En Moviment | Memòria històrica

Un treball recupera la història dels nou manlleuencs deportats a Mauthausen

L'obra d'Imma Domènech i Assumpta Tort es presenta aquest dijous al Museu del Ter de Manlleu en un acte sense públic retransmès per Youtube

Dels nou manlleuencs deportats al camp de concentració nazi de Mauthausen només en van sobreviure dos

Gino Bartali o com salvar de la mort 800 persones jueves a cop de pedal

| 23/02/2021 a les 20:26h
Especial: Memòria
Arxivat a: En moviment, Museu del Ter, Manlleu, nazis, nazisme, II Guerra Mundial, camps de concentració, memòria històrica, Mauthausen
Imatge il·lustrativa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 23/02/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Nou manlleuencs van ser deportats al camp de concentració nazi de Mauthausen, de l’alliberament del qual el 5 de maig passat es va complir el 75è aniversari. Només dos d’ells van sobreviure. Ara una obra de les historiadores Imma Domènech i Assumpta Tort ressegueix fins on ha estat possible la peripècia d’aquests nou manlleuencs deportats al camp de concentració de Mauthausen. El treball es presenta aquest dijous al Museu del Ter de Manlleu en un acte sense públic que es retransmetrà a partir de les 7 del vespre a través del canal de Youtube del museu.

Al Museu del Ter van prendre consciència del desconeixement de la història d’aquestes nou persones per l’exposició que l’any 2018 van dedicar als represaliats pel franquisme a Manlleu. Pere Bonal, un d’aquests nou manlleuencs, va ser un dels protagonistes d’aquella exposició que ja va ser comissariada per Imma Domènech i Assumpta Tort. Finalitzada l’exposició, les dues historiadores van iniciar una recerca per aprofundir més en la memòria perduda d’aquests nou manlleuencs, dels que a tot estirar se’n sabien noms i cognoms sostrets de llistes en aquells moments encara oficioses, gràcies a l’esforç d’entitats i investigadors particulars.

La publicació resumeix els itineraris que van seguir els republicans espanyols deportats a Mauthausen: exili, camps de concentració, companyies de treballadors estrangers de l’exèrcit francès, camps de presoners de guerra i finalment l’infern de Mauthausen o els seus subcamps. I en aquest context s’han reconstruït fins on ha estat possible els itineraris particulars i les biografies dels nou manlleuencs coneguts, intercalades en els diferents capítols. No ha estat una tasca fàcil, i es mantenen molts interrogants que posteriors investigacions podran resoldre. Aquests itineraris s'han reflectit en un mapa de l'Europa de la II Guerra Mundial en el que es pot veure amb claredat l'odissea a la que es van enfrontar aquests nou manlleuencs des de l'exili i fins a Mauthausen i els seus subcamps.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Una de les imatges del documental 'Sem Terra'
Una de les imatges del documental 'Sem Terra'
Anna Pujol Navarro
La pel·lícula, dirigida pel manlleuenc Ferran Domènech i coproduïda per Setembre, retrata l'experiència del Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra del Brasil | La projecció serà diumenge 8 de novembre, a les set del vespre, amb la participació del director i entrada lliure amb taquilla inversa
Inauguració del Barcelona Peace Park de Gaza
Inauguració del Barcelona Peace Park de Gaza | Ajuntament de Barcelona
Sara Blázquez Castells
«Construint un Horitzó. Barcelona i Gaza, un pont al Mediterrani» s'inaugura el 5 de novembre i recorre els projectes urbans compartits, la destrucció provocada per les ofensives israelianes i els vincles de solidaritat entre les dues ciutats | Comissariada per Laura Arau i Jordi Queralt, la mostra posa al centre les veus palestines, la vida comunitària i el dret a imaginar un futur més enllà de la guerra
Àurea Márquez i Miquel Malirach interpreten diversos personatges de l'obra
Àurea Márquez i Miquel Malirach interpreten diversos personatges de l'obra
Sara Blázquez Castells
Teatre Nu porta el 4 de novembre a la Sala Atrium una obra basada en la història real de l'escriptor Joan Pinyol, que va descobrir que les restes del seu avi havien estat traslladades d'amagat al mausoleu franquista | Amb Àurea Márquez i Miquel Malirach a escena, i dramatúrgia i direcció de Víctor Borràs, l'espectacle aborda la memòria històrica, el dol familiar i la lluita per reparar les injustícies del franquisme