SETEMBRE CRÍTIC | JUDICI PER L'OCUPACIÓ DE L'ATENEU POPULAR DEL LLUÇANÈS

Se celebra el judici per l’ocupació de la Torre Malla, a Prats de Lluçanès

Un veí del Lluçanès declara als Jutjats de Vic per un presumpte delicte d’usurpació després de ser denunciat pel BBVA

El procés judicial va començar l’any 2019, quan un grup de persones van ocupar la Torre Malla, de Prats, per establir-hi la seu de l’Ateneu Popular del Lluçanès

Article publicat a La Rella

| 25/11/2021 a les 08:01h
Arxivat a: Setembre crític, la rella, Lluçanès, moviment social, moviment popular, okupació, BBVA, repressió, judici, Puig dels Eixuts, La Fetillera, Torre Malla, Prats de Lluçanès, Ateneu Popular del Lluçanès
La Torre Malla, actual seu de l'Ateneu Popular del Lluçanès, a Prats.
La Torre Malla, actual seu de l'Ateneu Popular del Lluçanès, a Prats. | La Rella
Aquesta notícia es va publicar originalment el 25/11/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un veí del Lluçanès ha declarat als jutjats de Vic aquest dimecres 24 de novembre per un presumpte delicte d’usurpació després que fos denunciat per l’entitat bancària BBVA. El procés judicial va començar l’any 2019, quan un grup de persones de la comarca van ocupar la Torre Malla, de Prats, per establir-hi la seu de l’Ateneu Popular del Lluçanès.

Els membres de l’Ateneu han fet públic un comunicat on expliquen la declaració del jove implicat i denuncien les intencions del procés. «No només ens volen fer fora de l’espai sinó que pretenen aturar les activitats que s’hi fan i posar pals a les rodes a l’organització política del territori», asseguren.

El judici s’ha celebrat en una sala buida després que la jutgessa decidís que no hi volia espectadors. Així, només hi han assistit l’acusat, els seus advocats i l’acusació del BBVA, encara que la llei estableix que tots els judicis han de ser oberts al públic.

Toni Iborra, l’advocat de la defensa, assegura que s’ha produït una situació d’indefensió de l’acusat, ja que la jutgessa no entenia la llengua amb la qual ha declarat, el català. A part d’aquest entrebanc i «d’algunes incidències processals, el judici s’ha celebrat amb normalitat», tal com expliquen els membres de l’Ateneu. Tant és així que la fiscalia ha demanat l’absolució del lluçanenc.

Dos anys d'Ateneu al Lluçanès

Tot just el passat dimarts 23 de novembre, un dia abans del judici contra un membre de l’Ateneu, l’organització celebrava dos anys de vida. Va ser a finals de novembre de l’any 2019 quan diverses entitats del territori – el col·lectiu feminista La Fetillera, els anticapitalistes de La Truja Negra i el CDR Lluçanès – van emetre un comunicat conjunt on informaven de l’ocupació de La Torre Malla per a la creació d’un espai popular i autogestionat per la gent de la comarca. Naixia així l’Ateneu Popular del Lluçanès.

Durant aquest temps ha organitzat múltiples activitats, cursos i tallers, sovint relacionats amb el món rural i amb una perspectiva crítica de la vida a la comarca. Per l’Ateneu hi passen diverses organitzacions, com la mateixa Fetillera, la XELLA (Xarxa d’Economia del Lluçanès), el SEPC – Lluçanès (el Sindicat de l’Institut), el grup de glosa o el Puig dels Eixuts, entre altres. Molts d’ells, de fet, han nascut a través i al voltant de l’Ateneu.

La Torre Malla, un edifici singular

Ocupar aquest edifici no va ser fruit de la casualitat, sinó que els veïns que ho van fer sabien ben bé el què estaven fent: la Torre Malla és una edificació cèntrica de Prats amb una llarga història. Construït a principis del segle passat com a segona residència de la família Malla, forma part del patrimoni modernista del municipi, juntament amb altres torres i edificis emblemàtics. Durant la guerra i els anys posteriors va viure una activitat frenètica i de tots colors. El 1936 el Comitè Antifeixista de Prats el va expropiar per posar-lo al servei del poble, però pocs anys més tard va ser ocupat per les forces franquistes i va acabar sent el primer ajuntament franquista. Aquesta primera alliberació que va viure l’edifici per part del bàndol republicà dóna, en part, peu i motiu a què actualment hagi acabat sent la seu del Lluçanès. «Expropiem, per dignitat i necessitat, la Torre Malla com a ateneu i edifici d’ús popular», tal com explicaven els veïns implicats en la causa el novembre de 2019.

A principis dels anys 40 la torre va ser retornada a la família Malla. L’any 1974 la família que en aquell moment era propietat de la casa va vendre l’edifici al Banc Mercantil, que més tard va passar a formar part del BBVA. D’aquesta manera, l’estructura modernista interior es va destruir i la Torre Malla es va convertir en una oficina bancària. A partir del 2009 va començar un període de compres i vendes entre diverses banques i fons d’inversions – com La Caixa, Deutsche Bank o Tree Inversiones Inmobiliarias – , tot i que el maig del 2019 l’edifici va ser recomprat per BBVA per més de 800.000€.

Des que va deixar de servir com a oficina bancària, la Torre Malla va restar buida i sense cap mena d’activitat en un clar procés d’abandonament fins que, el 2019, es va convertir en la seu de l’Ateneu Popular del Lluçanès.

[Article publicat a La Rella.]
Imatge il·lustrativa
Sara Blázquez Castells
La primera de nou rutes cooperatives combina la tradició industrial amb el paisatge i la gastronomia de la Catalunya Central | L’escapada s’atura en diferents projectes cooperatius i transformadors, com el primer supermercat cooperatiu de Catalunya, el Celler Cooperatiu d’Artés, Sambucus o Can Magi
Trini Molist a l'edifici de les Adoberies.
Trini Molist a l'edifici de les Adoberies. | Sara Blázquez Castells
Anna Pujol Navarro
«Hem de prendre consciència per sortir d’aquesta dinàmica de consum bèstia i ferotge» | «Cada segon, a escala internacional, s’aboca un camió ple de roba que no s’aprofita»
L'acte va incloure una lectura de poesia palestina traduïda al català
L'acte va incloure una lectura de poesia palestina traduïda al català
Roser Iborra
Crònica de Roser Iborra de l'acte organitzat dissabte a Manlleu pel Casal Boira Baixa | «No fa falta gaire res més: només la gent, transportant cossos o llegint, o escoltant, per dir que ja n’hi ha prou, que no volem formar part dels silencis còmplices que permeten el genocidi»