El Diacrític

Això va d'autogestió

El director de la Confederació de Cooperatives de Catalunya Joseba Polanco manifesta el malestar del sector davant la reforma de la llei de Cooperatives, l'eficàcia de la qual qüestiona, tot obrint la possibilitat de diàleg

Les organitzacions representatives del moviment cooperatiu no teníem cap notícia de què s'estigués estudiant una modificació

Una solució real per als treballadors de les falses cooperatives

| 21/02/2017 a les 12:40h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, cooperativisme, llei de cooperatives, falses cooperatives
Imatge de la Fira de l'Economia Solidària de Catalunya
Imatge de la Fira de l'Economia Solidària de Catalunya | Victor Serri
Aquesta notícia es va publicar originalment el 21/02/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El moviment cooperatiu està molest pel procés emprat en la modificació de la Llei de Cooperatives. El passat 3 de febrer, es publicà al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya el dictamen relatiu al Projecte de llei de mesures d'acompanyament als pressupostos, el qual recull un article per modificar la Llei 12/2015, de 9 de juliol, de cooperatives. Encara que sembli increïble, les organitzacions representatives del moviment cooperatiu no teníem cap notícia de què s'estigués estudiant una modificació, per bé que la mateixa Llei de Cooperatives estableix procediments de comunicació cap al Consell Superior de la Cooperació (format per membres del Govern, del moviment representatiu, així com experts nomenats pel Parlament), òrgan encarregat d'elaborar els informes preceptius en relació amb les normes i les disposicions legals que afecten les cooperatives. Ens preocupa en gran mesura aquesta manca de sensibilitat per part del govern i dels partits polítics que han aprovat aquesta modificació.

Compartim els objectius de la modificació, però no la seva eficàcia. L'objectiu de la modificació legal és evitar l'explotació laboral que, segons ens diuen i es documenta en diversos articles periodístics, es produeix en alguns sectors econòmics on existeix una subcontractació, per part de l'empresa contractista, de tota la seva pròpia activitat.

Aquest objectiu, evidentment, justifica la revisió de les normes jurídiques necessàries que portin a revertir la situació; però, la revisió d'aquestes, a més d'aconseguir resoldre els problemes, no hauria de generar-ne de nous. Des de la Confederació de Cooperatives de Catalunya considerem que les solucions no haurien de partir del fet de suposar que unes cooperatives, atesa la seva dimensió o el nombre de clients -tal i com estableix la modificació de la norma-, són sospitoses de falsedat i d'estar cometent un frau de llei, sinó que s'ha de definir correctament el frau en què estaria incorrent una empresa, independentment de la seva dimensió, ja que l'explotació laboral no desapareix pel fet que el nombre de persones que la pateixin sigui més o menys gran. La definició i caracterització del frau, hauria de permetre establir-lo com un element d'infracció dins les contemplades a la Llei de Cooperatives. Conseqüentment, els processos d'inspecció podrien desenvolupar eficaçment la seva praxis i, juntament amb les seves mesures coercitives, s'oferiria el coneixement suficient que permetria una actualització permanent de casuístiques amb la finalitat d'evitar el funcionament pervers que poguessin trobar entre les cooperatives.

No hi ha d'haver cap dubte que el moviment cooperatiu, en general, i les seves organitzacions representatives, en particular, som els màxims interessats en què el cooperativisme pugui seguir essent considerat un model empresarial capdavanter, modern i no es vegi tacat per males praxis que ens són llunyanes com a model empresarial. Però, no obstant això, la falsedat s'ha de demostrar des de la forma de ser del cooperativisme.

Igualment, es poden establir mesures pròpies del cooperativisme dirigides a promoure la transparència, sigui a través del funcionament freqüent de les assemblees i la resta d'òrgans socials, com amb la publicació de memòries explicatives del funcionament en el marc de la responsabilitat social empresarial i els balanços socials, que, per altra part, ja són habituals en moltes de les cooperatives que associen un gran nombre de socis.

Imposar òrgans aliens a les normes cooperatives condueix a la destrucció del cooperativisme. D'altra banda, el canvi normatiu també vol imposar que, sota determinades circumstàncies, les cooperatives hagin d'incorporar òrgans de control impropis del cooperativisme, els quals estan concebuts per a la mediació i defensa dels treballadors davant conflictes estructurals entre el capital i el treball, menystenint els òrgans socials que ja formen part de l'arquitectura jurídica de les relacions societàries cooperatives. Això, implicaria introduir una distorsió que només pot destruir el cooperativisme. Ens preguntem quin paper pot desenvolupar un òrgan com el comitè d'empresa, concebut per a les empreses de capitals, en la jerarquia d'òrgans socials cooperatius; estarà per sobre del Consell Rector o fins i tot també per sobre de l'Assemblea General que l'ha elegit? Desafortunada, aquesta regulació suposaria la desaparició del principi d'autonomia i independència, així com un menysteniment de la gestió democràtica que, per altra banda, és una de les bases de funcionament de les societats cooperatives i que, a més, suposa el desenvolupament de l'autoregulació, pel que fa a les normes de funcionament entre els socis.

Com dèiem abans, de la mateixa manera que la llei no exigeix a les societats mercantils òrgans ni mecanismes d'exercici del poder propis de les societats cooperatives, no podem demanar al cooperativisme que incorpori dins la seva regulació normes que el desvirtuïn i posin en perill la seva continuïtat.

Ens oferim a trobar solucions i demanem canviar la proposta. Des de la Confederació de Cooperatives de Catalunya demanem que es canviï aquesta modificació de la Llei de Cooperatives i ens oferim a posar a sobre la taula solucions per contribuir a resoldre els problemes, mitjançant el diàleg i la participació de les organitzacions representatives del cooperativisme, sense renunciar al manteniment i desenvolupament dels principis cooperatius de l'Aliança Cooperativa Internacional que tant han contribuït al creixement del cooperativisme i a fer d'aquest una eina de construcció social que afavoreix en la igualtat de les persones i l'extensió de la democràcia en la societat, en general, i a l'economia, en particular.


*Article publicat originalment a la Directa
Representants de les entitats impulsores de la Biblioteca de les Coses de Vic, a la presentació del projecte. Al fons, la Biblioteca de les Eines
Representants de les entitats impulsores de la Biblioteca de les Coses de Vic, a la presentació del projecte. Al fons, la Biblioteca de les Eines | Sara Blázquez Castells
Les entitats La Fera Ferotge, Tapís, La Clota, Creu Roja i Ashes formen actualment la Xarxa de Biblioteques de les Coses | Només cal fer-se soci, visitar el catàleg online i fer la reserva, recollir l’objecte i fer-lo servir
Moment de la roda de premsa d'inici del projecte.
Moment de la roda de premsa d'inici del projecte. | ADBerguedà
Anna Pujol Navarro
El document recull una sèrie de propostes per desenvolupar entre el 2025 i el 2030, per tal de construir una comarca més viva i sostenible | La Sala Casino de Berga acull una jornada on, a part de la presentació, hi haurà una taula rodona amb Vanesa Freixa, Ramaders de Muntanya, Cal Blanxart i Cuidem Lluçanès
A la manifestació es van sentir consignes antiracistes, antifeixistes, pel dret a l'habitatge i a favor dels drets LGTBIQ+
A la manifestació es van sentir consignes antiracistes, antifeixistes, pel dret a l'habitatge i a favor dels drets LGTBIQ+ | Oriol Clavera
El comitè transfeminista 8M d'Osona i el Lluçanès va organitzar la manifestació i altres activitats, que es van haver de fer a l'institut La Plana per la pluja | La jornada va estar marcada pel seu caràcter anticapitalista, antifeixista i a favor dels drets LGBTIQ+