En Moviment | Sobirania alimentària

Campanya del Col·lectiu Eixarcolant per plantejar un nou model agroalimentari

La presentació de la campanya a Vic es fa aquest dimecres a Mengem Osona

El nou model ha de permetre conèixer què hi ha darrere de cada producte i normalitzar el cultiu i consum d’espècies silvestres comestibles i varietats agrícoles tradicionals, elements clau per la sostenibilitat i la sobirania alimentària

Eixarcolant, arrencant les males herbes d’un model productiu caducat

| 06/07/2021 a les 19:07h
Arxivat a: En moviment, Mengem Osona, agricultura ecològica, model agroalimentari, alimentació, sobirania alimentària, Col·lectiu Eixarcolant, plantes silvestres
Dues persones als horts d'Eixarcolant amb la samarreta del lema de la campanya
Dues persones als horts d'Eixarcolant amb la samarreta del lema de la campanya
Aquest dimecres 7 de juliol arriba a Vic la gira per més d’una vintena de ciutats catalanes del Col·lectiu Eixarcolant. La gira és per presentar els nous projectes de sobirania alimentària de l’entitat i s’emmarca en la campanya per demostrar que és possible desenvolupar un nou model de producció, distribució i consum d'aliments, i de desenvolupament socioeconòmic: més sostenible, ètic i just, que reverteixi positivament al territori, i que empri amb normalitat les espècies silvestres comestibles i les varietats agrícoles tradicionals. L’acte d’Osona es farà aquest dimecres a 2/4 de 8 del vespre a Mengem Osona, al número 3 del carrer Joan de Serrallonga de Vic.

Marc Talavera, president del Col·lectiu Eixarcolant, que serà qui presentarà aquest dimecres la campanya a Vic, explica que «portem cinc anys explicant que cal transformar el model agroalimentari, i ara ha arribat el moment de fer-ho realitat, de demostrar que tot allò que sempre hem explicat és possible i alhora necessari». La campanya, plantejada a nivell nacional i iniciada el 13 de juny, es perllongarà fins el 23 de juliol, i du per lema «Impossible és no fer res per canviar-ho tot».


Com a principals accions inclou una campanya de micromecenatge, duta a terme a través de la plataforma Goteo, i la gira de presentació. El micromecenatge ha de fer possible obtenir els recursos necessaris -a l'entorn dels 100.000 euros- per posar en pràctica el nou model agroalimentari a partir de l'exemple concret del Forn de Jorba, a l’Anoia, com a actuació local a partir de la qual poder extrapolar el model arreu del país.

Una gira per una vintena de ciutats de tot el país

La gira de presentació, organitzada gràcies als nodes locals del Col·lectiu Eixarcolant, pretén situar el debat sobre el model agroalimentari en el focus mediàtic i social. En paraules d'Albert Castells, coordinador de la giram «cal posar sobre la taula les incoherències i conseqüències de l'actual model, i al mateix temps cal mostrar quines són les alternatives que ens han de permetre construir, sempre en positiu, un model diferent». En els propers dies la gira continuarà per la Pobla de Segur (dia 8), Puigcerdà (dia 9), Barcelona (dia 12), Molins de Rei (dia 13), Banyoles (dia 14), Agramunt (dia 15), l'Aldea (dia 16) i Mora d'Ebre (dia 21). Acabarà el dia 23 amb una presentació virtual.

La recepta del Col·lectiu Eixarcolant es centra en tres eixos principals: la sostenibilitat real, la traçabilitat, i la justícia social. Són els elements que han de permetre fer realitat les potencialitats del territori en termes de desenvolupament socioeconòmic, generant una economia local forta, diversa. sostenible de debò, innovadora, i que capti talent.
 

El forn de Jorba, a l'Anoia, és l'epicentre de la campanya per demostrar que un nou model agroalimentari és possible


Segons Jana Peters, responsable de dinamització territorial del Col·lectiu Eixarcolant, «l'emergència climàtica, el despoblament rural, la crisi de la biodiversitat, la manca d'oportunitats per als i les joves, l'increment constant de la mida mitjana de les explotacions agràries, l'elitització dels productes ecològics, la pèrdua de sobirania alimentària, la globalització agroalimentària, i uns preus en origen irrisoris fixats pel mercat global, són alguns dels molts factors que posen de relleu la necessitat de repensar el model agroalimentari a nivell de país».

Un codi QR per saber què estem comprant

Un dels elements claus de la proposta del Col·lectiu Eixarcolant és que permetrà conèixer amb tot detall què hi ha darrere de cada producte. A nivell de producció i tracte amb els agricultors es podrà saber on s'han comprat les primeres matèries i a quin preu s'han pagat. A nivell econòmic, es mostrarà quin percentatge del preu de venda correspon a primeres matèries, quin a l'elaboració i gestió, quin a la venda, i quin als beneficis.

Aquesta informació es mostrarà en cada producte i també al tiquet de compra mitjançant un sistema de codis QR. Castells afirma que d'aquesta manera «generarem un nou criteri de decisió de compra. Com a consumidors podrem saber amb tot detall què hi ha darrere de cada producte i a què estem contribuint amb la seva compra. És un nou paradigma, perquè les empreses no només hauran de dir que quelcom és sostenible, ho hauran de demostrar amb dades objectives».

Més de 500 espècies i 3.000 varietats amb potencial per generar una agricultura i ramaderia sostenibles

Segons dades que disposa Eixarcolant, es calcula que a Catalunya hi ha més de 500 espècies i 3.000 varietats que tenen el potencial per generar una agricultura i ramaderia sostenible a tots els nivells. Consideren que seran crucials per transformar el model agroalimentari, i han de permetre generar economia i ocupació de qualitat lligada al territori, ja que canviar el model també implica diversificar el mosaic agroforestal.
 

Productes d'Eixarcolant produïts i elaborats segons el mètode tradiconal que defensen en la seva campanya


Segons els mateixos càlculs, només en termes d'ocupació agrària directa la transformació del model agroalimentari permetria multiplicar per set les xifres actuals. És per això que els seus responsables afirmen que cal fer del sector primari un sector clau i vertebrador del país, que alhora generi externalitats positives i aporti serveis ecosistèmics al conjunt de la població. 

Talavera conclou que «el repte és majúscul però alhora imprescindible», i que cal «la implicació del conjunt de la ciutadania per fer possible la ineludible transformació del model agroalimentari». Afirma que «ha de ser una prioritat a nivell de país, perquè no només parlem de menjar. Parlem de benestar, parlem de salut, i parlem de què en fem del territori, i del territori encara que no ens ho sembli en depèn pràcticament tot».

El Col·lectiu Eixarcolant compta amb el suport del Programa d’Economia Social de la Generalitat a través del programa de Projectes Singulars de foment de l'economia social i el cooperativisme. 
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Joana Bregolat, amb Juanjo Álvarez, durant l'entrevista a la Fira Literal
Joana Bregolat, amb Juanjo Álvarez, durant l'entrevista a la Fira Literal | Oriol Clavera
Josep Comajoan
Entrevista a Joana Bregolat i Juanjo Álvarez, activistes ecosocialistes i dos dels autors de 'Como si hubiera un mañana', a l'última Fira Literal | «No hauríem de pensar en sobreviure, sinó en viure»
'D'una en una', una de les propostes escèniques que va poder veure's dissabte a Prats
'D'una en una', una de les propostes escèniques que va poder veure's dissabte a Prats | Encarna Bassas/Joan Vall
Roser Iborra
Crònica de Roser Iborra de les dues propostes escèniques que van poder veure's dissabte a la Farmàcia Vella de Prats de Lluçanès | «Bona part de la màgia del teatre és deixar-se portar sense preguntes, deixar fluir la pròpia aigua subterrània i les emocions submergides en l’oblit»
Mireia Bosch
Mireia Bosch | Sara Blázquez
Josep Comajoan
Mireia Bosch és una de les impulsores de «Viure Juntes», un innovador projecte d'habitatge comunitari en l'àmbit rural | «O fem una economia que estigui alineada amb la vida, o economia i vida són oxímoron» | Entrevista publicada originàriament a la revista 'Cooperació Catalana'