En Moviment | Memòria històrica

Un treball recupera la història dels nou manlleuencs deportats a Mauthausen

L'obra d'Imma Domènech i Assumpta Tort es presenta aquest dijous al Museu del Ter de Manlleu en un acte sense públic retransmès per Youtube

Dels nou manlleuencs deportats al camp de concentració nazi de Mauthausen només en van sobreviure dos

Gino Bartali o com salvar de la mort 800 persones jueves a cop de pedal

| 23/02/2021 a les 20:26h
Especial: Memòria
Arxivat a: En moviment, Museu del Ter, Manlleu, nazis, nazisme, II Guerra Mundial, camps de concentració, memòria històrica, Mauthausen
Imatge il·lustrativa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 23/02/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Nou manlleuencs van ser deportats al camp de concentració nazi de Mauthausen, de l’alliberament del qual el 5 de maig passat es va complir el 75è aniversari. Només dos d’ells van sobreviure. Ara una obra de les historiadores Imma Domènech i Assumpta Tort ressegueix fins on ha estat possible la peripècia d’aquests nou manlleuencs deportats al camp de concentració de Mauthausen. El treball es presenta aquest dijous al Museu del Ter de Manlleu en un acte sense públic que es retransmetrà a partir de les 7 del vespre a través del canal de Youtube del museu.

Al Museu del Ter van prendre consciència del desconeixement de la història d’aquestes nou persones per l’exposició que l’any 2018 van dedicar als represaliats pel franquisme a Manlleu. Pere Bonal, un d’aquests nou manlleuencs, va ser un dels protagonistes d’aquella exposició que ja va ser comissariada per Imma Domènech i Assumpta Tort. Finalitzada l’exposició, les dues historiadores van iniciar una recerca per aprofundir més en la memòria perduda d’aquests nou manlleuencs, dels que a tot estirar se’n sabien noms i cognoms sostrets de llistes en aquells moments encara oficioses, gràcies a l’esforç d’entitats i investigadors particulars.

La publicació resumeix els itineraris que van seguir els republicans espanyols deportats a Mauthausen: exili, camps de concentració, companyies de treballadors estrangers de l’exèrcit francès, camps de presoners de guerra i finalment l’infern de Mauthausen o els seus subcamps. I en aquest context s’han reconstruït fins on ha estat possible els itineraris particulars i les biografies dels nou manlleuencs coneguts, intercalades en els diferents capítols. No ha estat una tasca fàcil, i es mantenen molts interrogants que posteriors investigacions podran resoldre. Aquests itineraris s'han reflectit en un mapa de l'Europa de la II Guerra Mundial en el que es pot veure amb claredat l'odissea a la que es van enfrontar aquests nou manlleuencs des de l'exili i fins a Mauthausen i els seus subcamps.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
La família abandonant el Palau Bojons, on hi ha els Serveis Socials de l'Ajuntament, que no els va poder oferir cap alternativa d'habitatge. Una imatge ben simbòlica a les portes del Nadal
La família abandonant el Palau Bojons, on hi ha els Serveis Socials de l'Ajuntament, que no els va poder oferir cap alternativa d'habitatge. Una imatge ben simbòlica a les portes del Nadal | Josep Comajoan
Josep Comajoan | Ferran Domènech
La falta d’un informe de vulnerabilitat de l’Ajuntament amb l'excusa que la família no té els papers en regla ha facilitat el desnonament ordenat pel jutjat de Vic | Dos furgons dels ARRO de Mossos d’Esquadra han protegit la comissió judicial que ha ordenat el desallotjament immediat del pis, en presència del fill de tres anys
Arbres reflectits en l'aigua al barri de Sant Llàtzer de Vic
Arbres reflectits en l'aigua al barri de Sant Llàtzer de Vic | Josep Comajoan
Núria Barnolas
Dos articles en un de Núria Barnolas per analitzar fins a quin punt el canvi climàtic afecta a Vic i Osona, i quines mesures caldria prendre d'immediat per pal·liar-ne els efectes | Analitza com els arbres milloren les condicions de vida de la gent de Vic de forma desigual per barris, i conversa amb Manolo Tomàs, Jaume Portell i Ginesta Mary sobre les interrelacions de Vic, el Delta de l'Ebre, la indústria porcina i la guerra d'Ucraïna
Luz Helena Ramírez Hache, sòcia fundadora de la cooperativa MigrESS.
Luz Helena Ramírez Hache, sòcia fundadora de la cooperativa MigrESS. | Camilo Ramírez Hache
Núria Segura Insa
Per l’activista, actualment l’ESS no representa la diversitat social, un repte que ha d’assolir integrant persones migrades i dels sectors populars | Les persones nouvingudes poden contribuir a enfortir l’ESS amb la seva experiència en economia comunitària, una mirada global de la vida basada en cura de la natura o la capacitat d’autoestalvi