garcés, publicada originàriament a la revista 'Cooperació Catalana' | Garcés, que acaba de reeditar 'Un món comú' a Tigre de Paper i Bellaterra Edicions, reivindica la filosofia i les «maneres de pensar que no ens facin caure en la temptació de solucions fàcils»
«Sola. Amb vuitanta anys, la mare s’ha assegut per primera vegada davant del teclat d’un ordinador. No sap per on començar. »
«Sola. Amb vuitanta anys, la mare s’ha assegut per primera vegada davant del teclat d’un ordinador. No sap per on començar. » | Laura Guerrero
Emma Sadurní
Text d'auto-ficció d'Emma Sadurní, sobre les dificultats en les relacions familiars | «La mare de la Núria és una víctima més de l’època que li va tocar viure. El preu de néixer a l’inici de la postguerra, de viure sota la dictadura franquista és trauma individual i violència social.»