El Diacrític

Refugiats de terra endins

«L’Augustine, que vam enterrar el dia 7 de juliol, era un refugiat de terra endins»

«L’Augustine havia estat acomiadat per no voler signar per una altra falsa cooperativa en contra dels seus interessos. Sense atur i sense recursos. Bandejat, arrossegat a la misèria perquè a les càrnies la dignitat no compta»

«Aquests dies, l’acord a Esfosa ens ha fet adonar que la lluita no és en va. Que també hi ha victòries»

​Acord històric entre el comitè d'empresa i Esfosa, que es compromet a no utilitzar falses cooperatives

| 10/07/2018 a les 13:02h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, indústria càrnia, indústria agroalimentària, Le Porc Gourmet, falses cooperatives, Càrnies en Lluita
Augustine, a l'esquerra de la imatge, amb dues persones més també treballadores de Le Porc Gourmet, el dia de la protesta davant del Consell Comarcal d'Osona
Augustine, a l'esquerra de la imatge, amb dues persones més també treballadores de Le Porc Gourmet, el dia de la protesta davant del Consell Comarcal d'Osona
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/07/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El mar no para d’empassar-se morts, aquest estiu. Tan sovint, que la notícia sembla repetida, i costa de creure que sigui el mateix mar de les banderes verdes i els para-sols a la platja...

Mar de mort? No, el mar només respira i ens regala cada nou dia. Som nosaltres els qui l’hem condemnat a ser una tomba oberta.

L’Augustine, que vam enterrar el dia 7 de juliol, era un refugiat de terra endins. No sé com va arribar. No el coneixia gaire, però va ser un dels qui ens vam manifestar davant del Consell Comarcal d’Osona fa poc, quan les negociacions sobre el futur dels treballadors a Le Porc Gourmet i a les altres càrnies es feia d’esquena als treballadors, justament. Dintre, Josep Ginesta (secretari general de Treball) i alcaldes d’Osona. Treballadores i treballadors a fora, amb els cartells de la lluita tan llarga. Sota un sol inclement. 

L’Augustine havia estat acomiadat per no voler signar per una altra falsa cooperativa en contra dels seus interessos. Sense atur i sense recursos. Bandejat, arrossegat a la misèria perquè a les càrnies la dignitat no compta. O sí. Compta perquè et rebutgin.

A fora, teníem converses banals per disfressar l’angoixa, compartíem a estones l’únic banc a l’ombra. Recordo que, aquell dia, un dels homes indis em va explicar, amb un gest molt gràfic, que ja no podia aixecar el braç i que tenia hora al metge. Però aquesta mena de lesions són permanents, diuen. És el preu que paguen per massa anys d’esforç excessiu.

Aquests dies, l’acord a Esfosa ens ha fet adonar que la lluita no és en va. Que també hi ha victòries. El concert de Txarango, Resiliència, Tremendu i PD Ratlles ens va fer tremolar l’ànima i ens va deixar clar que som moltes, que som molts. Aquesta lluita és irreversible. I no és exclusiva de Le Porc Gourmet. És la punta de llança d’un combat contra la precarietat que fan, en nom nostre, els qui hi tenen més a perdre, aquells i aquelles més fràgils. A les càrnies i netejant els hotels, collint fruita a Lleida i dormint al ras, venent al carrer sempre perseguits. Els ho haurem d’agrair sempre!

Però l’Augustine ja no veurà la victòria. Si hagués estat  independentista, diríem que ha mort en combat. Però la seva bandera era la de la dignitat i la supervivència. Que no és poc.

Ha mort lluitant, això és clar. 

El millor homenatge, la victòria, company.

No defallirem. No t’oblidarem.


Roser Iborra és membre de Càrnies en lluita
Concentració a la plaça Major de Vic contra el racisme, aquest dimarts
Concentració a la plaça Major de Vic contra el racisme, aquest dimarts | Steve Cedar
Roser Iborra
«Bonic perquè, per una vegada, confluïen lluites i es reclamava obertament una independència no racista» | «Insuficient perquè es va parlar poc del noi mort. I no es va parlar gens del noi mort al Gurri que encara està desaparegut i que no, tampoc no va poder respirar, encara que el genoll de la precarietat al coll no fos tan gràfic ni tan evident. I m’estic criticant a mi mateixa: jo hi era, ho podia haver dit perquè hi pensava, ho pensava»
Concentració contra la repressió i pel dret de protesta, dimarts a la plaça Major de Vic
Concentració contra la repressió i pel dret de protesta, dimarts a la plaça Major de Vic | Steve Cedar
Roser Iborra
«Diuen que mascareta, en català, és morrió, però jo no em veig capaç de fer servir una paraulota com aquesta, que té una connotació clara d’esclavatge, de submissió. Tot i que hi ha molt de submissió en les nostres pors, i molt d’autoritarisme entre els qui ens canvien de fase o no amb criteris no només científics. Ja els va bé, que ens costi de refer-nos i que ens quedem a casa ben obedients i silenciades, silenciats»
Imatge il·lustrativa
Maria Saladich
Maria Saladich
A la nova entrega de 'De més verdes en maduren' de la il·lustradora Maria Saladich, les iaies tenen cert respecte a sortir de casa