El diacrític

El vell, el mar, la independència

«No hi crec, en aquest independentisme màgic que obvia les injustícies més flagrants. No tots els mals vénen de Madrid, que també. Hi ha governants ineptes (si no traïdors) ben nostres»

«Si ens deixem rosegar la independència per l’avidesa sense límits dels taurons de les finances, de la policia, de la mal anomenada justícia (...) la independència, si arriba, només serà una enorme espinada de peix mort»

​La memòria de l’Esquerra Independentista a través de 1.090 adhesius

| 15/09/2021 a les 07:00h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, processisme, independentisme, independència
Spencer Tracy, en una escena de la versió cinematogràfica d''El vell i el mar' de 1958
Spencer Tracy, en una escena de la versió cinematogràfica d''El vell i el mar' de 1958
Aquesta notícia es va publicar originalment el 15/09/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Si hi ha una paraula desacreditada, traïda, arrossegada i prostituïda, aquesta és democràcia, fins al punt que, si algú et diu que és demòcrata, instintivament ja rumies què et vol amagar darrera una paraula el significat originari de la qual és tan bonic, però ara mateix tan rebregada.
 
Crec que està passant una cosa semblant amb pandèmia, que s’està convertint en l’estora sota la qual anem escombrant les llibertats perdudes, les ineptituds polítiques, les retallades sanitàries inassumibles i letals.
 
I em fa por que no ens comenci a passar també amb una de molt estimada:  independència. Que no hi ha justícia social? La solució és la independència. Que la gent no té casa, no té llum, no té feina, no té menjar? Independència i, mentrestant carreguem-nos de paciència.
 
- Hem perdut tots els drets? Hem passat de precaris a esclaus? Hem de fer una vaga?
- No, ara no, que hi ha pandèmia.
- No, ara no, que tot s’arreglarà amb la independència.
 
Sincerament: no hi crec, en aquest independentisme màgic que obvia les injustícies més flagrants. No tots els mals vénen de Madrid, que també. Hi ha governants ineptes (si no traïdors) ben nostres; hi ha empresaris que etiqueten en català però maltracten treballadores i treballadors, sense cap vergonya. Hi ha cops de porra estatal i altres de catalana, que fan el mateix mal. Hi ha represaliats i represaliades amb acusació de la Generalitat que, alhora, els atorga medalles insultants.
 
A La metamorfosi, aquesta narració magistral de Kafka, Gregor Samsa es desperta un matí convertit en un escarabat monstruós, però encara rumia com podrà vestir-se, com agafarà el tren, com arribarà a la feina que el té esclavitzat. 
 
I a El vell i el mar, de Hemingway, el mariner Santiago, vell i mig cec, pesca i arrossega un peix enorme que acaba rosegat de taurons, i arriba a port només amb una enorme carcassa blanca.
 
Doncs, això. Si ens deixem rosegar la independència per l’avidesa sense límits dels taurons de les finances, de la policia, de la mal anomenada justícia; si afirmem que tots som immigrants, iguals, però alguns ho són més que els altres; si no lloguem els pisos a segons qui, que ve del sud i no del nord enllà dels poetes;  si afirmem que la llengua ha de ser d’inclusió i no d’exclusió però permetem els ghettos i volem fer encara més pisos al mig de les places; si els desnonaments continuen i ens n’anem a dormir tan amples... la independència, si arriba, només serà una enorme espinada de peix mort.
 
Encara hi som a temps. La justícia social, ara!  La independència, des de baix, a l’esquerra.
Foto de grup de les persones que han intervingut en l'edició i la presentació del llibre
Foto de grup de les persones que han intervingut en l'edició i la presentació del llibre | Xavi Navarro Gomis
Roser Iborra
Roser Iborra adapta com a article la seva intervenció a la presentació de l'Obra poètica completa de Montserrat Llorens, ara que fa un any de la seva mort | El llibre es va presentar aquest dissabte, 30 de setembre, a l'Embarcador del Ter de Manlleu
'Tot era massa fràgil' descriu dos escenaris, el de 2025, precol·lapse ecològic, i el de 2045, on Catalunya viu sota un règim totalitari
'Tot era massa fràgil' descriu dos escenaris, el de 2025, precol·lapse ecològic, i el de 2045, on Catalunya viu sota un règim totalitari | Carme Cara
Jordi Martí Font
Crítica de Jordi Martí Font de la novel·la 'Tot era massa fràgil', de Rubèn Suriñach | «Ara toca pensar-hi i parlar-ne perquè el que ens conta Rubèn Suriñach en aquestes pàgines no és, desgraciadament, només una novel·la de ficció»
Un moment de la rua pel centre de Torelló
Un moment de la rua pel centre de Torelló
Susanna Mary
Susanna Mary s'estrena a Setembre amb una crònica de l'acte de divendres a Torelló contra els assassinats masclistes | «El patriarcat té arrels profundes, el dolor també. La ràbia, també»